De Blackstone al parc públic: Euskadi ensenya el camí per comprar habitatges als grans fons

Més de mig miler de famílies es podran quedar als seus pisos del barri donostiarra de Benta Berri. Després de gairebé trenta anys com a llogateres d'habitatges protegits, les seves cases passarien al mercat lliure el 2028, cosa que les abocava a expulsions i pujades dràstiques del lloguer. De fet, l'actual propietària, Testa Homes (filial de Blackstone), ja havia començat a enviar burofax per no renovar els contractes. Fa uns mesos, es van organitzar amb Stop Desahucios i una associació veïnal per fer públic el seu cas i ara han aconseguit que l'Executiu basc intervingui d'una forma contundent.

El conseller d'Habitatge, Denis Itxaso (PSE-EE), acaba d'anunciar la compra dels 510 pisos, juntament amb els seus garatges i trasters, per 100 milions d'euros. Itxaso ha descrit l'operació com "un èxit col·lectiu" i ha defensat que construir un nou edifici per allotjar el mateix nombre de persones hauria tingut un cost superior al d'aquesta compravenda, executada per sota del preu de mercat. La firma formal entre l'Administració i el fons d'inversió està prevista per a finals d'any.

Els detalls de l'acord s'han donat a conèixer aquest dimecres en una roda de premsa. El conseller ha explicat que les negociacions van començar al març i no han estat senzilles. Segons la seva anàlisi, les regulacions en habitatge dels últims anys i, especialment, la declaració de Donostia com a zona tensionada han estat un incentiu per tancar la venda a un preu més reduït. A més, ha agraït la paciència dels veïns i ha descrit la ciutat com el "punt negre de l'habitatge a Euskadi": "El problema per a aquestes famílies no era només quedar-se sense la casa en la qual portaven tres dècades. El problema és que a Sant Sebastià no hi ha cases, no es podrien haver anat a una altra pagant una mica més".

El conseller ha descartat que actualment s'estiguin estudiant operacions similars, tot i que ha posat el focus en el dret de tanteig i retracte que tenen les institucions públiques quan es ven un HPO. Aquest mecanisme d'adquisició preferent és una de les principals eines que està utilitzant l'Executiu autonòmic per ampliar el parc públic."Fa trenta anys vam construir molt habitatge públic, però es perdia perquè quedava desprotegit passat el temps. Ara estem esmenant l'error. Hem recuperat ja més de mil", ha assenyalat el conseller.

Per aquesta via de desqualificació s'han perdut uns 55.000 pisos protegits a Euskadi. La comunitat va ser pionera a crear HPO indefinits, l'any 2003. No obstant això, promocions anteriors com la de Benta Berri han quedat fora d'aquesta regulació. Amb la finalitat de posar remei a aquesta problemàtica, la comunitat basca pretén modificar la seva llei de vivenda per evitar que aquelles que es troben en zones tensionades acabin al mercat lliure.

La compra d'aquestes 510 cases ha suposat un 15% dels 600 milions del pressupost amb què compta la Conselleria. A aquesta operació se suma la compra de més de mig centenar d'immobles al banc Kutxabank aquest estiu. Els pisos, repartits en una vintena de municipis, es van adquirir per 5,7 milions.

Com a Euskadi, la desqualificació de pisos protegits ha minvat el parc residencial públic a la resta d'Espanya. En els anys previs a la crisi de 2008, quan més es va desplomar la construcció, la major part dels immobles d'aquest tipus tenien un període limitat de protecció d'entre 15 i 50 anys. Avui dia, la gran majoria ha passat a formar part del mercat lliure. De les 4,8 milions d'HPO construïts des de 1968, 4 milions han desaparegut, d'acord amb els registres del Ministeri d'Habitatge.

Una fórmula replicable a la resta del país

L'advocada del Centre d'Assessoria i Estudis Socials (CAES), Alejandra Jacinto, va assessorar fa un temps als veïns de Benta Berri. En aquest moment van concloure que, més enllà de la via judicial, la solució al conflicte era política. "Denunciant les clàusules abusives dels contractes no anaves a solucionar el problema de fons, que és que unes cases que havien comptat amb certa protecció la perdien passats els trenta anys. A partir d'aquest moment Blackstone anava a fer el que li donés la gana i probablement anava a fer fora els veïns per substituir-los per altres més rendibles", explica. Per aquest motiu, l'única opció passava perquè les Administraciones Públicas intervinguessin en el mercat. "I així ho han fet, cosa que és una bona notícia a falta de conèixer la lletra petita", puntualitza.

