Néixer a Espanya sense nacionalitat: errors i traves en els registres deixen nadons de migrants sense pàtria

Ismael va néixer a Espanya, en un hospital públic, com milers de nadons cada any. Els seus primers plors, somriures o pors no són diferents als de qualsevol altre nen. No obstant això, per a l'dministració segueix sent invisible. Nou mesos després del seu naixement, Ismael encara no té nacionalitat ni un Estat que el reconegui com a ciutadà. La seva existència s'ha quedat atrapada en uns llimbs legals que l'han empès des del primer dia a l'apatrídia.

Fill de pares colombians en situació administrativa irregular, l'Ismael és una de les víctimes d'un error d'interpretació al Registre Civil que durant més d'un any va deixar desenes de nadons nascuts a Espanya sense nacionalitat reconeguda.

Encara que néixer a Espanya no implica adquirir automàticament la nacionalitat espanyola —ja que la legislació estableix que el bebè obté, per norma general, la nacionalitat dels seus pares—, existeixen excepcions. En alguns casos, el país d'origen no reconeix els fills nascuts a l'estranger si no són inscrits en consolats o en territori nacional, i llavors Espanya ha de concedir la nacionalitat per evitar l'apatrídia. Aquest mecanisme és l'anomenada nacionalitat per simple presumpció.

Això passa en països com Colòmbia, Paraguai o Costa Rica, on un nadó nascut fora del país no adquireix la nacionalitat si el seu naixement no s'inscriu a Colòmbia. En aquests casos, si el registre no es produeix, Espanya està obligada a concedir la nacionalitat al menor nascut al seu territori per prevenir l'apatrídia.

Durant més d'un any, desenes de nadons van quedar en un llimb legal a causa d'una interpretació errònia del sistema informàtic DICIREG del Registre Civil. Tal com ha reconegut el Ministeri de Justícia, el sistema exigia la targeta de residència dels progenitors per iniciar l'expedient, un requisit que no figura en la legislació vigent. En no poder complir-ho, molts registres civils van bloquejar les inscripcions, deixant als menors sense reconeixement legal i, en alguns casos, sense cap nacionalitat.

Una situació que incomplia tant l'article 17 del Codi Civil, que contempla la nacionalitat per simple presumpció per evitar l'apatrídia, com la Convenció sobre els Drets del Nen de Nacions Unides, que obliga els Estats a protegir l'interès superior del menor. Pel que, després de reunir-se amb organitzacions de suport a persones migrants com Red Acoge, el Ministeri de Justícia ha començat a corregir el problema. Des de l'octubre, algunes famílies han començat a rebre resolucions favorables. En elles, la Direcció General reconeix expressament l'error d'interpretació i aclareix que l'esment a la targeta de residència en els manuals de DICIREG no pot considerar-se un requisit obligatori, sinó un document més a valorar únicament quan existeixi.

No obstant això, Ismael encara no ha pogut aconseguir el seu DNI espanyol. El seu pare Jefferson explica a Público que ha rebut la resolució favorable per part del Ministeri per registrar el menor com a ciutadà espanyol. No obstant això, no aconsegueix avançar amb el procés a causa de les traves que s'està trobant en el registre de la localitat valenciana de Montcada. Aquest mitjà ha contactat amb aquesta administració, que ha derivat la consulta a Justícia.

"L'atenció per part d'una de les administratives ha estat molt dolenta i sense empatia. No paren de posar-nos impediments. L'última vegada vam anar amb tots els documents per aconseguir la nacionalitat d'Ismael, però ens van dir que el sistema estava caigut i que ho intentaran d'aquí a un mes. Un mes", repeteix." Nosaltres som colombians i tinc un contracte irregular, i la veritat és que sobrevisc fent màgia perquè estiro el meu sou i cobreixo tot l'essencial per a la família, per a Ismael. És dur, però és la nostra realitat", afegeix.

