Com la concentració empresarial amenaça la indústria paperera del Camp de Tarragona

La paperera és una indústria molt arrelada a la tradició industrial catalana gràcies a la presència de molins arreu del territori, especialment a zones amb rius i corrents d’aigua que facilitaven l’energia hidràulica necessària per a la producció de paper. Els molins paperers, com els que hi havia a la conca del riu Brugent, a Tarragona, van ser fonamentals en aquesta expansió inicial. 

El Camp de Tarragona ha consolidat la seva pròpia xarxa de fàbriques gràfiques i papereres, vinculades a empreses de cartó i embalatge, que es van integrar en un entorn industrial més ampli, especialment a municipis com Valls, Alcover, Montblanc o La Riba, on trobem la paperera històrica Goma-Camps, integrada al grup portuguès The Navigator Company.

Una indústria que tot i gaudir d’una bona salut, impulsada en els darrers anys per l’expansió vinculada al creixement del comerç electrònic i de l'embalatge, ha encadenat diversos sotracs que han fet visible com els processos de concentració empresarial debiliten el teixit industrial del Camp de Tarragona. Després del tancament d’Iberboard Mill, l'antiga Abelán Catalana, aquesta setmana els treballadors de les plantes de Valls i Montblanc d’International Paper han començat una vaga indefinida per evitar el tancament de les instal·lacions. 

En parlem amb la Loli Vargas, responsable del paper de CCOO de Catalunya, i el Javier Benítez, responsable del paper d'UGT de Catalunya.

Una estratègia deliberada de reorganització

Segons les veus sindicals, el tancament no respon a una crisi estructural del sector sinó a una estratègia deliberada de reorganització per part de la multinacional. El cas de International Paper, després de la seva operació amb DS Smith, exemplifica aquesta dinàmica: la compra d’empreses competidores per quedar-se amb la cartera de clients i, posteriorment, tancar les plantes considerades “sobrants” dins del nou esquema productiu, explica Benítez.

El mecanisme descrit pels representants sindicals segueix un patró que es repeteix: una multinacional adquireix una empresa local o regional, n’absorbeix la cartera de clients i, al cap d’un temps, tanca la planta per concentrar la producció en altres centres del grup. Això permet optimitzar costos logístics i laborals, però també redueix la competència.

Aquest procés de concentració té efectes directes sobre el mercat. Menys competidors implica més capacitat per fixar preus. Les fonts sindicals denuncien pràctiques internes dins dels grans grups empresarials, com la venda de matèries primeres entre filials a preus inflats, que poden justificar increments de costos que finalment repercuteixen en el consumidor. “La reducció del teixit productiu local també debilita els clients més petits, que perden poder de negociació i acaben assumint condicions més desfavorables”, explica Benítez.

 L’auge de les compres en línia i l’expansió de grans distribuïdores incrementen la demanda d’envasos i embalatges

El tancament de plantes en comarques petites com l’Alt Camp o la Conca de Barberà no només suposa la pèrdua directa de llocs de treball, sinó un impacte en la cadena sobre serveis auxiliars, transport, proveïdors i comerç local. En poblacions amb escasses alternatives industrials, la desaparició d’una fàbrica com aquesta pot alterar profundament l’equilibri socioeconòmic.

Ambdues veus coincideixen en el fet que no es tracta d’un problema de manca de producció ni de caiguda de la demanda. “Al contrari, les dades del sector indiquen increments significatius durant el 2024: un 6,2% més de facturació, un 8,5% més de producció de paper i un 5,3% en el cas del cartó. En paral·lel, les exportacions del sector haurien crescut prop d’un 17,9%”, detalla Benítez, que explica que l’auge de les compres en línia —amb actors com Amazon— i l’expansió de grans distribuïdores com Mercadona, especialment en mercats com Portugal, incrementen la demanda d’envasos i embalatges.

Tant Benítez com Vargas també assenyalen a la manca d’inversió sostinguda en modernització de la maquinària per part de les empreses. Algunes plantes han anat quedant desactualitzades tecnològicament, “un argument més per després justificar el tancament”. Alhora, l’enduriment de les normatives mediambientals —especialment en matèria d’emissions i qualitat de l’aigua— obliga les empreses a invertir constantment, i quan els grans grups decideixen no actualitzar una planta concreta, “poden acabar tancant”, com va ser el cas d’Iberboard Mill, que va deixar més de 15.000 tones de residus tòxics pendents de ser retirats.

Vincular ajudes públiques al manteniment de l'ocupació

Pels representants sindicals, la resposta institucional és insuficient. Benítez reclama un marc legal que condicioni les ajudes públiques —subvencions, beneficis fiscals o suport a la inversió— al manteniment de l’activitat i l’ocupació durant un període determinat per evitar el tancament de plantes sobtat, com és el cas de Montblanc i Valls. Sense aquesta regulació, assenyala Benítez, els governs tenen poc marge per impedir tancaments quan les empreses compleixen els requisits legals.

Un cop més, el debat no gira tant al voltant de la viabilitat econòmica com del model industrial i territorial que es vol per al futur del Camp de Tarragona i de Catalunya.