Jacinto considera que a través de fórmules com la que acaba d'aplicar el Govern basc es podria no només ampliar el nombre d'immobles de titularitat pública, sinó evitar l'expulsió de desenes de veïns immersos en conflictes amb grans fons d'inversió." Per descomptat que es pot aplicar a altres blocs en lluita. En el cas de Tribulete 7 portem molt temps dient que aquesta seria la solució definitiva", defensa. Segons el seu argument, si la Comunitat de Madrid tingués regulat el dret de tempteig i retracte podria fer-ho. Malgrat això, insisteix que el Govern central, a través de Casa 47, també podria fer el pas, "ja que sabem que la Comunitat no ho farà".

Segons recorda l'experta, no és la primera vegada que es realitza un moviment d'aquest tipus. Va passar una cosa similar amb Casa Orsola. Aquest edifici emblemàtic de l'Eixample de Barcelona es va convertir en un dels grans símbols de la lluita veïnal contra la gentrificació. Després de gairebé tres anys intentant evitar la seva expulsió, l'Ajuntament de Barcelona va intervenir acordant la compra directa del bloc.

A més, recentment Navarra ha informat que seguirà la mateixa estratègia que Euskadi i destinarà 104 milions a comprar edificis residencials en mans de fons d'inversió.Es tracta d'uns 600 pisos que van acabar en mans d'aquestes empreses després de perdre la seva protecció oficial i que ara el Govern Foral pretén recuperar.

Una de les principals reivindicacions dels llogaters

Des del Sindicat de Llogateres celebren que les famílies finalment puguin romandre en les seves llars i que, a més, aquestes cases no vagin mai a acabar en el mercat lliure. "És una bona notícia que demostra una cosa que portem anys defensant, que és que les Administracions ja tenen eines per intervenir el mercat", afirma Pablo Pérez, un dels seus portaveus.

Igual que amb el cas de Tribulete, des del Sindicat de Llogateres de Madrid han exigit al Govern i a Ajuntament que recuperin els 1.860 habitatges públics de la EMVS que Ana Botella va vendre a Blackstone en 2013."La pregunta que fem és molt senzilla: si el Govern Basc pot intervenir, per què l'Ajuntament i la Comunitat de Madrid no haurien de fer el mateix? Evidentment, les condicions jurídiques i econòmiques de cada operació són diferents, però no podem acceptar que la privatització de l'habitatge públic sigui irreversible”. Destaca el portaveu.

Per a Pérez, recuperar els blocs ja existents ha de ser una prioritat de qualsevol política pública." Ja hi ha un gran parc construït i no és sempre necessari construir-ne més. Durant anys se'ns ha repetit que aquesta és l'única solució a la crisi habitacional i per a nosaltres existeix una pregunta igual d'important, que és què fem amb els habitatges que ja existeixen i que estan en mans de grans rendistes", reflexiona.

Malgrat això, el portaveu insisteix que aquesta no ha de ser l'única mesura que es posi en marxa. En aquest sentit, aposta per desenvolupar altres mecanismes de tempteig i retracte per part d'organitzacions socials, com ja passa a Catalunya, perquè operadors socials i cooperatives puguin també entrar en aquestes operacions.

Una altra de les propostes dels llogaters és la mobilització obligatòria d'habitatges buits en mans de grans tenidors o l'estudi de noves formes d'intervenció pública en el mercat immobiliari, inclosa l'expropiació "quan concorrin els requisits legals i l'interès general ho justifiqui". El Sindicat també insisteix en la importància de garantir la titularitat pública permanent de tot el parc residencial públic i apostar per contractes indefinits.

El Sindicat LAB (Langile Abertzaleen Batzordeak), un dels de major presència a Euskadi, també ha volgut valorar aquest últim pas del Govern Basc. L'organització considera que és "una bona notícia per als inquilins amenaçats", però es mostra prudent: "Encara és necessari conèixer el contingut exacte de l'acord: les condicions de compra, com s'integraran al parc públic i, sobretot, les condicions de lloguer". D'altra banda, el sindicat lamenta que s'hagi hagut de pagar "dues vegades" per aquests edificis, destinant milions d'euros a aquest fons voltor.