Des de València Acull alerten que, encara que s'ha deixat d'exigir el permís de residència, alguns registres continuen imposant nous obstacles no contemplats en la normativa, com la sol·licitud del certificat de naixement dels progenitors, un document difícil d'obtenir des de molts països d'origen. Per això, reclamen al Ministeri de Justícia que agilitzi la resolució dels recursos pendents i que emeti instruccions clares i vinculants per a tots els registres civils.

Relacionat amb aquest tema

La guerra contra la immigració: de promesa estrella de Trump al seu maldecap a les enquestes

Antònia Crespí Ferrer

Público ha consultat al Ministeri de Justícia sobre si els consta que s'estiguin produint aquest tipus de problemes en els registres civils, en quina data es van corregir les instruccions, quins canvis concrets es van introduir en DICIREG, quants menors van quedar en situació d'apatrídia durant la fallada del sistema i quants d'aquests casos ja han estat esmenats. El Ministeri s'ha limitat a assegurar que els recursos han estat resolts i que actualment no hi ha nens en situació d'apatrídia.

Noves traves en alguns registres

La colombiana Natalia, mare d'Adara, porta quasi un any intentant registrar a la seva filla per a sol·licitar la nacionalitat espanyola per simple presumpció, sense aconseguir si més no iniciar el tràmit en exigir documents que no té. "He anat tres vegades al Registre Civil de Carlet (València) per a presentar la sol·licitud i cada vegada m'han donat una informació diferent. La primera vegada em van dir que no podia fer-ho si no tenia residència o DNI. Després em van explicar que això no era obligatori i que es podia presentar amb el passaport i vaig reunir tots els papers".

No obstant això, en tornar a contactar amb el registre, fa unes setmanes, la resposta va tornar a canviar. "La mateixa funcionària va insistir que jo havia d'aportar el meu propi registre civil de naixement, un document que hauria de sol·licitar a Colòmbia". A causa d'aquests obstacles, Natalia no ha pogut iniciar formalment el procediment. "No he rebut cap resolució, ni favorable ni negativa, perquè ni tan sols m'han permès presentar la sol·licitud ".

El registre de Carlet ha confirmat a Público que continuen demanant el NIE i el certificat de naixement dels pares per a iniciar la sol·licitud de nacionalitat per simple presumpció. Tot i que el Ministeri de Justícia confirmés a aquest mitjà que el certificat de naixement dels progenitors "no és un requisit i mai ho ha estat".

La família explica que també ha intentat registrar la menor com a colombiana, per així evitar la situació d'apàtrida de la nena, però denuncien que aconseguir cita al consolat "és pràcticament impossible". "No responen i et remeten a una web o a un codi QR que no soluciona res. Cap de les dues vies, ni l'espanyola ni la colombiana, ens està ajudant ni donant solucions", denuncien.

Relacionat amb aquest tema

L'ús del vel integral a l'Estat: una pràctica "residual" de la qual Vox vol treure partit en la seva croada contra els migrants

Raúl Bocanegra

 Matinades i llargues cues per aconseguir cita

Erika, mare de Marlon, també recorda els mesos d'incertesa mentre intentava registrar el seu fill. Va haver de fer llargues cues des de les sis del matí, esperar en el fred i esmorzar al cotxe, només perquè li diguessin que faltava un paper. "Era molt frustrant i vaig sentir impotència perquè estaven violant un dret del meu fill", diu.

Per Erika i la seva família, obtenir la nacionalitat no era només un tràmit burocràtic, sinó poder atorgar-li un millor futur als seus fills. "Molts pensen que venim a Espanya per aconseguir un permís, però volem que els nostres fills creixin sense por, sense frustracions. Als nostres països hi ha violència i delinqüència i aquí busquem tranquil·litat, una vida millor per a ells", assegura la colombiana.

Marlon es va poder registrar com a espanyol per una altra via: gràcies a la regularització extraordinària de migrants a causa de la DANA. "Nosaltres denunciem la situació, però paral·litzem la demanda quan aconseguim regularitzar-nos gràcies a la DANA. Avui el nostre fill ja té nacionalitat, tenim feina estable i una vida més tranquil·la, però la realitat de moltes altres famílies segueix sent molt dura. La burocràcia hauria de facilitar aquests processos, no complicar-los més”, resumeix.