El Sindicat de Llogateres presenta una demanda col·lectiva pel cobrament de l'IBI contra el major propietari privat de Catalunya

"La vaga està perfectament organitzada i planificada, per això va acompanyada d'una macrodemanda col·lectiva. No és una decisió improvisada, tenim davant el major rendista de Catalunya". Águeda Amestoy viu des de fa sis anys en un dels blocs que InmoCaixa té a Banyoles (Pla de l'Estany). La llogatera porta dos mesos sense pagar la quota corresponent al lloguer. "No teníem una altra opció. L'empresa no veurà un duro fins que s'assegui a negociar", relata.

Águeda no és l'única veïna en peu de guerra contra InmoCaixa. El Sindicat de Llogateres ha reunit seixanta arrendataris per a presentar una denúncia contra l'entitat i exigir "la nul·litat de les clàusules contractuals i la reclamació de les quanties", tal com ha pogut comprovar Público. El Jutjat de Primera Instància número 5 de Barcelona l'ha admès a tràmit fa un parell de setmanes.

InmoCaixa s'encarrega de gestionar el patrimoni immobiliari de la Fundació La Caixa. La firma té 1.850 pisos de protecció oficial (HPO) només a Catalunya. El parc conviu des de fa cinc anys amb l'amenaça de la privatització. El Sindicat de Llogateres reclama "fonamentalment" que "les promocions no perdin la seva condició d'habitatge protegit" i demana acabar amb les clàusules abusives en els contractes.

"Als llogaters no ens correspon pagar ni les despeses comunitàries ni l'IBI", assenyala Águeda. La veïna recorda que va entrar a l'immoble pagant 500 euros i "a poc temps després" li van apujar la renda fins als 600. "L'excusa va ser la guerra d'Ucraïna. Ho escoltes i sembla broma", insisteix. InmoCaixa els cobra als arrendataris entre 30 i 50 euros mensuals en concepte d'IBI.

InmoCaixa els cobra als arrendataris entre 30 i 50 euros mensuals en concepte d'IBI

"La suma del que em deuen ascendeix fins als 1.900 euros, 40 cada mes durant els últims sis anys. La xifra canvia en funció de l'antiguitat de cada veí: els que més temps porten en el bloc, més diners els han robat", continua. Toni Cañizares viu en una altra de les finques que té l'entitat a Sentmenat (Vallès Occidental). InmoCaixa li cobra prop de 30 euros per l'IBI. L'última renda que va pagar també va ser la de març.

"El nostre principal objectiu [amb la vaga] és evitar que els pisos es privatitzin i aconseguir que desapareguin les clàusules il·legals dels contractes. El fet que un habitatge de protecció oficial tingui data de caducitat ens sembla incomprensible, i més en els temps que corren", lamenta. InmoCaixa argumenta que "les clàusules són legals" i "defensarà la seva actuació en seu judicial", tal com han confirmat fonts de la companyia en una conversa amb Público.

La vaga de lloguers no és nova. El Sindicat de Llogateres ha recorregut "bústia a bústia" tots els habitatges afectats i ha aconseguit posar en marxa una campanya per "deixar de pagar les rendes", a la qual s'han unit –de moment– 62 famílies. Els llogaters en lluita "han estat retornant els rebuts" i han ingressat els diners equivalents a la mensualitat en un dipòsit comú, per "retenir les quotes" fins que "InmoCaixa compleixi amb les seves demandes", assenyalen des del col·lectiu. La quantitat retinguda entre abril i maig supera els 60.165 euros. "L'entitat s'ha dedicat a amenaçar els llogaters que fa més de dos mesos que estan en vaga, mentre nosaltres continuem demanant una negociació. No ens quedarem de braços plegats", insisteixen fonts del Sindicat.

La demanda, un pas més ambiciós en plena vaga

El Sindicat de Llogateres i els arrendataris en vaga reclamen en la seva demanda "la nul·litat del cobrament de l'IBI" i "la devolució dels més de 230.000 euros" abonats "indegudament" sobre aquest tema, perquè, segons argumenten, "vulnera la normativa aplicable a l'habitatge de protecció oficial". La companyia insisteix en la seva legalitat.

Els blocs que secunden aquesta iniciativa estan a Sitges, Banyoles i Sentmenat, però les fonts consultades per aquest diari no descarten la suma de més veïns en les pròximes setmanes. "La demanda pot créixer i arribar fins als 1.800 pisos i els deu milions d'euros. Això és un pols i fem una crida a la solidaritat de tot el món amb els qui lluiten per l'habitatge públic, és a dir, per les cases de tots", reivindiquen des de la plataforma.

"La demanda pot créixer i arribar fins als 1.800 pisos i els deu milions d'euros. Això és un pols"

Les famílies no només exigeixen la retirada de les clàusules abusives i la paralització dels desnonaments pendents –per la finalització dels contractes–, sinó que també demanen "frenar el procés de privatització dels pisos protegits" i posar-los en mans de la Generalitat mitjançant el Institut Català del Sòl (Incasòl). L'objectiu amb aquest moviment és garantir la seva condició pública indefinida.

L'Incasòl va comprar en els últims mesos algunes d'aquestes promocions, "arran de la pressió social de desenes de veïnes" que veien com InmoCaixa es negava a renovar els seus contractes o mantenir-los en règim de VPO. L'organisme públic no ha respost de moment a les preguntes de Público sobre la possibilitat d'adquirir més immobles de la companyia en les mateixes circumstàncies.

Águeda i Toni reconeixen que la titularitat pública dels immobles que gestiona l'empresa oscil·la entre els deu anys i els trenta des de la data de la seva construcció, però "existeixen mecanismes per posar-los abans en el mercat lliure", com ha succeït amb mig centenar de blocs. "No pot ser que els diners dels contribuents es desviïn de manera tan exagerada i acabin en mans de fons privats, sense tenir en compte la situació de les famílies. No té cap lògica", reivindica el veí de Sentmenat. InmoCaixa assegura que "la companyia treballa sempre amb sensibilitat en els casos de vulnerabilitat econòmica i social acreditada" i recalca que "davant desacords puntuals entre les parts", sol gestionar cada cas de manera directa i individual per "buscar solucions".

La companyia considera a més que la vaga de lloguers "no està justificada" i insisteix a defensar-se en els tribunals. Els llogaters en lluita recorden, en canvi, que "els habitatges de protecció oficial no admeten el cobrament de l'IBI" i diuen haver enviat una carta "cada mes" avisant a InmoCaixa de "la retenció dels diners corresponents a la renda", una estratègia que seguiran "fins que la propietat s'assegui a negociar".

La demanda té la voluntat de ser "universalizable" i serveix per emparar els llogaters en la vaga, "possiblement la més ben organitzada de l'últim segle", assenyalen des del Sindicat. Águeda, Toni i la resta de famílies confien en el procés i tenen clar que no cediran fins a aconseguir un acord: "La denúncia ha estat admesa a tràmit. És un pas de gegant i confiem a tenir els nostres diners de tornada".