Entrevista a José Antonio Donaire"Barcelona no ha de controlar el nombre de turistes sinó el tipus i com usen la ciutat"

Doctor en Geografia, antic professor a la Universitat de Girona i exdirector de l'Institut de Recerca en Turisme (INSETUR), José Antonio Donaire (1968) és des del juny de l'any passat el Comissionat per la Gestió del Turisme Sostenible de Barcelona, càrrec creat pel consistori que encapçala Jaume Collboni. L'entrevistem per conèixer quines accions s'han pres des d'aleshores per gestionar el turisme a la ciutat davant una crisi de l'habitatge que l'assenyala com una de les causes, i en un context d'increment de preus de combustible degut a la situació geopolítica.

Barcelona ha arribat al seu límit de turistes?

Barcelona ha arribat al seu límit de turistes, és una decisió que es va prendre fa temps. Quan l'ajuntament decideix limitar el nombre de places turístiques està assumint un topall, un llindar. Quan tu limites l'oferta, en el fons limites la demanda. Nosaltres som conseqüents amb aquesta decisió. Barcelona no ha de controlar el nombre, "quants turistes", sinó, el tipus, "quins" turistes i "com" usen la ciutat.

Barcelona ha arribat al seu límit de turistes, és una decisió que es va prendre fa temps

Què defineix el model turístic actualment?

La paraula més important és la gestió. Hem passat de la promoció a la gestió i posem el focus en la forma o els instruments que té la ciutat perquè la relació entre el turisme i la ciutat sigui molt més harmònica. Ho estem fent de tres maneres diferents: incentivant canviar la tipologia de visitants de manera que hi hagi un increment substancial del nombre de turistes tant de caràcter cultural com de caràcter professional en termes relatius. En segon lloc, buscar una millor distribució al territori posant en valor altres elements que formen part del paisatge turístic de la ciutat. I en tercer lloc, minimitzar i millorar la relació i la gestió en els espais que tenen una major pressió turística, que els hem anomenat  Espais de Gran Afluència (EGA) i on estem portat a terme una bateria d'accions que busquen conciliar l'activitat turística i la vida ciutadana.

Ens pot posar algun exemple d'acció?

Els espais de grans afluència és, probablement, el programa més important que estem duent a terme. Tot i que en cada un d'aquests espais hi ha accions específiques, una trentena o quarantena, que van des de la microcirurgia, les accions específiques, fins a les grans accions, destacaria el valor que donem als agents cívics. Hem fet aquest any un increment substancial de la presència d'aquestes persones que estan situades en aquests espais i que tenen com a funció la de buscar una millor relació dels turistes amb la ciutat, minimitzar els possibles conflictes, informar de la forma de relacionar-se amb la ciutat i actuen per buscar la convivència entre turistes i residents.

Posem el focus en els instruments que té la ciutat perquè la relació entre el turisme i la ciutat sigui molt més harmònica

Un altre element que té un gran valor simbòlic és el foment al comerç, especialment al comerç tradicional. Hi ha una tendència natural a què el perfil dels sistemes comercials siguin espais adreçat a turistes i això pot generar un cert sentiment als residents que no se senten partícips o identificats emocionalment amb aquell espai. Per això, nosaltres posem un esforç econòmic molt important per potenciar el comerç local, aquelles fórmules comercials que estan molt adreçades als veïns i veïnes, perquè sabem que el comerç és un element d'identificació simbòlica.

Com en el cas de la Boqueria?

Per exemple. Hem anat de la mà de la Boqueria per reduir els punts de venta de productes de consum directe, ens agradaria que la Boqueria fos, essencialment, un espai de productes que estan destinats a ser consumits més endavant. I per exemple també, en aquesta línia, estem treballant en la reducció del pes de les terrasses al perfil de la Rambla. Totes aquestes mesures en els espais de gran afluència van completament orientades a aquesta idea que en aquests espais busquem que els residents se sentin propietaris i identificats simbòlicament amb un espai que és seu.

Totes aquestes mesures són públiques, però el sector privat, que és propietari de molts espais amb reclam turístic, rema en la mateixa direcció?

