Dades davant falsedats: l'experiència de les sis regularitzacions anteriors desmunta les mentides de les dretes

La regularització extraordinària de migrants aprovada pel Govern estatal torna a situar al centre del debat una eina que, lluny de ser excepcional, forma part de la història recent de la política espanyola. No és la primera vegada que s'implementa, sinó la setena. Des de l'arribada de la democràcia, Espanya ha regularitzat mitjançant aquest procés a més d'1,2 milions de persones. 

La primera regularització va ser el 1986, quan l'executiu de Felipe González va concedir la residència a 38.294 migrants. Després van arribar dos processos entre 1991-1992 i 1996, també sota el mateix govern socialista, que van regularitzar en total a prop de 140.000 persones. Ja en els anys 2000, amb José María Aznar a La Moncloa, es van produir dues noves regularitzacions que van afectar en total a més de mig milió de migrants en tot just dos anys. I el 2005, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va impulsar la més gran de totes, concedint l'autorització de residència i treball a més de 576.000 persones en un mateix procés.

Vint anys després de l'últim procediment, se suma a la llista la regularització de l'Executiu de Sánchez, que contempla donar els papers a aproximadament mig milió de persones. Els migrants que compleixin els requisits i la seva sol·licitud passi a tràmit aconseguiran una autorització de residència provisional amb dret a treball legal i accés a drets bàsics. A més, suspendrà automàticament ordres d'expulsió o procediments de retorn per motius administratius. "Per a aquests migrants tenir documentació significa poder portar els seus fills a l'escola, poder cotitzar o desplaçar-se sense por a ser detinguts i que s'iniciï un procés d'expulsió", reivindica Mauricio Valiente, president de CEAR.

Valiente també destaca que la regularització també comporta una gran aportació a la societat. "Té un gran efecte positiu perquè a més de beneficiar les persones migrants, beneficia la societat en el seu conjunt. Això mereix ser destacat perquè normalitza aquest procés". El jurista destaca que els processos de regularització que hi ha hagut al país han permès "combatre l'explotació laboral, més recaptació en la seguretat social i, amb això, un reforç de l'economia espanyola a tots els nivells".

Les dades i estudis publicats sobre aquests procediments apunten en la mateixa direcció: l'accés a un estatus legal tendeix a millorar la integració socioeconòmica, facilita el pas a l'ocupació formal i augmenta la contribució fiscal. Així, estudis com The Impact of Amnesty on Labor Market Outcomes: A Panel Study Using the Legalized Population Survey d'Amuedo-Dorantes i Bansak (2011) o Employment of Undocumented Immigrants and the Prospect of Legal Status: Evidence from an Amnesty Program de Devillanova de Fasani i Frattini (2018) assenyalen que la regularització incrementa la mobilitat laboral, redueix la precarietat i documenten un augment dels ingressos fiscals derivat precisament d'aquest pas a la formalitat. 

Els experts assenyalen que el migrant que deixa d'estar en l'economia submergida passa a cotitzar, a tributar i a tenir major estabilitat laboral i aquest trànsit no només canvia les trajectòries individuals, sinó que també impacta en el conjunt del sistema.

El triomf de la regularització de 2005

La regularització de 2005 -la més similar a l'actual quant al nombre de persones a les quals es preveu concedir documentació- és un exemple clar. A finals de 2004, els registres d'afiliació del Ministeri de Treball indicaven que a Espanya cotitzaven 923.000 treballadors estrangers. Un any després, després del procés de regularització dut a terme durant el primer trimestre del 2005, la xifra superava els 1,6 milions. Això va suposar un increment de més de 600.000 persones en tot just un any, el que va multiplicar notablement el ritme de creixement observat en els anys anteriors.

De fet, si abans de la regularització el pes dels treballadors estrangers al mercat laboral amb prou feines arribava al 6%, després del procés va superar el 9%. Segons el CIDOB, entre gener de 2005 i gener de 2006, es va passar de 70.013 empleades de llar estrangeres en alta laboral a 221.039. Aquest canvi reflecteix que la mesura va contribuir a destapar l'ocupació clandestina, permetent que molts treballadors formessin part de l'economia formal i així poguessin accedir a un treball digne i amb drets.

Aquestes dades, al seu torn, també van tenir efectes en la recaptació pública. Segons un estudi liderat per Joan Monras, professor de la Universitat Pompeu Fabra, cada treballador regularitzat el 2005 va generar al voltant de 4.000 euros anuals en cotitzacions a la Seguretat Social, a més d'ingressos addicionals menors a través de l'IRPF. Aquestes conclusions són, en bona mesura, extrapolables a les cinc regularitzacions anteriors, que encara que van tenir un menor abast quant a beneficiaris, també van facilitar l'accés al mercat laboral i van contribuir a l'economia.

Els rumors de la dreta

Alhora, l'estudi també qüestiona alguns arguments que, a dia d'avui, segueixen repetint la dreta i la ultradreta, com el suposat “efecte crida”, és a dir, la idea que aquest tipus de mesures provoca l'arribada de més migrants. No obstant, els experts asseguren que no es va detectar un augment significatiu dels fluxos migratoris en els mesos posteriors a la regularització impulsada pel Govern de Zapatero.

PP i Vox segueixen, no obstant això, difonent aquests rumors. El líder de la ultradreta, Santiago Abascal, ha arribat a assegurar que els migrants regularitzats seran "molts més" dels que ha anunciat el Govern estatal i que "després vindran milions".

A més, Vox ha llançat una campanya en la qual assegura que la regularització provocaria la saturació dels serveis públics. No obstant això, segons l'informe de Monras, això mai va ocórrer amb anteriors regularitzacions ni tampoc es va detectar un augment significatiu de la despesa pública en serveis com la sanitat o educació després de la mesura de 2005, en part perquè moltes d'aquestes persones ja utilitzaven aquests serveis abans de la seva regularització, igual que ocorre amb l'actual.

A la difusió d'aquestes mentides també s'hi ha sumat el PP. Aquest dimecres Alberto Núñez Feijóo ha assenyalat que és un "disbarat" regularitzar "a granel" a persones amb "antecedents policials" o que "han abusat d'una dona". Una afirmació falsa ja que per poder optar a la residència tots els sol·licitants han de provar l'absència d'antecedents penals.

Posar el focus en aquest control és criminalitzar la població migrant i respon fonamentalment a una xenofòbia cada vegada més estesa. Si la preocupació fos la delinqüència, que les persones estiguin documentades facilitaria el control i la seguretat. Però la veritat és que a Espanya els índexs de criminalitat han baixat en els últims anys, fins i tot amb més migració, així que aquest argument que els migrants són delinqüents no té base creïble", ha assegurat Valiente.

A més, l'estudi Clicking on Heaven's Door: The Effect of Immigrant Legalization on Crime de Paolo Pinotti (2017) apunta a una reducció de la probabilitat de cometre delictes després de ser regularitzat, ja que l'accés a un estatus legal millora les oportunitats laborals i les condicions econòmiques, la qual cosa disminueix la necessitat de recórrer a activitats il·lícites. Així mateix, en estar en situació regular, les persones tenen més incentius per complir la llei, ja que delinquir pot implicar la pèrdua d'aquests beneficis legals.