El discurs de l'odi traspassa fronteres: d'assenyalar els migrants a atacar la cultura i el periodisme

Les persones migrants que van arribar a Ceuta segueixen sent el principal blanc de l'extrema dreta. Però, al voltant d'elles, l'hostilitat comença a arribar també als que ajuden, als que expliquen el que està passant i als que simplement intenten fer la seva feina. En els últims dies, migrants, ONG, periodistes i fins i tot artistes han rebut insults, amenaces o agressions enmig de les mobilitzacions contra la migració.

Mentrestant, centenars de migrants i sol·licitants d'asil segueixen als carrers de Ceuta, exposats a la calor durant el dia i al fred durant la nit, en condicions insalubres i rebent un sol menjar al dia, segons denuncia l'associació Elín. Sobre ells continua caient un discurs que els presenta com una amenaça i que ha convertit la paraula “invasors” en una de les consignes habituals dels partits de la dreta i l'extrema dreta.

Laura Camargo, professora d'anàlisi del discurs i experta en els relats de l'extrema dreta, assenyala a Público que el que està passant és "una ampliació del marc antagonista". És a dir, la polarització ja no es construeix únicament entre "nosaltres, els espanyols" i "ells, els immigrants", sinó que aquest "ells" es fa ara molt més ampli, en no entrar en aquest grup només els migrants, sinó també els que defensen els drets humans. Organitzacions que els presten assistència, periodistes que qüestionen rumors o discursos racistes i fins i tot persones que, sense tenir relació directa amb la migració, queden associades a la seva defensa.

"El que es construeix és una espècie de cadena d'enemistats", assenyala l'experta. En l'anàlisi del discurs, explica, aquestes cadenes converteixen l'enemic inicial en un adversari cada vegada més ampli. "Ja no és l'adversari, sinó tot allò que pugui semblar o de facto defensar allò que tu has convertit en un enemic", afegeix.

Durant les concentracions per Ceuta de dimecres passat es van produir algunes de les escenes més clares d'aquesta expansió del discurs d'odi. A Madrid, el reporter de TVE Mikel Etxarri va anar a cobrir una de les protestes, però un grup de manifestants van començar a increpar-lo i agredir-lo. Segons va relatar a Público, va rebre puntades de peu per impedir que la càmera pogués registrar el que estava passant. No va ser l'únic, sinó que altres companys de RTVE i també de La Sexta van patir agressions i insults durant la cobertura.

Aquest mateix dia, a Palència, durant les festes de Sant Antolín, un grup de manifestants que s'havia concentrat en suport a Ceuta va arribar fins a la Plaça Major, on estava previst el concert de Tanxugueiras. Allà van començar a llançar consignes contra Pedro Sánchez i l'alcaldessa, cosa que va obligar el grup a endarrerir 40 minuts l'inici del seu concert.

Les integrants del grup gallec van agrair en un vídeo el suport rebut pel públic de Palència, que va intentar contrarestar els crits dels manifestants reclamant el començament del concert, però també van voler advertir sobre el clima que havien trobat. "Va ser un moment molt desagradable. S'ha de donar importància al que va passar. Hem de reflexionar, hem de donar-li una volta al cap, ja que tant la violència verbal com física no porta enlloc i és molt perillosa", explicaven les cantants.

Una cosa semblant va passar a Manzanares (Madrid), on una representació de l'espectacle Juancaballo, del Ballet Nacional d'Espanya, va coincidir amb una de les concentracions convocades per la situació de Ceuta.

Juan Berlanga, ballarí del Ballet Nacional i doctor en Belles Arts, va explicar que alguns manifestants van començar a insultar i interrompre l'actuació, van arribar a apagar els altaveus i van intentar fer el mateix amb la taula de so. La tensió va anar augmentant fins que algú va llançar una cadira que va acabar caient a l'espai escènic, cosa que va obligar a traslladar l'actuació a una altra ubicació.

"Manifestar-se és un dret. Defensar unes idees també. Però cap idea, cap bandera i cap consigna poden justificar la intimidació, l'insult o la violència cap als que simplement estan desenvolupant el seu treball (...) La cultura hauria d'estar per sobre de la intimidació i la violència", ha escrit Berlanga a les seves xarxes.

L'artista també ha assegurat, en una entrevista a elDiario.es, que va arribar a rebre insults homòfobs: "Aquest país està anant cap a un lloc molt lleig", ha apuntat.

