Baixen els delictes a Barcelona però l'estigma de la inseguretat es manté als barris vulnerables: perquè passa i com fer-hi front
L'estat de l'espai públic, els vincles comunitaris, la situacions d’exclusió social, el sensellarisme o els fluxos turístics són elements que també afecten en la percepció de seguretat
Collboni interpel·la als partits d’esquerres a endurir les penes de presó per tinença d’armes de foc i per als cultius i tràfic de marihuana i assegura que "la seguretat és una demanda dels barris vulnerables"
Barcelona-
La qüestió de la inseguretat és un element repetidament estudiat. Un dels indicadors més utilitzats a la capital catalana és l’Enquesta de Victimització de Barcelona. L'estudi permet estudiar la sèrie històrica sobre la criminalitat, si augmenta o baixa, i comparar-la amb els baròmetres municipals sobre preocupació per la seguretat. Recentment les dades evidencien un distanciament entre ambdós indicadors, la criminalitat baixa un 11,2% aquest semestre, i la preocupació per la seguretat es manté en segona posició al Baròmetre Municipal.
Els resultats reforcen la idea que hi ha altres factors diferents als dels delictes que estan provocant aquesta sensació d’inseguretat. No obstant això, aquest mateix dimarts, Collboni va interpel·lar als partits d’esquerres per endurir les penes de presó per tinença d’armes de foc i per als cultius i tràfic de marihuana. "Si no se n'ocupa l'esquerra, se n'acaba ocupant l'extrema dreta amb uns objectius i unes conseqüències completament indesitjables", advertia l’alcalde de Barcelona.
El comunicat de la darrera Junta Local de Seguretat de Barcelona, posava el focus en una altra direcció. L’oficina de comunicació de la Junta destacava en una nota de premsa aquest juliol que hi ha "altres factors" que influeixen en la percepció dels ciutadans sobre la seguretat, com els relacionats amb "la qualitat de l’espai públic, la neteja, la convivència ciutadana, situacions d’exclusió social, el sensellarisme o els fluxos turístics". Uns factors que pateixen en major grau els barris de rendes més baixes, amb el problema agreujat que causen estigma social cap a qui hi viu i pateix la vulnerabilitat.
Relacionat amb aquest tema
L’oficina de comunicació de la Junta de Seguretat apel·lava, per aquest motiu, a fer un anàlisi de la seguretat "amb una mirada transversal" que integri factors "policials, socials, urbanístics i de convivència".
"La percepció de la inseguretat és un fenomen complex i multidimensional i no només depèn del nivell de delinqüència d’una ciutat o d’un barri", expressa Marta Murrià, cap de l'àrea de convivència i seguretat de l'Institut Metròpoli de la UAB. La investigadora és autora del recent informe Percepció d’inseguretat a Barcelona, que mapeja la sensació de seguretat als 73 barris de Barcelona.
L’estudi relata alguns dels factors que agreugen aquesta sensació i que no tenen a veure de forma directa amb la criminalitat. S’hi apunten elements com la falta de vincles comunitaris al barri, la pressió turística, l’estigma social, la manca d’il·luminació als carrers, els efectes de concentrar sales d’oci nocturn, o el desconeixement i poc ús de la policia de proximitat.
El resultat mostra que la percepció d’inseguretat és major als barris cèntrics i perifèrics de la ciutat, on algunes d’aquestes situacions són més freqüents. Tot i la coincidència en alguns barris de Ciutat Vella, s'evidencia que hi ha altres factors que també afecten a la percepció de seguretat als barris perifèrics, que no són pròpiament els fets delictius.
Relacionat amb aquest tema
L’estudi utilitza uns indicadors quantitatius mixtos a partir d’enquestes i d’altres registres administratius. Segons aquestes dades, els ciutadans de 19 barris dels 73 de Barcelona perceben el barri on viuen com insegur. L’estudi marca el llindar quan el 30% o més de la població expressa que el seu barri no és prou segur. Dins d’aquest grup hi ha tant àrees de la perifèria com Ciutat Meridiana, Vallbona o el Besòs i el Maresme, com barris cèntrics com són el Poble Sec, La Barceloneta o el Gòtic. Però només en els darrers dos barris hi ha una correlació amb la taxa de delictes.
Relacionat amb aquest tema
La percepció d’inseguretat en barris vulnerables
"Una cosa que vam fer a l’informe és clarificar què és la percepció d’inseguretat", relata Murrià. La investigadora considera que als baròmetres municipals no es pot adduir que la població es sent insegura en base al que s’hi pregunta. "Només s’hi pregunta per si es considera un problema, no per la percepció", destaca.
Un primer element general que enuncia com a causant d’aquesta percepció és la "desinformació" o el "caos informatiu" de notícies i publicacions que generen alarma social. Murrià alerta d’una gran quantitat de publicacions i comparticions de continguts relacionats amb la seguretat, que sobrerepresenten el que passa en realitat. En aquest punt, l’estudi de Metròpoli també va descobrir que segons quin segment de la ciutadania, existia tant "desconfiança" cap a les xarxes socials com també cap als mitjans tradicionals.
