L’accident de Gelida va impactar en la confiança en Renfe: la meitat dels usuaris es va plantejar anar menys en tren

Gairebé la meitat dels usuaris de Renfe es van plantejar canviar la freqüència amb què agafen el tren després de l’accident de Gelida, segons ha revela t la primera onada de l’òmnibus de la Generalitat de Catalunya de 2026. El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha fet públic aquest divendres al matí l'enquesta que recull l’opinió de la ciutadania catalana sobre temes diversos com l'estat del català, l'ús de les xarxes socials, qüestions laborals o d'emergències climàtiques.

El descarrilament a la línia R4, la nit del 20 de gener, va costar la vida a un maquinista en pràctiques i va obligar a aturar tota la xarxa de Rodalies. El servei ja arribava tocat a la crisi. A la segona onada de l’òmnibus del 2025, la ciutadania suspenia el servei de Rodalies i Mitja Distància amb un 4,4 sobre 10, i era l’únic transport públic que no arribava a l’aprovat. Uns mesos més tard, a finals de 2025 l’enquesta de valoració del Govern, la puntuació de Rodalies havia baixat al 4,2.

L'enquesta s'havia fet només dos mesos abans de l'accident de Gelida, ara, la població catalana reparteix culpes per igual entre Renfe i el Govern de Catalunya sobre la qualitat del servei. Segons indica el CEO, un 32% de la població considera que el principal responsable de la situació de Rodalies és Renfe, i un 31% creu que és el Govern de la Generalitat.

L'enquesta també ressalta que un 28% de la població va canviar la forma de desplaçar-se els dies després de l'accident de l'R4 al gener. De les persones que van canviar la manera de desplaçar-se, un 42% va preferir agafar el cotxe, mentre que un 26% el bus urbà i un 25% el bus interurbà. Només un 16% de la població total va poder optar a fer teletreball els dies posteriors.

L'accident de Gelida es va produir quan encara no s'havia digerit una de les dues grans tragèdies ferroviàries de l'any, l'accident de l'Iryo a Adamuz, que va descarrilar el 18 de gener a la línia del Corredor Sud de l'alta velocitat. El saldo van ser 46 morts i 292 persones ferides. El mateix corredor va sofrir aquest octubre un altre accident, amb l'encalçament entre l'Iryo i l'AVE i que després de 69 persones mortes ha desencadenat la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente.

El castellà s’imposa com a llengua d’entrada

El català tampoc rep bones notícies en aquest òmnibus. El castellà continua sent la llengua amb què la majoria de catalans s’adrecen a algú que no coneixen. Segons l’òmnibus de 2026, un 59% comença la conversa en castellà i un 38% ho fa en català. Quan l’interlocutor sembla originari d’un altre país, l’ús del català cau fins al 16%. En aquest cas, el castellà puja al 66% i un 17% opta per l’anglès o una altra llengua.

L’enquesta també ha preguntat quina part del dia parla cada persona en cada llengua. De mitjana, els enquestats diuen que parlen en català el 41% del temps, davant del 53% en castellà i el 6% en altres llengües. Un 16% de la població no parla mai en català en un dia qualsevol, i un 26% el parla com a molt una quarta part del temps. Només un 22% diu que el català ocupa més de tres quartes parts del seu dia, mentre que en el cas del castellà aquest percentatge és del 31%.

Les xarxes socials atrapen a la televisió com a font d'informació

L'enquesta del CEO també revela que la població catalana ja s'informa per igual a través de les xarxes socials que a través de la televisió. És la primera vegada en la sèrie històrica d'aquesta enquesta que es dona aquest resultat, i la tendència segueix els resultats de les anteriors onades de l'òmnibus, on l'ús de les xarxes socials havia anat augmentant. En aquest cas, un 70% de la població de Catalunya respon que, en el seu dia a dia, utilitza les xarxes socials o la televisió com a mitjà per informar-se. Un 53% ho fa a través de premsa web o en paper i un 48% a través de la ràdio.

La plataforma de xarxes socials més usada per informar-se és l'Instagram (71%), seguida de WhatsApp (38%), TikTok (35%) i Youtube (35%). Un dels resultats de la importància d'aquestes xarxes socials a l'hora d'informar-se és que per primera vegada en una campanya electoral, els candidats dels principals partits han acceptat sotmetre's a una entrevista amb l'influencer Jordi Wild. Pel seu canal de Youtube hi passaran Feijóo, Sánchez, Ada Colau i Abascal. A més, partits com Front Ampli i el PSOE estan intentant replicar l'experiència de Lula al Brasil per bastir una comunitat important a WhatsApp.