Entitats socials reclamen al Govern reactivar la Taula de Pobresa Energètica després de la sentència del TC

La decisió del Tribunal Constitucional d'anul·lar parcialment la llei catalana 24/2015 contra la pobresa energètica ha estat rebuda amb molta preocupació entre els col·lectius que treballen en defensa dels drets bàsics. La resolució afecta directament dos articles clau de la normativa catalana destinada a prevenir els talls de subministrament a famílies vulnerables, i ha estat interpretada per l'Aliança contra la Pobresa Energètica (AEP) -una de les impulsores de la llei juntament amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i l'Observadori DESCA- com un retrocés en la protecció del dret a l'habitatge i a l'energia. 

Un dels portaveus de l'AEP, Josep Babot, considera en declaracions a Públic que la decisió "extremadament greu" per a totes aquelles persones que defensen els drets humans des de la base social. Segons Babot, la resolució deixa en una situació d'incertesa milers de famílies que actualment pateixen pobresa energètica i que podrien quedar desprotegides davant possibles talls de llum, aigua o gas. 

Per això, les tres entitats reclamen al Departament de Drets Socials reactivar la Taula de Pobresa Energètica, el principal espai de participació entre administracions i entitats socials, "per acordar una resposta conjunta davant aquest nou escenari i definir les vies necessàries per continuar protegint les llars vulnerabilitzades".

Sorgida d'una Iniciativa Legislativa Popular

La llei 24/2015 havia estat considerada durant anys una de les eines socials més avançades de Catalunya en matèria de protecció energètica. La seva aprovació va arribar després d'una Iniciativa Legislativa Popular impulsada per entitats socials i plataformes ciutadanes que va recollir més de 150.000 signatures, "tres vegades més de les necessàries". El text va ser aprovat per unanimitat al Parlament de Catalunya l’any 2015.

Per a Babot, aquest origen popular converteix la sentència del Constitucional en "un atac clar contra la sobirania popular". Considera que la decisió judicial ignora la voluntat expressada per una gran part de la societat catalana i prioritza els interessos de les grans empreses energètiques per damunt de les necessitats de la ciutadania més vulnerable.

La normativa havia demostrat, segons les dades de les entitats socials, una gran eficàcia des de la seva entrada en vigor. Durant els primers cinc anys de funcionament es van evitar prop de 200.000 talls de subministrament gràcies als mecanismes de protecció que establia la llei. Aquestes xifres, remarquen les organitzacions socials, evidencien la dimensió de la pobresa energètica i la importància de mantenir instruments legals que garanteixin els subministraments bàsics.

Els articles anul·lats pel Tribunal Constitucional són concretament el 6.4 i el 9.4 de la llei. Aquests preceptes obligaven les empreses subministradores a demanar un informe als serveis socials abans d'efectuar qualsevol tall de subministrament. A més, establien que si l'administració no responia en un termini de 15 dies, la família afectada es considerava automàticament en situació de risc d'exclusió residencial, impedint així el tall.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va plantejar la qüestió d'inconstitucionalitat argumentant que aquesta regulació limitava les competències estatals en matèria energètica. Finalment, el Constitucional ha avalat aquesta interpretació i considera que la legislació catalana contradeia el règim estatal homogeni de protecció dels consumidors vulnerables, especialment pel que fa a les condicions per suspendre el subministrament per impagament.

La sentència defensa que és l'Estat qui té competència per establir un marc únic sobre la protecció dels consumidors vulnerables i sobre les conseqüències derivades dels impagaments. Segons el TC, la normativa estatal ja contempla mecanismes de protecció, com el bo social elèctric, i les comunitats autònomes no poden introduir limitacions addicionals que alterin aquest règim general.

El bo social, una alternativa que no arriba a tothom 

Tanmateix, tal com a va alertar l'APE en un reportatge de Públic sobre la fi del conveni entre Endesa i la Generalitat, "el bo social és insuficient i deixa fora moltes famílies que, malgrat trobar-se en situació de vulnerabilitat, no compleixen els requisits administratius per accedir-hi". Precisament, Babot alerta que una de les principals preocupacions és què passarà amb totes aquelles persones que estaven protegides gràcies a la llei catalana però que no disposen de bo social.

Actualment, les famílies beneficiàries del bo social elèctric -unes 197.867 llars- continuen protegides dels talls de subministrament d'aigua, llum i gas fins al 31 de desembre, gràcies a una mesura temporal aprovada per l'Estat. Però aquesta protecció té data de caducitat, i el futur a partir de l'1 de gener és incert. Les entitats temen que, si no es prorroga la cobertura, milers de llars puguin quedar exposades novament als talls energètics.

Segons les entitats, diversos estudis alerten que el bo social a Catalunya no arriba ni de lluny a totes les llars que el necessiten: prop del 80% de les persones potencialment beneficiàries no hi accedeixen.  

Convocar la Taula de Pobresa Energètica 

En aquest context, Babot reclama una resposta política immediata i coordinada. Una de les primeres demandes de l'entitat és la convocatòria urgent de la Taula de Pobresa Energètica per part del Departament de Drets Socials. L'objectiu és reunir administracions, entitats socials i altres actors implicats per consensuar mesures que permetin minimitzar els efectes de la sentència i buscar noves vies de protecció.

La sentència arriba en un context marcat per l'augment del cost de la vida, la precarietat laboral i les dificultats de moltes famílies per assumir les factures dels serveis bàsics. També arriba mesos després que Endesa i la Generalitat no renovessin el conveni -signat el març del 2021 sota el Govern republicà de Pere Aragonès- que condonava els impagaments dels clients vulnerables, entre d'altres mesures. Un conveni que es va signar l’any 2022 en el marc d'aquesta mateixa llei i que va beneficiar prop de 41.000 llars.