Nosaltres busquem una millor distribució espai-temporal, tant en quins espais com en quin moment del dia, de manera que el mateix nombre de turistes si tenen una distribució més dispersa genera un impacte inferior. Allà on l'Ajuntament pot incidir, ho ha fet amb la política del Bus 4.0 o, clarament, la decisió de reduir el nombre de visitants al ParkGüell que va en aquesta línia de reduir la pressió. Però, necessitem de la complicitat també del sector privat, d'aquests grans operadors.

I com estan trobant aquesta complicitat?

Hi ha un element que ens ha ajudat molt que és la generalització de les entrades per reserva. Habitualment, molts d'aquests operadors tenien un tíqueting constant de manera que hi havia moments del dia que tenien moltíssima pressió i cues interminables i moments del dia que s'anomenaven vall en què pràcticament no hi havia ningú. Des del moment que aquests espais culturals introdueixen la venda anticipada estan distribuint de forma més homogènia en el temps els visitants.

Tot i això, a nosaltres ens agradaria entrar en converses amb ells per intentar fer que el nombre absolut de visitants també es vagi reduint amb el pas del temps amb la finalitat que, sense renunciar a la importància que tenen aquests elements, hi hagi altres espais de la ciutat que, alternativament, puguin esdevenir punts d'interès i que, d'aquesta manera, la distribució dels turistes sigui més dispersa i el seu impacte també sigui menor.

Ha mencionat la política del Bus 4.0, està funcionant?

Encara no tenim prou volum de dades per treure conclusions, però el Bus 4.0 està fent política d'anticipació. A Barcelona arriba un volum molt significatiu de visitants que estan en altres localitats i que ens visiten per unes hores i això està generant una pressió molt forta dels autobusos turístics a l'entorn d'aquestes zones més congestionades i, fins i tot, en el moment que no hi havia places disponibles, algun punt d'indisciplina.

El que nosaltres hem fet és generar, utilitzant la tecnologia, visors, càmeres, fins i tot la intel·ligència artificial que permet llegir aquestes matrícules, un sistema molt dens de control que permet al mateix temps fer una reserva prèvia. És a dir, els autobusos que entren a la ciutat han de decidir en quina franja horària entren i se'ls hi assigna un espai. Això ens dota d'una possibilitat de gestió, ens permet distribuir d'una manera més racional i homogènia els fluxos, i també ens aporta informació. Ara disposem d'un registre en temps real de quants autobusos hi ha a la ciutat, quines son les àrees amb major densitat i això ens permet operar i ens permet incidir en els fluxos turístics per buscar aquesta dispersió territorial.

Quina he estat l'evolució de la gestió del turisme a la ciutat?

Barcelona és una ciutat que ha incidit molt en la gestió del nombre de visitants per estabilitzar-lo i la primera estratègia va ser limitar el nombre de llits que això es va fer amb el Pla Urbanístic d'Allotjaments Turístics, on es va limitar el creixement de llits que podien ser d'apartaments, d'hotels o d'altres formes. La segona fase ha estat limitar els creuars. És la segona entrada de visitants que té la ciutat i, per això,  l'any passat es va prendre una decisió molt significativa perquè amb un termini fins al 2030, és a dir, en cinc anys, la ciutat passarà de set a cinc terminals i això reduirà el nombre de creueristes que poden estar com a màxim de manera simultània al port. I la tercera estratègia que ens quedava era la d'ordenar o millorar la gestió dels fluxos d'aquestes persones que no pernocten a la ciutat però que ens visiten des d'altres localitats del país. Hi ha un fil conductor en aquestes tres polítiques que és el de limitar i ordenar l'impacte del turisme sobre el consum de la ciutat.

Apliquem estratègies amb el fil conductor de limitar i ordenar l'impacte del turisme sobre el consum de la ciutat

En una entrevista amb aquest diari, el 2024 parlava de l'impacte que suposaria el pacte de descarbonització europeu. L'estem notant ja?

De moment, els plans europeus no ens han impactat perquè la normativa preveu un creixement gradual i encara estem en un moment molt inicial del pla per reduir les emissions en un 55%. Al final tindrà un impacte molt important perquè suposa que el 60% del combustible haurà de ser SAF (Sustainable Aviation Fuel) i és molt més car. Però encara estem en fase d'implementació i no hem vist l'efecte real. Però sí que a poc a poc la destinació ha de fer front a un procés de l'increment del preu del combustible, n'haurem de ser conscients.

El preu del combustible està augmentant però per un motiu diferent, la situació geopolítica.

