Una dècada i 2.000 milions per redefinir la gestió de residus a Catalunya: el pla amb què el Govern vol assolir el 65% de reciclatge

En una dècada, Catalunya vol capgirar la gestió de residus. Ho farà a través del Pla territorial sectorial d’infraestructures de prevenció i tractament de residus municipals 2025-2035 (PINFRECAT35), que preveu una inversió global de prop de 2.000 milions fins al 2035 i fixa la reducció d'un 15% en la generació de residus respecte a l'any 2010 i l'assoliment d'una taxa de reutilització i reciclatge superior al 65%. Uns objectius encara llunyans si tenim en compte que la recollida selectiva de residus s'estanca a Catalunya, mentre s'esgota la capacitat dels abocadors.

El Consell de Direcció de l'Agència de Residus de Catalunya ja ha acordat iniciar la tramitació del pla, que haurà de ser aprovat pel Govern mitjançant decret. Actualment, el document es troba en fase d'avaluació ambiental i està obert a aportacions de la ciutadania fins al 22 de maig, en el marc d'un procés participatiu.

Una de les grans novetats del pla és la incorporació explícita d'infraestructures de prevenció. Per primera vegada, s'ha planificat la creació de Centres de Recursos, amb reserves de sòl específiques, orientats a evitar que els productes esdevinguin residus. Aquesta aposta suposa un canvi de paradigma, posant el focus no només en el tractament, sinó també en la prevenció.

El pla també planteja una reorganització de les competències en matèria de residus. L'objectiu és que el tractament recaigui en entitats de gran dimensió que agrupin tot el territori català, amb la finalitat de guanyar capacitat econòmica i operativa. En aquest sentit, es proposa dividir Catalunya en dos grans àmbits: d'una banda, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, i de l'altra, un consorci que agruparia la resta del país amb participació de la Generalitat i ens locals.

Pel que fa a la inversió, els 1.980 milions previstos es destinaran principalment a tres grans àmbits: l'ampliació i reenginyeria dels tractaments de matèria orgànica i fracció resta, amb 733 milions; la gestió final del rebuig, amb 350 milions; i la transformació i descarbonització de la valorització energètica, amb una dotació de 300 milions.

Actualment, el 31% dels residus municipals a Catalunya acaben en abocadors, una xifra que el Govern considera insostenible pels seus efectes ambientals, com les emissions de gasos i la generació de lixiviats. L'objectiu és reduir aquest percentatge fins al 10% en un període de 10 anys.

Aquestes xifres posen en evidència el retard de Catalunya en el compliment dels objectius europeus. Tot i que la normativa comunitària fixa una taxa de reciclatge del 55% a curt termini, el país es troba actualment al voltant del 40%. El repte és arribar al 65% l'any 2035, en línia amb les exigències de la Unió Europea.

Una de les mesures més destacades del pla és el tancament progressiu de 13 dels 25 abocadors actualment en funcionament, especialment a les comarques de Lleida i Girona. Aquesta reducció s'emmarca dins de l'estratègia de descarbonització del sector i hauria de permetre disminuir dràsticament els 1,2 milions de tones anuals que actualment s'hi dipositen, fins a només 350.000. El pla no preveu la construcció de nous abocadors.

Per assolir aquests objectius, serà imprescindible reforçar les infraestructures de tractament. Per això el Govern preveu ampliar la capacitat de les 25 plantes de tractament de matèria orgànica existents i construir-ne dues de noves, a Barcelona i Girona. Aquestes instal·lacions, que permetran transformar els residus orgànics en compost o biometà, però, han generat molt de rebuig als territoris afectats, com és el cas de la planta de Tracjusa de Juneda o de la macroplanta de biogàs de la Sentiu de Sió.

En paral·lel, es vol garantir que el 100% dels residus de la fracció resta passin per plantes de tractament, davant del 75% actual. Per aconseguir-ho, es construiran set noves plantes a diferents punts del territori, incloent-hi Tarragona, Manresa, Girona i diverses localitats del Pirineu. El pla també contempla un augment de la incineració de residus, fins a un màxim del 25%. Aquest increment es farà mitjançant la millora i ampliació de les plantes existents, sense preveure'n de noves.

Tanmateix, el Govern insisteix que la prioritat continua sent la reutilització i el reciclatge. En aquest sentit, planteja la creació d'una xarxa de 500 centres de recursos, espais on la ciutadania podrà portar objectes en bon estat perquè siguin reutilitzats per altres persones.

Finalment, el PINFRECAT35 també preveu la millora de la xarxa de deixalleries, així com la promoció d’activitats de reparació i accions de sensibilització ambiental. Tot plegat, forma part d'una estratègia integral que busca transformar el model de gestió de residus a Catalunya.

El document es continuarà desenvolupant al llarg dels pròxims mesos, amb la voluntat que sigui aprovat definitivament abans de final d'any. Paral·lelament, el Govern treballa en una nova llei de residus que podria trigar encara un any i mig a veure la llum, però que haurà de complementar i reforçar les línies estratègiques d'aquest pla.