Els desnonaments s'acarnissen amb les mares solteres amb fills després de la caiguda de l'escut social: "Avergonyeix que això passi"

L'Isabel i les seves dues filles menors s'han quedat al carrer aquest dimecres. Malgrat la pressió veïnal, el seu segon intent de desnonament s'ha executat. El primer va ser aquest mateix dilluns, en una situació que, des del Sindicat de Llogateres del seu barri, a Tetuan, qualifiquen d'"insòlita i indignant" i que amb prou feines els ha deixat marge per negociar un lloguer social. Denuncien, a més, que no s'hagi tingut en compte el seu historial de violència de gènere.

"No sap què farà ara. De moment, se l'ha emportat el SAMUR social, però això no és una alternativa habitacional real, perquè li donaran un sostre per passar un parell de dies", explica a Público un dels portaveus de la plataforma. Des d'aquesta xarxa d'ajuda estan fent tot el possible perquè la família pugui quedar-se a Madrid, tot i que segurament hauran de marxar amb la mare de l'Isabel, que viu a Toledo, una opció que tampoc seria estable.

En paral·lel, aquest dimarts es duia a terme un altre desnonament a la capital. A pocs quilòmetres, a Villaverde, una mare i els seus quatre fills petits han abandonat casa seva després d'un desplegament de diversos furgons i cotxes de la policia. Fa 15 dies van aconseguir una petita pròrroga a les portes de l'edifici, però aquesta setmana la imatge que els veïns i voluntaris volien evitar s'ha produït: la dona era escortada, al costat dels nens, que es trobaven a l'interior de la casa en aquell moment. "Els pobres nens han sortit plorant i espantats de l'habitatge", explica un testimoni.

Els activistes pel dret a l'habitatge no paren d'alertar de casos similars, molts que repliquen aquest perfil tan vulnerable: el de dones solteres amb fills al seu càrrec, que no poden fer front a un lloguer. Aquest divendres podria ser el torn de la Malka i els seus dos fills, un d'ells de tres anys, veïns madrilenys de Puerta del Ángel.

Dimarts, si la pressió social no aconsegueix frenar-lo, s'enfrontarà al mateix una mare soltera alacantina i els seus tres fills de quatre, vuit i 16 anys. Des del Sindicat de Les Carolines alerten que no s'està tenint en compte el certificat oficial de vulnerabilitat: "La incertesa i l'amenaça imminent de desnonament estan tenint un impacte directe en la salut física i emocional dels menors, especialment en la filla de 16 anys, com ha deixat clar el centre educatiu".

El d'aquesta família és un bon exemple de les traves a les quals s'estava fent front a l'hora d'aconseguir una moratòria antidesnonaments, emparada en criteris de vulnerabilitat. Tot i així, des de la PAH i el Sindicat de Llogateres, ressalten que era una petita escletxa a la qual agafar-se, amb el qual ja no compten. "És un no parar. S'està produint un tsunami de desnonaments de famílies vulnerables", asseguren.

"Impressiona i avergonyeix que això passi, i això que nosaltres sempre hem estat crítiques amb el RDL, perquè era una solució parcial, però ha estat caure i ens estem trobant amb això", comenten des de la PAH de Leganés, on aquesta setmana han hagut de gestionar tres casos diferents: un, aquest dilluns, a Fuenlabrada (que es va executar), el d'aquest dimecres a Villaverde i divendres que ve està previst un altre a Puerta del Ángel. La moratòria, assenyalen, només era efectiva en aproximadament un 25% de les vegades, però "era menys que res".

En tots dos casos, a més, han apreciat un augment de les hostilitats per part de les comissions judicials cap als activistes que intenten intervenir. "Últimament estem notant més presses i nerviosisme. Amb l'Isabel, ens hem trobat amb uns terminis tan curts, de només dos dies, en els quals trobar una alternativa habitacional era pràcticament impossible. El normal fins ara havien estat mesos, però notem que els terminis es van ajustant més", denuncia un dels activistes del barri de Tetuan, que ha estat donant suport a aquesta família.

Des del sindicat adverteixen que aquesta onada de llançaments "anirà a més": "Aquest és un dels perfils més habituals que encaixaven en la moratòria. Amb aquesta eina moltes vegades s'aconseguia una paralització del desnonament o, almenys, un termini amb el qual poder negociar un lloguer social. Ara, és previsible que tots aquests supòsits que estaven aturats, es rellancin".

Famílies monomarentals

Més de la meitat de les famílies monoparentals es troben en risc d'exclusió o pobresa, enfront del 27,9% general. El 83% estan encapçalades per una dona i, d'elles, almenys un 43% no treballa, mentre que un 17% ho fan sense un contracte que les empari. De les que es troben desocupades, un 70% porten més d'un any sense trobar una feina.

Per a aquestes mares, la precarietat es converteix en un pou del qual és pràcticament impossible sortir. Encarregant-se de les cures pel seu compte, es veuen molt limitades a l'hora de trobar una feina que els permeti fer front a un lloguer. Quan a aquesta condició se sumen altres interseccionalitats, com la raça o la nacionalitat, el risc d'exclusió social s'aguditza.

"A aquesta problemàtica se suma la discriminació que pateixen a l'hora de signar un contracte de lloguer", recorda un informe sobre l'impacte dels desnonaments en les dones realitzat per l'Institut de la Dona. L'estudi analitza l'impacte de la crisi habitacional en aquestes famílies, que no solen comptar amb xarxes de suport al país i tenen encara més problemes per trobar feina i sostre.

"El perfil de la pobresa a Espanya és aquest: família monomarental, amb dos o més fills al seu càrrec, en molts casos migrants o racialitzades i amb dificultat per accedir a una ocupació estable", detallen des de la PAH de Leganés. Aquesta realitat, asseguren, és la que es troben cada dia en aquesta ciutat del sud de Madrid, tradicionalment obrera.

Diversos informes d'Amnistia Internacional indiquen que les dones són el col·lectiu més castigat pel que fa a l'expansió dels desnonaments. Entre els casos que s'han produït aquesta setmana o que encara no s'han aconseguit paralitzar, a més, almenys dels de les afectades assegura haver sigut víctima de violència de gènere.

Alba Agraz, politòloga d'Idees en Guerra, recorda que el patriarcat travessa els desnonaments "com fa amb tot el que ens envolta". El mercat de treball penalitza la maternitat i la migració: salaris més baixos, ocupacions inestables i jornades que dificulten la conciliació. Per tant, les mares solteres, especialment les mares migrants, arriben al mercat immobiliari en una posició més fràgil.

Els desnonaments són un amplificador més d'aquesta desigualtat. "No només es perd una llar, sinó que es qüestiona la capacitat de cura, s'empeny a acceptar qualsevol allotjament que no garanteixi intimitat o seguretat i se sotmet aquestes dones a un escrutini institucional que no s'aplica amb la mateixa duresa a altres perfils", comenta l'experta, que ressalta que posar el focus en aquestes realitats implica "garantir que la igualtat no desapareix en creuar la porta de casa".

Davant d'aquesta situació, el moviment en defensa d'un habitatge digne ha convocat una nova manifestació el proper 28 de març a la capital. "Abusos en els contractes, assetjament constant, deteriorament provocat, males condicions habitacionals sense resoldre, talls de subministraments i amenaces a través de 'matones' contractats. Davant la recrudescència de l'assetjament immobiliari contra la nostra classe no ens podem quedar de braços creuats", deixen clar en el manifest.