Apostes, porno i ansietat: la ciència comença a mesurar els riscos de créixer enganxat a una pantalla
El primer assaig científic realitzat a Espanya sobre l'ús de les xarxes en menors revela que el 76,5% de les noies de 17 anys senten ansietat si no contesten de forma immediata als missatges
L'ús problemàtic dels jocs d'atzar en línia s'ha disparat fins a arribar gairebé al 30% entre menors de 14 a 17 anys, segons l'informe sobre addiccions comportamentals
Madrid--Actualitzat a
Vivim en l'era digital, en la qual els nadons creixen envoltats de pantalles, abans fins i tot d'aprendre a caminar. Encara que l'Asociación Española de Pediatría recomana no usar pantalles fins als sis anys per al correcte desenvolupament físic i mental dels menors, cada vegada és més comú veure a bebès davant d'una tablet. La problemàtica s'agreuja amb el pas dels anys, quan arriben als 12 anys la majoria dels menors espanyols ja compten amb el seu propi mòbil i perfil en xarxes socials, segons revela l'informe de l'eina de control parental Qustodio.
L'impacte d'aquesta exposició primerenca ha estat analitzat en el primer assaig científic realitzat a Espanya sobre l'ús i les conseqüències de les xarxes socials en menors d'entre 12 i 17 anys, elaborat per un equip d'investigadors de la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) i la Universitat Pontifícia Comillas. L'estudi, que ha estat presentat per la Comunidad de Madrid aquest dilluns, revela la dependència que pateixen els joves a les xarxes: el 76,5% de les noies de 17 anys afirmen sentir ansietat si no contesten de forma immediata als missatges que reben, mentre que als nois els passa a un 57% d'ells.
A més, la meitat dels adolescents de 16 anys manifesta sentiments d'inseguretat quan es queda sense accés a internet, i el 98,5% reconeix una necessitat tant funcional com emocional de romandre connectat. Les edats més vulnerables es concentren entre els 14 i els 16 anys, quan el 60% dels joves consultats reconeixen haver perdut hores de son per mantenir-se connectats. Mentre que només un 3,85% assegura no utilitzar xarxes socials.
L'assaig també apunta que els joves troben a les xarxes socials espais de pertinença, experimentació identitària, exposició social i creativitat. Per als adolescents d'entre 13 i 16 anys predomina l'ús de TikTok, que segons l'estudi presenta un disseny i arquitectura que afavoreix conductes compulsives com la nomofòbia -por irracional a no tenir el telèfon mòbil.
Es dispara l'addicció al joc online
L'accés primerenc a internet facilita, a més, l'exposició a videojocs, apostes i continguts pornogràfics. Segons l'informe sobre addiccions comportamentals i altres trastorns presentat aquest dilluns pel secretari d'Estat de Sanitat, Javier Padilla, i la delegada del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, Xisca Sureda, l'any passat el 13% dels estudiants de secundària va jugar a jocs d'atzar en línia.
Les apostes esportives, les màquines d'atzar i els jocs de cartes amb diners o ruleta són les opcions favorites dels adolescents entre 14 i 18 anys, arribant a presentar el 8,4% addicció a aquestes pràctiques. Entre els qui juguen de forma online, l'ús problemàtic ha augmentat al 30%, enfront del 23,5% registrat fa dos anys.
Gairebé la meitat dels estudiants entrevistats i que juguen en línia es gasta menys de sis euros al dia, però el 26% reconeix que es gasta entre sis i 30 euros, i prop d'un 9,5% admet que s'ha gastat més de 300 euros.
Els videojocs també formen una part important en la vida dels adolescents. Segons l'informe, el 2025, el 84,4% dels estudiants de 14 a 18 anys ha jugat a videojocs, sent més freqüent entre nois que noies. Quant als perills d'addicció, el 5,2% dels estudiants presenta un possible trastorn per ús de videojocs, percentatge similar al de 2023, encara que més freqüent entre els nois (8,6%) que entre les noies.
Un altre dels continguts als quals accedeixen els joves a través d'internet és la pornografia. El 57,8% dels joves reconeix haver consumit aquest contingut almenys una vegada en la seva vida. No obstant això, l'ús problemàtic se situa més avall, en el 4,1%, i mostra una diferència marcada entre nois i noies, ja que els homes consumeixen pornografia aproximadament tres vegades més que les dones.
Relacionat amb aquest tema
En conjunt, aquests hàbits es reflecteixen en un ús problemàtic d'internet que afecta el 19,4% dels estudiants, amb major prevalença entre les noies (23%) que entre els nois (15%). Encara que aquesta xifra ha descendit respecte a 2021, durant la pandèmia, torna ara a nivells similars als previs a la COVID-19.
Prohibir l'accés a les xarxes
Davant d'aquest escenari, el Govern d'Espanya ha anunciat una bateria de mesures per limitar l'impacte de les plataformes digitals en menors i reforçar el control sobre les grans tecnològiques. La principal aposta ha estat la prohibició de l'accés a les xarxes socials a menors de 16 anys, així com noves obligacions per a les plataformes digitals, els directius hauran d'assumir responsabilitats legals per les infraccions comeses a les seves xarxes.
El president del Govern, Pedro Sánchez, considera necessàries aquestes mesures a causa que les xarxes socials s'han convertit en "un Estat fallit, un lloc on s'ignoren les lleis, on es toleren els delictes i on la desinformació val més que la veritat i la meitat dels usuaris pateixen atacs d'odi".
L'anunci no va trigar a provocar reaccions. Una de les més notòries va ser la del fundador de Telegram, l'empresari rus Pàvel Dúrov, que va llançar un missatge a la plataforma dirigit als usuaris espanyols, demanant-los "vigilar" l'Estat enfront del que va qualificar com un intent de "control total" i "censura". Des de la Moncloa van respondre acusant a Durov de difondre rumors i d'erosionar la confiança en les institucions democràtiques, recordant a més que l'empresari va ser detingut recentment per permetre activitats il·lícites en la seva plataforma, entre elles la distribució de contingut pedòfil.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.