La recollida selectiva de residus s'estanca a Catalunya, mentre s'esgota la capacitat dels abocadors

Tot i les innumerables campanyes de sensibilització i les accions per conscienciar la població, la gestió dels residus a Catalunya continua en punt mort. Així, la recollida selectiva continua estancada al voltant del 47%, lluny dels objectius de compliment dels requeriments europeus de reciclatge i reutilització, que se situen en el 65% per a l'any 2035. Alhora, els experts adverteixen d'un previsible col·lapse del sistema d'abocadors en els pròxims anys, en un context en què la Generalitat de Catalunya preveu tancar la meitat de les instal·lacions per reduir el volum de residus gestionats.  

Amb el propòsit de millorar el seu tractament, el Grup Intercol·legial de Residus, format per membres del Col·legi d'Enginyers Industrials i el d'Economistes, ha presentat el document Bases per a la transformació de la gestió de residus a Catalunya, en el qual dibuixa un full de ruta per a assolir un canvi de model. Per la seva banda, entitats com Ecologistes en Acció critiquen el Pla Territorial Sectorial d'Infraestructures de Residus Municipals de Catalunya (Pinfrecat). En concret, l'ONG considera que "pot causar un greu impacte a la sostenibilitat del país a curt i mitjà termini i al seu equilibri territorial".

En el document Bases per a la transformació de la gestió de residus a Catalunya, els autors de l'informe alerten que, si no s'actua de manera urgent, Catalunya no podrà complir les directives europees: "El 2035 s'ha de reduir a menys del 10% la quantitat de residus enviats abocadors i s'ha d'augmentar la preparació per a la reutilització i el reciclatge fins a un mínim del 65% en pes", recorden.

Entre els plantejaments que es defensen, es troba duplicar la capacitat de valorització energètica dels residus, afegint dues infraestructures noves a les ja existents. Segons els enginyers i els economistes, l'acció permetria "gestionar 750.000 tones anuals de residus addicionals (el doble de la capacitat actual del sistema) i dotar el sistema de seguretat i flexibilitat".

Els coordinadors de l'informe, Jordi Payet i Ignasi Samper, destaquen que duplicar aquesta capacitat de valorització resultaria essencial, tenint en compte les previsions de creixement demogràfic. De fet, segons els càlculs que han extret de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), Catalunya podria arribar als 8,6 milions d'habitants el 2035, fet que suposaria 4,70 milions de tones de residus municipals anuals.

A més, Samper adverteix que "estem a prop del límit de la capacitat dels abocadors i és molt difícil tenir el consens social per obrir-ne de nous. Això ens obligarà a portar residus fora de Catalunya. L'aposta per la valorització energètica amb iniciativa privada és una oportunitat de flexibilitzar el tractament de residus municipals o residus industrials, segons convingui en cada moment".

Residus energètics  

Per millorar la recollida, la Generalitat té previst suprimir la meitat dels abocadors existents a Catalunya abans de l'any 2035, passant dels 25 actuals als 13. D'aquesta manera, tal com es recull al Pinfrecat, es reduirien les 350.000 tones que van a parar als abocadors. Ara, el percentatge suposa un 31,7% del total de residus total, mentre que l'objectiu és rebaixar-los fins al 10%.

El pla, que es va presentar a l'estiu passat, contempla augmentar la recollida selectiva i reduir el percentatge de rebuig que es diposita en abocador. Per assolir aquests reptes, el Govern també preveu incrementar fins al 25% el percentatge de residus destinats a l'obtenció d'energia i altres productes valoritzables mitjançant la combustió, respecte al 19% actual. Això implicarà l'ampliació o millora de les incineradores existents a Tarragona, Mataró i Girona, així com el manteniment de la planta de Sant Adrià del Besòs.

Després de conèixer la iniciativa, Ecologistes en Acció qualifica d'"irreal" la millora en la recuperació dels residus, ja que la idea de voler passar del 40 al 65% en una dècada no la veuen factible. Així, recorden que en els darrers 10 anys, aquest percentatge només s'ha aconseguit apujar nou punts a través d'accions com el desplegament de la recollida de matèria orgànica.

Relacionat amb aquest tema

Opacitat, criminalització de la protesta i batalles judicials: quins obstacles es troben els moviments en defensa del territori?

Judit Castaño

Recollida porta a porta  

L'entitat ecologista advoca, com a primer pas, pel decreixement dels residus, la qual cosa suposa una reducció de la seva generació. Per a fer-ho possible, reclama una "generalització dels mètodes de recollida selectiva d'alta eficiència". A més, demana que s'impulsin mesures com la remuneració quan es faci el retorn d'un envàs, l'extensió del sistema porta a porta i l'articulació d'un cànon elevat als ajuntaments per la recollida de residus, cosa que els hi obligaria a destinar recursos a la conscienciació ciutadana.

Per la seva banda, el Govern ha autoritzat l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) a finançar dues infraestructures de gestió de residus municipals a la Cerdanya i el Maresme amb 16,2 milions d'euros. En concret, es destinaran més d'11 milions al Consell Comarcal de la Cerdanya per a clausurar l'abocador de Bellver de Cerdanya, que ha esgotat la seva vida útil, i construir una nova instal·lació de tractament de residus municipals al mateix municipi. A més, el Consorci de Residus del Maresme rebrà cinc milions per al Parc Circular Mataró-Maresme.

Malgrat aquesta iniciativa política, la planta de Fígols, situada al Pallars Jussà, exemplifica perfectament una problemàtica sense resoldre en aquest àmbit. Aquesta instal·lació rep el 12% dels residus de tot Catalunya, però el Govern vol mantenir-la amb el propòsit de concentrar l'activitat i millorar l'eficiència. Des del territori, insten a implantar el sistema de recollida porta a porta als municipis de la comarca, com ja es fa al Pallars Sobirà, de forma que es redueixin les tones de deixalles que arriben a l'abocador i augmenti la taxa de reciclatge.