Els inscrits per accedir a un habitatge protegit a Catalunya augmenten més d'un 50% en els darrers cinc anys

En ple debat sobre el dret a l'habitatge, després del desnonament de Mari Carmen Abascal del seu pis del centre de Madrid, i la batalla legislativa per garantir la protecció dels inquilins davant de les actuacions especulatives dels fons voltor, una estadística recent de l'Agència d'Habitatge de Catalunya mostra com es continuen produint disfuncions en el mercat dels pisos socials. 

Així, les xifres revelen que al tancament de l'any 2025, es comptabilitzaven 129.184 inscripcions al registre per accedir a un habitatge protegit. D'aquestes, més de la meitat corresponen a sol·licituds noves. És a dir, persones que es van incorporar a la llista d'espera durant l'any passat. El volum total de sol·licituds és un 21,9% superior al del 2024, quan va situar-se en 105.919, i supera en el 52,9% les persones que hi havia inscrites en el registre fa cinc anys, el 2021, quan eren 84.467.

Aquestes dades, unides a l'onada d'indignació ciutadana per la cronificació del problema de l'accés a l'habitatge, ha fet que les entitats socials reclamin mesures a llarg termini com activar polítiques centrades en la mobilització pública d'habitatges o desplegar la llei que obliga que Catalunya disposi d'un 15% de pisos socials del parc global.

L'informe del Govern dibuixa un escenari en el qual la demanda d'habitatge protegit a Catalunya està formada principalment per llars petites, amb ingressos baixos o moderats. Gairebé la meitat de les sol·licituds corresponen a persones que viuen soles, el 58% té entre 35 i 65 anys. A més, el 87% sol·licita un habitatge en règim de lloguer amb opció de compra. Un cas paradigmàtic que es desprèn de les xifres és que el gruix de demandants d'Habitatge de Protecció Oficial (HPO) s'ha traslladat des dels joves fins a la mitjana edat. Els menors de 35 anys ara representen un 29,6% de les sol·licituds. 

Una dada indicativa de l'estudi és que gairebé la meitat de les sol·licituds corresponen a llars unipersonals. De les 129.157 analitzades, 61.752, el 48%, corresponen a les formades per una sola persona. Altres 30.416 sol·licituds, el 24%, són llars de dos membres. Les de tres membres representen el 13%, amb 16.622 sol·licituds, i les de quatre, el 9%, amb 11.059. Les llars de cinc membres sumen 6.335 sol·licituds, el 5%, mentre que les de sis membres són 2.262, el 2%.

Ampliar el parc d'habitatge protegit

En el marc del debat de política general que s'ha celebrat aquesta setmana al Parlament, el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va anunciar mesures per regular el mercat de l'habitatge. Una d'elles posa el focus en ampliar el parc d'habitatges protegits. Impulsada amb els Comuns, es tracta d'una Proposició de Llei per incrementar l'oferta d'habitatge protegit aprofitant millor el sòl i els edificis ja existents sense haver de modificar el planejament urbanístic.

El pla contempla fins a un 20% més d'edificabilitat per generar habitatges protegits en determinats sòls i edificis i la transformació d'oficines, hotels i aparcaments en alçada en promocions protegides. En determinats casos, l'habitatge protegit haurà d'ocupar almenys el 50% de la superfície construïda de l'edifici. Les noves promocions s'hauran de destinar a una residència habitual i permanent. La iniciativa s'emmarca en un context clarament regressiu en l'adjudicació d'Habitatges de Protecció Oficial (HPO). L'any 2025, la Generalitat va participar en la concessió de 910 lloguers socials, un 40% menys que fa tres anys.

"El parc d'habitatge protegit és irrisori i en els últims anys encara ha disminuït més per la pèrdua de la condició d'una part important de pisos". Aquest és l'anàlisi que fa el portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès. "Tot i que s'ha fet d'habitatge protegit, si el parc no és gran, no té cap efecte sobre el mercat i arribar a accedir-ne a un, acaba sent com que et toqui la loteria".

Protecció inadequada

Davant d'aquesta realitat, Aragonès al·ludeix a què els aspirants a adquirir un habitatge acabant acudint al mercat lliure. De fet, recorda que "el 3% del parc de pisos de protecció oficial a Catalunya no pot pretendre alterar les dinàmiques del mercat de l'habitatge". En aquest sentit, precisa que la mateixa Generalitat està incomplint el seu compromís d'arribar al 15% d'Habitatges de Protecció Oficial (HPO).

Més enllà d'algunes propostes com les de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, de construir 90.000 pisos protegits, Aragonès advoca per "treure habitatge del mercat privat per traslladar-lo al públic". Per fer-ho possible, demana que l'Administració empri eines jurídiques permeses com els drets de tanteig i retracte. "Si existeixen ajudes públiques per adquirir un pis, aquest hauria de quedar protegit indefinidament", assegura.

Atès que fins al 2019 la llei no va blindar la consideració perpètua dels habitatges protegits, el portaveu del Sindicat de Llogateres preveu que fins al 2039, quan hagi fet 20 anys, encara es veuran pisos protegits desqualificant-se i passant al mercat lliure. Aragonès sentencia: "No és que no s'hagi fet, sinó que no s'ha protegit adequadament".

Des de l'Observatori Desca es vol que, més enllà dels decrets de l'habitatge, es posin sobre la taula altres mesures. Entre aquestes, menciona la limitació de la compravenda especulativa per garantir que els habitatges serveixin per viure-hi o l'expropiació dels immobles que avui dia no poden complir la seva funció social perquè estan en mans de fons voltor i grans propietaris.

Amb la realitat de les dades aportades pel Govern es constata que l'oferta d'habitatge protegit a Catalunya no creix al mateix ritme que la demanda. Davant aquesta evidència, les entitats en defensa dels llogaters insten a què el parc públic de pisos s'incrementin de forma estructural i que una part important dels habitatges que estan en mans de grans tenidors passin a formar part de la cartera de l'Administració.