Davant d’aquesta certa desconfiança i alarmisme informatiu, Murrià considera que la solució al problema "és complexa", i apel·la a "millorar la comunicació institucional", per evitar que publicacions provoquin "discursos d’odi, racisme, o atac a determinats col·lectius". Aquest primer element seria justament un dels punts que afecta més als barris de rendes baixes, generant "estigma" precisament per aquesta imatge "d’espais més deteriorats", uns missatges que "fa temps que es donen", destaca la investigadora.
A la vegada que existeixen aquests elements més "estructurals", la sociòloga apel·la també a una dimensió més "situacional". Els barris perifèrics, per exemple, tenen "menys accessibilitat i transport públic per tornar a casa a la nit o tenen espais mal il·luminats", factors de seguretat que "afecten sobretot les dones" i apunta que revertir aquestes mancances ajuda també a mitigar la sensació de perill.
"En aquests barris perifèrics també s’hi dona una certa paradoxa", ressalta Murrià, perquè "les mateixes persones d’aquests barris ens deien que, potser que sí que hi ha gent de fora que s’hi sent insegura quan hi va, però la gent que hi viu coneix els espais, coneix els veïns i les veïnes, i això també és un factor protector".
A l’altre cantó de la moneda, en aquest aspecte, s’hi troben els barris més cèntrics, que han sofert la gentrificació i la pressió turística i on també hi ha més quantitat d’espais d’oci nocturn, que són predictors per a la sensació d’inseguretat. "Els canvis que s'han produït en aquests barris ha fet que es trenquin els teixits veïnals i comunitaris, ens ho hem trobat a Ciutat Vella o a les zones cèntriques de l’Eixample a causa dels lloguers turístics o de temporada", destaca la investigadora de l’Institut Metròpoli.
El turisme també genera "més oportunitats delictives", perquè als turistes els roben més, i "si hi estàs a prop, tens més possibilitat de que et robin", ressalta Murrià, i avisa que també "genera que s’embrutin més els carrers o que hi hagi més soroll nocturn".
Segons l’opinió de la sociòloga, aquest element s’hauria de solucionar des d’un prisma del "model de ciutat", fent "canvis en els plans d’usos, per tal que no hi hagi determinats tipus de comerços, hotels o llicències de pisos turístics".
La investigadora de l’Institut Metròpoli recorda que "la solució a un problema complex no pot ser només una única". Murrià parla de la integració de "diversos actors" i "diverses polítiques".
Apel·la a abordar les dimensions estructurals, com "millorar les condicions de vida als barris o a reduir desigualtats, per exemple a través del Pla de Barris o amb inserció laboral", també a abordar les dimensions situacionals, com "la millora dels espais públics i els usos que se’n fan", així com també "millorar la comunicació".
Evidentment també hi ha la qüestió policial. Durant la investigació va sortir a la llum que la població desconeix que existeix una policia de barri, és a dir, un servei policial "de proximitat". "El que genera confiança és que es conegui a la policia, que es patrulli a peu i que s’estableixi una relació de confiança amb la població del barri", considera Murrià.
La investigadora és conscient que la confiança envers la policia "depèn del segment de població", ja que persones racialitzades "es poden sentir més insegures", mentre que la presència en espais on es torna de nit on no hi ha comerços ni gent, la presència sí que genera confiança". Per tant, "es complexe" saber quan convé augmentar la presència policial i cal evaluar-ho per a cada situació.
Collboni reclama endurir penes
La Junta Local de Seguretat del 20 de juliol –que va reunir a la consellera d’Interior i Seguretat, Núria Parlón, a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni i al director de la Policia, Josep Lluís Trapero– evidenciava el xoc entre els indicadors de criminalitat i la preocupació per la seguretat a Barcelona. Els fets delictius s’han reduït un 11,2% a la ciutat durant el primer semestre de 2026, però el baròmetre municipal col·loca la inseguretat a la segona preocupació de la població barcelonina, només superada per l’habitatge. La paradoxa és que hi ha un 12% menys de delictes que fa deu anys, quan la seguretat es trobava a la sisena posició al rànquing de preocupacions ciutadanes.
Tant l'Ajuntament com el Departament d'Interior han reclamat en les darreres setmanes que la pena de presó per tinença d'armes de foc augmenti dels 2 anys actuals als 5 i per als grans cultius i tràfic de marihuana passi de la franja d'1 a 3 anys a una altra de 6 a 9, una modificació normativa que s'ha de debatre al Congrés dels Diputats.
Aquest mateix dimarts, Collboni assegurava a una entrevista a l’ACN que la seguretat és una demanda dels barris vulnerables, i apel·lava als partits d’esquerres a donar suport a l’enduriment de penes. "L'esquerra ha d'entendre que la seguretat avui és una demanda que ens fan els sectors més vulnerables de la societat i els barris més vulnerables de la nostra ciutat i els hem d'atendre", assegurava.
L’alcalde recordava que Barcelona ja compta amb programes de prevenció juvenil i treballs comunitaris als barris, però que la política de la seguretat no pot descansar només en el vessant "preventiu". "Quan nosaltres diem que hem de posar l'accent ara en endurir les penes és perquè la resta de coses també s'estan fent", afirmava.
El batlle va afirmar que si pogués tancaria totes les botigues cannàbiques a Barcelona: "No aporten res a la ciutat". Amb tot, argumenta que la llei no els deixa prohibir activitats econòmiques que no estan "taxativament" prohibides.
Sobre la firma
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.