El Síndic recomana "ajornar" el 14-F, mentre que Argimon creu que mantenir-lo "no és el més adient"

Quan falten 48 hores per a la reunió de la taula de partits en què es decidirà si es mantenen les eleccions al Parlament del 14 de febrer, creixen les veus que advoquen per ajornar-les. Ho ha demanat explícitament el Síndic de Greuges, que ha presentat un informe per justificar-ho, mentre que el secretari de Salut Pública del Govern, Josep Maria Argimon, ha manifestat que "no és el més adient" mantenir els comicis. Pel que fa als partits, ara mateix només el PSC defensa explícitament que es mantingui la data de la convocatòria i n'hi ha d'altres, com la CUP o Cs, que ja advoquen explícitament per l'endarreriment. 

L'informe del Síndic, elaborat en el marc de la Comissió independent d'assessorament sobre la garantia del dret de sufragi actiu, calcula que en el pitjor escenari fins a 216.000 persones estarien contagiades per Covid o serien contactes estrets el 14-F. En la seva presentació, la cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Vall d'Hebron, Magda Campins, ha rebutjat la proposta de destinar una franja horària a infectats i contactes i ha defensat que "seria recomanable" que aquestes persones no votessin presencialment. En aquest sentit, el Síndic ha reclamat reformar la llei electoral per preveure tots els supòsits i garantir el dret a vot de tothom en pandèmia.

L'informe preveu quatre escenaris però Campins ha descartat que el 14-F Catalunya es trobi en els dos més optimistes. Així, ha indicat que el que hi haurà serà el greu o el molt greu. El primer preveu fins a 196.700 persones en quarantena per ser positius de Covid o contactes estrets i el segon fins a 216.365. "En l’escenari actual, no és exagerat afirmar que el 14 de febrer entre 100.000 i 200.000 ciutadans amb dret de vot hauran d’escollir entre votar de manera presencial i posar en risc la salut de milers de persones, o bé abstenir-se de fer-ho i renunciar a un dret fonamental. Cap de les dues alternatives és legítima des d’una perspectiva de drets", diu la institució.

Campins ha reconegut que la pandèmia no estarà solucionada en uns mesos però sí ha afirmat que és previsible que s'hagi avançat en la vacunació i les condicions meteorològiques també serien més favorables. "La pandèmia no la tindrem solucionada ni al juliol ni a l'octubre però el número de persones que no podrien votar seria molt menor", ha dit.

Argimon: "Fer unes eleccions no és la millor decisió"

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, aposta per mantenir lesrestriccions vigents "alguns dies més" si bé la decisió final encara no està presa. Segons Argimon, encara que es pugui frenar la corba l'objectiu és reduir "clarament" la taxa d'infecció i aturar els ingressos hospitalaris. En aquest sentit, ha avisat que els malalts que ingressen a l'UCI i a planta seguiran augmentant, i per això ha considerat "convenient" que es prorroguin més dies les mesures actuals, que inclouen el confinament municipal.

Sobre el 14-F, ha afirmat que fer unes eleccions "no és la millor decisió" des del punt de vista epidemiològic però ha recordat que no és Salut qui ha de decidir-ho. En la seva opinió les dades no projecten "el millor escenari" per fer els comicis. "No és el més adient, però no es pot demanar a les persones que no surtin de casa per anar a votar. [Fer les eleccions o no] Ha de ser una decisió que ha de prendre el Govern el més consensuat possible", ha afegit.

El PSC es queda sol 

Pel que fa als partits polítics, ara mateix només el PSC defensa que les eleccions s'han de fer sí o sí el 14 de febrer, amb l'argument que l'ajornament només estaria justificat "si hi ha un confinament domiciliari", en paraules de la seva diputada Eva Granados en la diputació permanent del Parlament. Cs, Comuns i la CUP, en canvi, si han pronunciat en contra i l'escepticisme també ha crescut en ERC i JxCat, tot i que des del Govern insisteixen que a nivell logístic els comicis podrien fer-se. Ara mateix, l'escenari que es plantejaria si s'opta per l'ajornament és traslladar la votació a la primavera, fonamentalment entre el 16 de maig i el 13 de juny. Qui també defensa mantenir el 14-F són patronals com Pimec o Foment del Treball i els sindicats CCOO i UGT.