Cau la simpatia dels catalans cap als Estats Units, mentre puja cap a la Xina

El retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units i, sobretot, les polítiques que està aplicant a l'escenari internacional -amb l'atac il·legal a l'Iran com a darrer exemple- han desplomat la simpatia dels catalans cap a la potència nord-americana, fins al punt que ja és inferior a la que desperta la Xina. Aquesta és una de les principals conclusions de la nova edició de l'Enquesta Longitudinal, que ha presentat aquest dijous el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). El treball -realitzat a partir d'entrevistes a més de 6.700 persones- pretén comprovar l'evolució de determinades actituds, valors i opinions dels catalans al llarg del temps. 

Pel que fa a les valoracions sobre la situació internacional, la simpatia dels catalans cap als Estats Units ha passat del 4,8 del 2023 -en una escala on el 0 significa "cap simpatia" i el 10 "molta simpatia"- al 3,7 del 2025, mentre que en el mateix període la que desperta la Xina ha crescut del 4,2 al 4,7 i, per tant, ja supera la del país presidit per Trump. També ha caigut el suport a la Unió Europea, si bé es troba en un nivell molt més elevat, del 6,5, dues dècimes menys que el 2023. L'actual context, marcat per la situació a l'Orient Mitjà, no està provocant que els catalans vulguin un creixement de les competències de la UE.

A nivell de política interna, l'enquesta no ofereix valoracions de líders ni intenció de vot, però sí que marca que la simpatia dels catalans cap al Parlament (4,6) és superior a la que tenen cap al Congrés (3,7) i el Parlament Europeu (4,3), si bé en els tres casos va a la baixa. A nivell de partits, no n'hi ha cap que arribi a una simpatia de 5, i les puntuacions més elevades les obtenen ERC (4,0) i PSC (3,9), per davant de Comuns (3,0), Junts (2,8) i la CUP (2,7).

Preocupació per l'ús del català  

L'estudi del CEO també mostra la preocupació creixent per la situació de la llengua catalana, fins al punt que el 53% dels enquestats creuen que la llengua "s'usa poc", quan el 2023 el volum era dels ho opinaven era del 42% i el 2024 del 46%. A més a més, la majoria (57%) creu que s'utilitza menys que cinc anys enrere i també -el 52%- que d'aquí cinc anys encara s'emprarà menys.

Paral·lelament, el 37% dels catalans afirma haver-se sentit discriminat, quan el 2023 tot just eren el 29%. Pel que fa a les causes, la principal justament és la llengua (41%), per davant del lloc de procedència o nacionalitat (39%), l'origen ètnic o cultural (22%) o l'aspecte físic (21%).

L'enquesta longitudinal constata una evolució cap a la dreta de la societat catalana. D'entrada, si el 2023 els catalans s'autoubicaven en el 4,0 en una escala on 0 és l'extrema esquerra i el 10 l'extrema dreta, el 2025 ja s'havien mogut fins el 4,3. Més enllà d'això, ha empitjorar la percepció de la immigració com a quelcom positiu, tant a nivell econòmic, cultural i de convivència, alhora que ha crescut que el nombre de població nascuda a l'estranger és molt superior al real.

Així mateix, el canvi climàtic ha perdut pes en les converses catalans, ja que si el 2023 un 10% afirmava parlar-ne cada dia, el 2025 només ho feia un 5%; i si dos anys enrere un 35% ho feia almenys un cop a la setmana, ara tot just ho fa el 25%. Pel que fa al feminisme, un de cada tres catalans considera que "ha anat massa lluny", tres punts més que el 2023; i en el cas dels homes ja són el 39% els que tenen aquesta opinió.

També ha crescut el punitivisme, fins al punt que el 75% dels catalans considera que les penes per a les persones que cometen delictes són "massa toves", el que suposa 11 punts més que dos anys abans. Com a contrast, hi ha un ampli consens -del 86%- que les desigualtats econòmiques i de renda a Catalunya són massa grans i que el Govern hauria de jugar un paper important a l'hora de reduir-les.