La conflictivitat entre veïns és més elevada en habitatges petits i edificis degradats

Els veïns que resideixen en habitatges de dimensions reduïdes i en edificis amb un estat de conservació deficient solen tenir més conflictes. És una de les principals conclusions de l'Enquesta de Convivència i Relacions Veïnals 2024 (ECAMB), elaborada per l'Institut Metròpoli, que suggereix que les problemàtiques de convivència no només depenen de les relacions interpersonals, sinó també de factors estructurals vinculats a la qualitat de l'entorn residencial.

Segons l'enquesta, les relacions quotidianes entre veïns de l'Àrea Metropolitana de Barcelona són habituals però majoritàriament superficials. En concret, el 63,8% de la població afirma que saluda sovint els seus veïns, mentre que un 42,6% manté converses breus. En un segon nivell d'implicació, el 16,1% declara que es fan favors entre veïns i només un 8,4% comparteix problemes personals. Així doncs, les relacions profundes i d'amistat són molt minoritàries.  

Ara bé, l'enquesta demostra que la intensitat d'aquestes relacions varia segons factors sociodemogràfics i econòmics. Les persones propietàries, amb una trajectòria residencial més llarga al barri i majors de 45 anys tendeixen a establir vincles més intensos. En canvi, la població jove i les persones nascudes a l'estranger tenen, en general, menys relació veïnal. 

Tot i que el 54,8% de la població viu a prop d'amics i el 72,8% de familiars, i per tant, disposa d'una xarxa familiar, l'informe apunta que les grans ciutats i els barris amb més diversitat presenten més dificultats per establir vincles, i les persones migrades disposen d'un teixit relacional més limitat. El grau de coneixement entre veïns disminueix a mesura que augmenta la diversitat, passant del 83,3% al 64,4%.  

Menys capacitat d'organització

Tot i la tradició de lluita veïnal a l'AMB, aquest desarrelament, provocat principalment per la inestabilitat residencial degut a la crisi d'habitatge, que aboca a moltes persones -sobretot joves i migrades- a canviar constament de pis, ha disminuït la capacitat de mobilització veïnal i ha afeblit els vincles comunitaris, dificultant l'organització col·lectiva i la resposta compartida davant els problemes del barri.

Només el 21% de la població afirma que en els darrers cinc anys s’ha mobilitzat amb el veïnat per resoldre problemes del barri, i un 15,6% ha participat en accions de millora com horts urbans o espais autogestionats. Aquestes dades indiquen que, tot i l'existència de relacions, la participació col·lectiva és reduïda.  

L'informe també aborda la qüestió de la soledat no desitjada. El 9,8% de la població metropolitana afirma haver-se sentit sovint sola o exclosa en l'últim mes. Aquesta sensació és més elevada entre les dones (12,3%) que entre els homes (6,9%). Els col·lectius més afectats són els joves de 16 a 29 anys (11,7%) i les persones majors de 75 anys (11,5%).  

El soroll, el principal conflicte 

Pel que fa als conflictes, són relativament poc freqüents. Només el 9,6% de la població declara haver tingut algun conflicte veïnal durant l'últim any. El soroll és, amb diferència, la causa principal, (46,1% dels casos), seguit de les discussions (14,7%) i problemes relacionats amb la brutícia o el manteniment dels espais comuns (11,6%). La majoria es resolen per vies informals, sense recórrer a mecanismes institucionals.  

Entre els elements que afecten a la convivència als barris hi ha la brutícia (44,5%), seguit de la circulació de vehicles (33,3%) i la manca d'espais per socialitzar (19,2%).  Pel que fa a la percepció del barri, la majoria de la població el considera un espai ben equipat, accessible i segur. El 91,9% destaca la bona comunicació, el 86,2% valora la presència de parcs i espais verds, i el 85,1% considera que els barris són adequats per a infants. A més, el 76,8% percep una bona oferta d'equipaments.

La població utilitza habitualment els espais públics i equipaments, però tendeix a passar el temps de lleure fora i a participar poc en activitats associatives. Aquesta participació és més elevada en municipis petits (39,7%) i menor en grans ciutats (28,2%) i a Barcelona (29,9%). Les dones fan un ús més intens del barri i participen més en activitats, mentre que les persones nascudes a l'Estat utilitzen més aquests espais que les nascudes a l'estranger.