Estem tenint un assaig, perquè la tensió geopolítica que hi ha a l'estret d'Ormuz i, en general, a l'Orient Mitjà, està provocant cert increment de preu, tot i que encara contingut. Quin efecte tindrà això a mig termini i com ens podem preparar? Normalment, quan s'incrementa el preu del combustible, passen dues coses, la primera és que es redueix la distància i això ho haurem de tenir present per mantenir Barcelona al radi de destinacions properes. Ens interessa el mercat asiàtic i el nord-americà, però no podem  perdre de vista el mercat europeu perquè amb un context de creixement de preu, els mercats de proximitat seran mercats molt significatius. El segon, i això és molt important, normalment quan s'incrementa el preu de transport, s'incrementa el temps d'estada. Per tant, això és molt positiu perquè és el que estem buscant a Barcelona, visitants que vulguin estar varis dies a la ciutat que també és una forma de distribuir millor els fluxos.

Com es relaciona la durada de l'estada amb el flux?

Sembla que no tinguin relació però en tenen molta. Quan un visitant ve molts dies, pot tenir una certa tendència a veure els elements més coneguts de la ciutat, però un cop vistos i fotografiats, els dies posteriors tindrà una visió de la ciutat molt més rica i dispersa. Hem de saber llegir els efectes positius i negatius que tenen aquest tipus de factors externs.

Un turista consumeix de mitjana un 60% més d'aigua que un habitant local a Catalunya, la qual cosa equival a uns 100 litres més per persona i dia. Això és sostenible?

La sostenibilitat és molt important per a nosaltres, hem fet una proposta molt clara i directa i estem treballant de la mà de tots els operadors. Barcelona té un dels consums domèstics més baixos del món. Un resident consumeix al voltant de 100 litres per resident i dia, que realment és molt poc, el nostre objectiu és que un turista que ve a la ciutat tingui un consum cada vegada més petit i estem acompanyant a les empreses perquè el seu consum diari amb protocols molt diversos es vagi reduint i s'equipari al domèstic.

Catalunya necessita una nova llei de turisme?

Sí, pensem que sí. L'anterior ja té anys i des d'aleshores el panorama tant del país com del model turístic han canviat molt. Ens consta que el Parlament de Catalunya està treballant per a l'elaboració d'una nova llei. 

És el turisme la causa del problema de l'habitatge?

Nosaltres sabem que l'habitatge és el principal problema de la ciutat, és el principal problema de les ciutats europees. L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, forma part de la iniciativa Mayors for Housing que té com a objectiu treballar conjuntament amb la Unió Europea per fer polítiques actives contundents per resoldre aquest gap entre la demanda i l'oferta d'allotjament assequible, d'allotjament per a classes mitjanes, per a classes populars.

La necessitat d'habitatge és un problema multi causal, no hi ha un únic factor que expliqui la situació. L'única manera de donar-li resposta és amb una bateria de solucions coordinades entre elles. Per això, per a nosaltres, la decisió que en el seu moment va prendre l'Ajuntament, amb el decret de 2023, de no donar llicències a habitatges d'ús turístic al 2028, no respon a una política turística sinó que és una decisió vinculada a aquesta política de donar suport a la creació i disposició de lloguer d'habitatge per a les classes mitjanes i populars. Aquí és on estem treballant.

Té tot el sentit accelerar el procés d'increment d'oferta d'habitatge mitjançant la restricció de llicències d'ús turístic

Conjuntament amb els operadors privats i les iniciatives públiques estem aconseguint posar al mercat uns 2.000 habitatges nous de forma anual i actualment hi ha 10.600 habitatges d'ús turístic al mercat. Pensem que té tot el sentit accelerar el procés d'increment d'oferta d'habitatge mitjançant la restricció de llicències d'ús turístic perquè l'emergència no justifica que habitatges que havien estat per a un ús residencial ho estiguin en termes turístics.

Quins missatge hem de donar a la població que apel·la al "tourists go home"?

Sempre que els ciutadans es queixen, el primer que hem de fer és escoltar i fer-nos partícips de la queixa, que és el resultat d'un problema percebut. Estem treballant perquè el turisme sigui una força positiva de la ciutat. Perquè els ciutadans percebin que el turisme pot actuar a favor de la ciutat i del seu dinamisme econòmic, cultural i social.