Sindicats i Unides Podem esperen aprovar la renda mínima després de l'emergència

La complexitat de la renda mínima que el Govern espanyol vol aprovar retarda la seva posada en marxa, però ja hi ha veus a l'Executiu i entre els sindicats que reclamen que sigui una realitat més enllà de l'etapa més aguda de la crisi del coronavirus.

De fet, els ministres d'Unides Podem, així com les organitzacions sindicals UGT i CCOO reclamen que aquesta mesura, que a més figura en l'acord de coalició, s'adopti definitivament. Volen que no es tracti només d'una prestació conjuntural, com un annex als paquets de mesures del Govern contra la Covid-19, així com contra les conseqüències de la paràlisi provocada pel confinament.

Així ho asseguren fonts de la formació morada i dels sindicats, i recorden que la major complexitat d'aquest ajut és que les comunitats autònomes ja compten amb mesures similars, de diferents quanties i en base a diferents criteris en cada territori.

Dijous, l'Executiu, els sindicats i la patronal van tornar a reunir-se en el marc del diàleg social. En aquesta reunió ja van començar a abordar mesures pensades per a l'etapa de sortida d'aquesta crisi, enfront de les que s'han vingut aprovant fins a la data actual. La renda mínima amb prou feines va estar present, si bé la percepció de part dels assistents va ser que no es posaria en marxa immediatament.

No obstant això, des dels sindicats sí que han destacat que el compromís de la ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, va ser que estudiarien les conseqüències d'aplicar aquesta mesura després de la fi de l'estat d'alarma i de la paralització de l'activitat.

D'altra banda, si bé fa uns dies s'especulava amb la possibilitat que aquesta mesura fos aprovada en el pròxim Consell de Ministres ordinari, dimarts, avui es dóna per fet que gairebé amb tota seguretat no serà així.

Els sindicats volen que la mesura s'apliqui ara, més enllà que posteriorment es reguli per llei

Els sindicats consideren aquest assumpte irrenunciable i urgent, i han plantejat que s'aprovi de manera immediata i durant el període que duri la crisi sanitària, més enllà que després això es porti al Congrés dels Diputats i es reguli com una llei, tal com recull l'acord de coalició entre els dos partits.

No obstant això, tant el vicepresident de Drets Socials, Pablo Iglesias, com el ministre de seguretat social, José Luís Escrivà, han afirmat durant aquesta setmana que efectivament estan estudiant la seva implementació, referint-se a ella amb diferents denominacions: per Iglesias es tractaria d'un "ingrés mínim vital", mentre que Escrivà ha parlat d'una "renda mínima".

Són precisament els departaments d'Escrivá i Iglesias els que estudien aquesta mesura, que en paraules de tots dos volen posar en marxa "com més aviat possible". Des Unides Podem destaquen la bona relació amb el titular de Seguretat Social, que consideren més proper a les seves posicions que altres membres del Gabinet del PSOE a l'hora d'enfocar les mesures més socials per lluitar contra la pandèmia.

En concret, l'acord de coalició entre PSOE i Unides Podem estableix el compromís de desenvolupar "l'ingrés Mínim Vital com a prestació de Seguretat Social. Començarem en un primer moment per l'augment decidit de la prestació per fill/a a càrrec per a famílies vulnerables, i posteriorment mitjançant un mecanisme general de garantia de renda per a famílies sense ingressos o amb ingressos baixos", diu el text.

Les rendes mínimes d'inserció (RMI) són les prestacions que cada comunitat gestiona -com a subsidi no contributiu- per cobrir les "necessitats bàsiques" de persones i famílies sense recursos econòmics suficients. Segons l'últim informe de l'aleshores Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat sobre aquests subsidis, amb dades de 2018, les diferències entre comunitats són considerables.

En aquestes dates, a Euskadi aquesta prestació cobria el 71,2% de les persones sota el llindar de la pobresa, 120.606 del total de 169.330, i només l'1,6% de les persones residents a Castella-la Manxa (8.371 de 528.997).

La balança Iglesias-Calviño

D'altra banda, en les últimes setmanes el Govern ha aprovat mesures del seu "escut" o "xarxa" social que suposen una important mobilització de recursos públics per a aquesta fase, i això ha comportat importants debats entre partidaris i detractors d'obrir a cabassos l'aixeta de la despesa pública per protegir els més vulnerables.

Fins a la data, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha optat per la tesi de la xarxa social, defensada pels ministres d'Unides Podem, enfront de la ortodoxia econòmica reclamada per la vicepresidenta d'Afers Socials, Nadia Calviño. Tant el sector de Calviño com el d'Iglesias presumeixen dels èxits recollits en aquestes discussions i destaquen les renúncies de les dues parts, però ningú amaga que, fins ara, l'Executiu ha optat per obrir l'aixeta per a "no deixar ningú enrere" en aquesta crisi, a diferència del que ha passat en 2008.