La crisi de l'habitatge desplaça la vulnerabilitat des dels centres urbans fins a les perifèries

La ciutat de Barcelona té menys barris vulnerables que fa una dècada i una reducció de la població afectada per aquests processos. Així es desprèn de l'actualització del Catàleg de Barris Vulnerables, que ha publicat recentment el Ministeri de l'Habitatge, amb dades corresponents a l'any 2021, que es comparen amb les del 2011, en plena crisi econòmica. Darrere d'aquesta estadística, aparentment positiva, es dibuixa una altra realitat no tan favorable: la capital catalana no ha aconseguit erradicar aquesta segregació, sinó que l'ha expulsat i l'ha traslladat cap a la perifèria, allunyada del nucli urbà. 

De fet, les zones que abans es caracteritzaven per concentrar els lloguers amb rendes baixes s'han substituït per models amb un increment exponencial de preus i nous habitants amb un poder adquisitiu elevat. Des de les entitats en defensa de l'habitatge, com el Sindicat de Llogateres o l'Observatori Desca, es posa el focus en els procediments de segregació urbanística, convertint-se aquest en un factor més d'empobriment de la classe treballadora.

El Catàleg de Barris Vulnerables destaca que els canvis experimentats per Barcelona durant les últimes dècades han transformat el mapa de la vulnerabilitat. Mentre que alguns barris tradicionalment desafavorits han viscut processos de renovació urbana i d'increment de les rendes, noves zones perifèriques han passat a concentrar problemàtiques relacionades amb la precarietat econòmica, l'encariment de l'habitatge i les desigualtats en l'accés als serveis i a les oportunitats. 

Segons els autors, aquesta evolució "obliga a revisar contínuament els indicadors utilitzats per mesurar l'exclusió urbana i a dissenyar estratègies adaptades a una ciutat on les dinàmiques de segregació residencial i la pressió immobiliària estan redefinint les formes contemporànies de vulnerabilitat".

En general, l'informe assenyala que la vulnerabilitat ja no es pot explicar únicament per factors tradicionals com l'atur o el baix nivell educatiu, sinó que està cada vegada més vinculada a les dificultats d'accés a l'habitatge i a la distribució desigual de la renda.

Potenciar els habitatges protegits

La construcció no pot concentrar-se exclusivament als barris perifèrics. Així ho assegura el portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès. "Hem de ser capaços d'articular promocions d'Habitatge de Protecció Oficial al centre de la ciutat per evitar aquesta segregació urbanística". En aquest sentit, afegeix que al centre urbà, les administracions han deixat de banda la seva obligació de construir o rehabilitar pisos per destinar-los a una reserva d'Habitatge de Protecció Oficial (HPO).

A més d'aquesta reserva d'HPO, Aragonès insta l'Administració a "fer ús del seu dret a tempteig i retracte per frenar les compres especulatives". Com a exemple de males pràctiques, el portaveu del Sindicat de Llogateres recorda com alguns fons d'inversió es dediquen a construir habitatges de luxe al centre de les ciutats, alhora que guanyen licitacions per construir HPO a barris perifèrics.

En aquest context, recentment un front d'organitzacions socials, cooperatives i sindicals va presentar un manifest conjunt per denunciar l'orientació de les polítiques municipals d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona cap a la gestió privada amb ànim de lucre. El document, impulsat per entitats com la Xarxa d'Economia Solidària (XES), la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), la Federació de Cooperatives d'Habitatge de Catalunya, el mateix Sindicat de Llogateres, la PAH Barcelona i l'Observatori Desca, reclama un canvi d'estratègia per reforçar l'habitatge públic, social i cooperatiu.

Sòl públic a operadors privats

Segons les entitats, algunes licitacions s'adjudiquen a societats, vinculades a promotores immobiliàries, cos que suposa una cessió de sòl públic durant dècades a operadors privats que obtindran importants beneficis gràcies a subvencions i finançament públic. El manifest assenyala que els estudis de viabilitat econòmica inclosos en el concurs projecten rendibilitats d'entre el 9% i el 10%.

Davant d'aquesta situació, la  Confederació de Sindicats de Llogateres ha convocat una onada de manifestacions en 24 ciutats espanyoles. Aquestes es van iniciar el passat 23 de maig a Guadalajara i finalitzaran el 28 de juny a Gran Canària. Paral·lelament a la mobilització, aquest passat dissabte s'ha dut a terme una macroenquesta per determinar si resulta viable convocar una vaga general de l'habitatge, considera el problema i factor d'empobriment dels ciutadans.

Per la seva banda, des de l'Observatori Desca es denuncia el moment crític que viu la Mesa d'Emergència de Barcelona per "la manca d'inversió pública en habitatge social, l'augment sostingut dels desnonaments i la desaparició de les moratòries i mesures extraordinàries de protecció", que han acabat provocant un col·lapse del sistema d'atenció a les famílies vulnerables.

A Catalunya, el preu mitjà de l'habitatge va augmentar al mes de març un 7,1%, fins als 2.452 euros per metre quadrat, el que consolida la tendència alcista del mercat immobiliari. Igualment, els préstecs hipotecaris per a l'adquisició d'habitatge van créixer un 7%, situant Catalunya entre les comunitats amb millor evolució en el finançament residencial catalana. Aquestes dades s'han extret del darrer informe del Centre d'Informació Estadística del Notariat. 

Aquests informes refermen l'evidència que la crisi de l'habitatge s'ha enquistat com un fenomen estructural, en el qual el mercat immobiliari continua creixent, les hipoteques s'incrementen i els barris vulnerables i la seva població es redueixen a determinades zones, però es traslladen a altres llocs, escampant la problemàtica com una taca d'oli.