Els límits del veto a menors a les xarxes socials que França ja ha aprovat i que Espanya vol seguir

França s'ha convertit en el primer país europeu i el tercer al món -després d'Austràlia i Indonèsia- a aprovar la prohibició de l'accés a menors de 15 anys a xarxes socials. La mesura, que ha estat aprovada aquest dimarts amb el suport de les dues cambres del Parlament, entrarà en vigor el proper 1 de setembre.

La norma és un exemple més d'un sentir generalitzat en molts països, com Espanya, que també estan planejant implantar mesures similars per establir límits i exigir més responsabilitats a les empreses tecnològiques.

La llei francesa estableix un veto general per accedir a "plataformes en línia" i "serveis de xarxes socials en línia", encara que evita elaborar un llistat concret d'aplicacions. Si bé, sembla clar que afectarà xarxes com TikTok, Instagram o Snapchat, encara hi ha dubtes sobre si també limitarà l'ús d'altres plataformes com YouTube, WhatsApp, Reddit o fins i tot videojocs amb components socials com Roblox.

La mesura no preveu cap sanció per als menors ni per als pares, sinó que caurà tota la responsabilitat sobre les pròpies plataformes, que seran les encarregades d'establir el control i verificació d'edat.

Espanya planeja limitar l'accés als menors de 16 anys

La decisió francesa arriba pocs mesos després que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciés que Espanya impulsarà una prohibició similar, encara que fixant el límit d'edat en els 16 anys. Segons explica el Ministeri de Juventut i Infància a Público, aquesta edat s'ha establert seguint les recomanacions del grup de 50 experts en infància i entorns digitals al qual va conformar a l'inici de la legislatura.

L'Executiu ha inclòs aquesta restricció dins de la futura Llei de Protecció de Menors en Entorns Digitals impulsada pel Ministeri de Joventut i Infància. La norma es troba en tramitació al Congrés, en fase de ponència, és a dir, en el punt previ a la votació, que es preveu que pugui tenir lloc a la tardor.

Amb això, Espanya se sumaria a l'anomenada Coalició dels Digitalment Disposats, integrada per països com Alemanya, Grècia, Itàlia o Noruega, que també estudien endurir l'accés dels menors a les xarxes socials. El Regne Unit, per la seva banda, ja ha aprovat una regulació similar que començarà a aplicar-se al començament de 2027.

Un dels membres que ha format part del grup d'experts que assessora el Ministeri de Juventut i Infància és Ricard Martínez, professor de Dret Constitucional de la Universitat de València, qui explica a Público, que existeix una clara necessitat de posar límits donada la seua "perillositat des d'un punt de vista social, conductual i de la salut dels menors".

"Els éssers humans som l'objecte de negoci de les xarxes socials. No ens ofereixen un servei gratuït, sinó que monetitzen la nostra privacitat", explica. Per això, recopilen enormes quantitats d'informació mitjançant perfils de comportament, relacions socials, intel·ligència artificial o l'anàlisi de cada interacció realitzada per l'usuari.

L'expert denuncia que les plataformes fan servir "patrons foscos" com l'scroll infinit per enganxar l'usuari, al comptar amb un disseny addictiu. Consideren que aquest sistema és especialment problemàtic durant la infància i l'adolescència perquè els algoritmes no només fomenten un ús compulsiu, sinó que també amplifiquen els continguts que consumeixen els nens. Si un adolescent interactua amb publicacions relacionades amb trastorns alimentaris, violència o discursos sexistes, el sistema tendirà a mostrar-li cada vegada més continguts similars. "No ens pot estranyar que hi hagi un repunt de bulímies, anorèxies o comportaments sexistes. Estem definint per a nens i nenes, en ple procés de desenvolupament de la seva personalitat, uns estereotips visuals, físics o de conducta que poden consolidar pràctiques de risc per a la seva salut", adverteix.

Prohibir és la solució?

Encara que els experts coincideixen que és imprescindible limitar l'exposició dels menors a les xarxes socials, molts dubten que la prohibició, per si sola, sigui suficient. Paula Marcelo, educadora i investigadora Juan de la Cierva al grup Àgora de la Universitat de Huelva, especialitzada en alfabetització mediàtica, considera que la mesura pot formar part de la solució, però rebutja que sigui l'única resposta. "No la considero la millor mesura si s'aplica de forma aïllada, encara que sí que pot ser part d'una resposta més àmplia i coherent", sosté.

La investigadora recorda que a Austràlia, on ja està implantada aquesta norma, han eliminat gairebé cinc milions de comptes de menors en xarxes socials, però la descàrrega d'aplicacions VPN va augmentar entorn d'un 400% després de l'entrada en vigor de les restriccions. "Els nens recorren fins i tot a eines d'intel·ligència artificial per aparentar major edat en els sistemes de verificació o migren cap a xarxes socials privades amb menor control. Prohibir l'accés pot, paradoxalment, empènyer els menors cap a entorns més opacs i més perillosos", apunta.

No obstant això, si les plataformes decideixen elaborar una verificació d'identitat molt estricta pot posar en risc la privacitat dels usuaris. "Apareixen preocupacions sobre la protecció de dades, el seguiment de l'activitat dels usuaris o la possible pèrdua d'anonimat a internet. Podria afectar, per exemple, activistes de drets humans, que no podrien denunciar certes vulneracions si han de revelar la seva identitat", explicava David Bollero a Público.

Els pares han de comptar amb una alfabetització digital crítica que els permeti comprendre l'efecte de fer scroll davant dels seus fills

"Prohibir sense educar és delegar el problema", afirma Marcelo, qui considera que la clau està a oferir més informació a l'entorn del menor per a un millor acompanyament. "Els pares han de comptar amb una alfabetització digital crítica que els permeti comprendre, per exemple, l'efecte que produeix fer scroll davant dels seus fills reflexionar sobre el sharenting o acompanyar-los quan tinguin la maduresa suficient, que no sempre coincideix amb una edat concreta, per entendre què és una xarxa social i com funciona", afegeix.

Una reflexió similar planteja Francesc Núñez, expert en Sociologia del Coneixement i de la Cultura de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que considera que el veritable canvi s'hauria de produir en la mateixa societat, que hauria de deixar enrere la hiperconnectivitat. "El que pot canviar el món són les pràctiques i els estils de vida; no els discursos, les bones voluntats ni les prohibicions".

El problema, segons ell, és que canviar les nostres pràctiques ja arrelades implica moltes vegades "anar contra el que ens ve de gust", i "la gent està molt poc disposada a contradir els seus propis desitjos", conclou.