El Constitucional rebutja l'ús de la Intel·ligència Artificial a l'examen d'admissió dels recursos d'empara

El ple del Tribunal Constitucional ha resolt rebutjar l'ús de la Intel·ligència Artificial (IA) en l'examen d'admissió dels recursos d'empara, tal com li va sol·licitar el passat 25 de febrer de 2026 l'advocat José Luis Mazón, president de l'associació Preeminència del Dret, segons ha pogut saber aquest diari.

Mazón demanava que el ple del Constitucional estudiés la "implantació progressiva de sistemes d'intel·ligència artificial perquè, en l'àmbit d'aquest Tribunal, puguin aplicar-se ja en la fase d'examen de l'admissibilitat dels recursos d'empara, garantint que les propostes de resolució generades amb el seu suport siguin accessibles a les parts personades".

Segons la resolució a la qual ha tingut accés Público, el president de Preeminència del Dret considerava que la implantació de la IA "permetria una substancial descàrrega de treball, en possibilitar que una IA especialitzada en la jurisprudència i pràctica del Tribunal però sense biaix de nombre d'assumptes a admetre, com passa ara, valori en segons, a partir de la documentació aportada i dels fets fixats en les resolucions prèvies, si concorre especial transcendència constitucional i si el recurs planteja una qüestió defensable de drets fonamentals".

Cal recordar que el 2025 van arribar al Tribunal Constitucional 9.089 recursos d'empara, dels quals només van ser admesos a tràmit 59. El 2024 es van rebre 9.796 recursos d'empara i van passar el filtre de l'admissibilitat 153, segons les memòries del tribunal de garanties.

Per al peticionari, l'ús de la IA ajudaria a "racionalitzar" la intervenció dels lletrats del tribunal, "que passarien a exercir funcions de supervisió i control de l'eina, i millorant així la qualitat i la celeritat de la tutela dels drets fonamentals".

L'acord del Ple, de 10 de juny passat, ha estat rebutjar de ple la petició. L'acord, signat pel president del TC, Cándido Conde-Pumpido, recorda que les demandes d'empara han de ser objecte d'una decisió d'admissió a tràmit, segons l'article 50.1 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, que es formalitzarà mitjançant providència.

"La càrrega de treball del Tribunal Constitucional és el resultat de les demandes de justícia constitucional que rep i que mereixen un estudi en profunditat perquè en totes elles es plantegen situacions jurídiques individualitzades. Cadascun dels assumptes és objecte d'un estudi individualitzat, ja que en tots ells està en joc l'efectiva vigència del règim constitucional", diu Conde-Pumpido.

Especial transcendència

L'acord descriu el procediment i els requisits per a l'admissió a tràmit d'un recurs d'empara. "En l'adopció d'aquesta decisió el Tribunal ha de constatar que la demanda compleix tots els requisits processals i de fons, particularment, que és possible apreciar, si més no prima facie, la concurrència d'una vulneració d'un dret fonamental, i que el contingut del recurs justifica una decisió sobre el fons per part del Tribunal Constitucional en raó de la seva especial transcendència constitucional, que s'apreciarà atenent a la seva importància per a la interpretació de la Constitució, per a la seva aplicació o per a la seva general eficàcia, i per a la determinació del contingut i abast dels drets fonamentals".

La IA en els jutjats

L'advocat Mazón invocava la circular 2/26 del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que és l'autoritat de vigilància a Espanya del compliment del Reglament europeu sobre el desenvolupament de sistemes d'IA a la UE en l'àmbit de la justícia. Aquesta circular, del passat 28 de gener, reglamenta els usos admesos de la IA per a jutges i jutgesses en l'àmbit de la seva tasca jurisdiccional. Així, el CGPJ n'autoritza l'ús per elaborar esquemes, resums o esborranys de treball intern, sempre que no tinguin caràcter decisori ni substitueixin la redacció personal de resolucions judicials.

L'òrgan de govern dels jutges fixa que els sistemes d'IA "no poden operar de forma autònoma per a la presa de decisions judicials, la valoració dels fets o de les proves, o la interpretació i aplicació del Dret", i, en tot cas, la Política d'ús de la intel·ligència artificial en l'Administració de Justícia, derivada del Real Decreto-ley 6/2023, de 19 de desembre, estableix l'exigència de revisió humana de tot contingut que afecti directa o indirectament als drets de les persones.

Límits de la IA

El TC respon que, al marge dels usos autoritzats ja de la Intel·ligència Artificial a l'Administració de justícia, com la sistematització d'assumptes, aplec de materials, estudi de precedents; obtenció, classificació i estructuració d'informació sobre normativa, jurisprudència i doctrina rellevants; elaboració de resums documentals, traduccions i l'anàlisi de fonts jurídiques, "la veritat és que les aplicacions d'intel·ligència artificial no poden ser utilitzades per valorar si concorre especial transcendència constitucional i si el recurs planteja una qüestió defensable de drets fonamentals".

La resposta del Ple incideix que els sistemes d'IA en l'àmbit de la justícia, segons el Reglament europeu 2024/1689, de 13 de juny de 2024, són de "alt risc" i han de sotmetre's a un sistema de gestió de riscos durant tot el cicle de vida del sistema, sota la contínua supervisió humana.

Respecte a l'examen per admetre o inadmetre a tràmit un recurs d'empara, diu el TC, que "cal insistir que es tracta d'una decisió de naturalesa jurisdiccional i que es plasma en una resolució que té aquest mateix caràcter: una providència d'admissió o d'inadmissió, que només és susceptible de revisió a través del sistema de recursos establert per la pròpia Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC); concretament, a través del recurs de súplica que eventualment pugui formular el Ministeri Fiscal a l'empara de l'art. 50.3 LOTC".

Protocol per a la judicatura

Els jutges no poden usar qualsevol aplicació d'IA, sinó només les autoritzats pel CGPJ. En aquest sentit, el Comitè Tècnic Estatal de l'Administració Judicial Electrònica (CTEAJE), en el qual participen, a més del propi CGPJ, el Ministeri Fiscal, el Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts i les Comunitats Autònomas amb competències en matèria de justícia, ha elaborat un protocol d'engegada de projectes d'intel·ligència artificial per a l'àmbit de la justícia i s'ha constituït un grup de treball específic. En qualsevol cas, s'ha de respectar el "principi de no substitució dels jutges, jutgesses, magistrats i magistrades".

Al Tribunal Suprem fa temps que utilitzen la IA, com va revelar el magistrat Antonio del Moral en unes jornades, el 2022. En aquell moment, s'aplicava ja per resoldre "càlculs complicats" com els d'acumulació de penes a través de "còmputs molt simples", va dir el jutge.

Del Moral va assegurar llavors que la Intel·ligència Artificial li sembla un "autèntic miracle". No obstant això, ha afirmat que en el procés d'integració de la intel·ligència artificial a l'Administració de la Justícia, perfils com el seu són importants perquè aporten una visió legal i ètica que "també interessa".

Del Moral va afirmar que el jutge, com a element humà, no pot ser substituït per la tecnologia i que el jutge que més s'equivoca és el que pensa que no s'equivoca mai; en aquest sentit va recordar que "a la màquina aquesta por d'equivocar-se no existeix", va dir Del Moral, segons una crònica d'Europa Press d'aquella jornada.