Una violència que viuen en primera mà els que treballen cada dia a Ceuta per ajudar les persones migrants. En xarxes socials i canals d'ultradreta, algunes organitzacions humanitàries estan sent acusades de formar part de suposades "màfies" simplement per repartir menjar o prestar assistència humanitària. El coordinador de l'ONG No Name Kitchen, Ric Fernández, ha denunciat a la Cadena SER que reben "cada dia un oceà d'amenaces de mort". La situació preocupa els membres de l'organització i ja ha provocat la baixa de voluntaris.

Com hem arribat fins aquí?

Luis R. Calles, llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració i doctor en Migracions Internacionals per la Universitat Pontifícia Comillas, fa anys que estudia les actituds cap a la immigració. La seva anàlisi apunta al fet que a Espanya s'està produint un canvi important en la forma de parlar i pensar sobre la migració.

Durant anys, explica, Espanya va ser considerada una excepció a Europa. Fins i tot en moments de crisi econòmica i augment de l'atur, la població espanyola va mantenir en general una actitud relativament favorable cap a la migració. "Fins al moment, la societat espanyola no havia expressat el seu malestar culpant als migrants dels seus mals' sinó a la classe política", explica Calles a Público.

Per a l'expert, un dels factors determinants que han provocat aquest gir negatiu de la percepció de la migració, ha estat l'arribada de Vox. El partit ultra, segons explica, ha basat la seva estratègia comunicativa en la creació d'un enemic comú i un "relat antiglobalista". "Mitjançant missatges simplistes es construeix una identitat grupal del ‘nosaltres' i l'agrupació d'un enemic comú, de grans dimensions, representat en una invasió estrangera que ve a trencar la llei i soscavar les prerrogatives del nosaltres", apunta.

La migració, segons explica, pot dibuixar-se sota aquest prisma com una "amenaça" amb diferents fronts. D'una banda, una amenaça econòmica, marcada pel fals discurs que els migrants reben ajudes, competeixen pels recursos o treuen ocupacions. De l'altra, com una amenaça a la seguretat en relacionar la migració amb delinqüència o parlar d'una “invasió” i, també, com una amenaça cultural, sota la idea que determinats grups no encaixen o posen en perill els costums de la societat espanyola.

A més, en el cas de Ceuta la major part de les persones que van arribar a la ciutat autònoma són musulmanes. Un factor que l'investigador considera especialment rellevant: "A Espanya, s'etiqueta els musulmans com a arquetip de l''altre', el subjecte inintegrable, massa diferent i que trenca la convivència amb costums i pràctiques religioses que destrueixen l'essència dels espanyols", explica.

"D'aquesta manera, ara, a Espanya, ja no som tan excepcionals. Tenim un partit amb missatges obertament anti-immigració que, a més, en ocasions, s'estenen a altres partits de l'arc parlamentari i que permean cap a la societat en general, especialment per la capacitat de les xarxes socials d'estendre missatges sense contrastar, amb veritats a mitges o directament falses alarmes”, afegeix Calles.

Aquest discurs polític, recolzat per alguns mitjans i pseudomitjans, també tenen una estreta relació amb aquests marcs. "No és el mateix dir 70.000 persones van creuar la frontera que 70.000 immigrants venen a envair Espanya", assenyala Camargo.

L'experta assenyala que, més enllà de la responsabilitat que puguin haver tingut les autoritats marroquines, la idea que les persones migrants formin part d'un exèrcit invasor enviat pel Marroc, "contribueix encara més a la seva deshumanització". "Tot això el que fa és provocar que la immigració s'associï clarament a una cosa negativa i el problema és la normalització i legitimació de discursos que abans no eren acceptables i ara sí que ho són", remarca.

Una visió negativa de la migració que, segons una enquesta de 40dB per a El País, sembla haver guanyat terreny en la societat espanyola. El 70% dels enquestats s'inclina per posicions més restrictives i reclama un enduriment dels controls fronterers, fins i tot quan això pugui impedir l'entrada de persones vulnerables que necessiten protecció.

A més, Vox apareix com el partit al qual els enquestats consideren més "capaç" de gestionar la crisi migratòria, amb un 27% de suport, per davant del PSOE (18,4%) i el PP (13,9%).