Setmana decisiva per a l'estabilitat financera del Govern d'Illa, a l'espera de 500 milions en disputa

El Govern de Salvador Illa ha entrat en una dinàmica, forçat per l'aritmètica parlamentària, que el porta a la negociació in extremis per tirar endavant iniciatives fonamentals per a la estabilitat de la legislatura. Especialment amb els seus socis prioritaris que són ERC i els Comuns, que collen l'Executiu del PSC a cada negociació. Apurar els terminis comporta que, de vegades, la jugada surt bé com va ser el cas del decret de mesures per l'accés a l'habitatge, que també va incloure a la CUP. I altres cops surt malament, com el cas del decret de regulació dels càmpings que el Govern va haver de retirar a última hora forçat per l'oposició d'ERC.

Ara, la darrera negociació a contra rellotge gira entorn al darrer suplement de crèdit que ha de servir per compensar la falta de pressupostos, ja que el Govern no ha pogut arribar a cap acord per tirar-los endavant a causa de la negativa rotunda d'Esquerra a un acord pressupostari, tant a Catalunya com a l'Estat, fins que els socialistes no compleixin amb els acords signats amb anterioritat com és el nou finançament singular per a Catalunya. Sense un nou pressupost, i per tant amb els anteriors prorrogats, aquesta injecció econòmica és vital per poder desenvolupar amb una certa normalitat els comptes de la Generalitat.

De mica en mica s’omple la pica

El Govern ha anat omplint el cistell del suplement de crèdit trossejant les partides per poder facilitar la negociació. Segons explica la consellera d'Economia, Alícia Romero, la xifra total del suplement de crèdit que necessita el Govern per poder fer front als serveis i desplegar les polítiques de la Generalitat en condicions ronda els 4.000 milions d'euros. Dels quals, l'Executiu ja va aprovar una primera partida de 2.100 milions al mes de març, que ara s’haurà de convalidar al Parlament. I quedarien pendents 1.800 milions d'euros que Illa vol aprovar en el Consell Executiu de dimarts vinent, per a la qual cosa ha ordenat a Romero i al PSC que negociïn fins a l'extenuació.

Les converses per aquests 1.800 milions d'euros ja fa setmanes que duren, però s'han intensificat durant l’última setmana. Fonts negociadores d'ERC asseguren que la negociació no ha estat gens fàcil, però que finalment s'ha arribat a un acord parcial que consisteix en trossejar la nova injecció econòmica en tres parts. Per una banda, 1.000 milions que es destinarien a despesa corrent i amb la que ni ERC ni Comuns han posat cap objecció remarcable. En segon lloc, 300 milions que anirien destinats a les ajudes a empreses per pal·liar els efectes de la guerra aranzelària i que ja tindria també el vistiplau d’ERC. I finalment, una tercera partida de 500 milions, per a diverses inversions i iniciatives, sobre la qual no hi ha acord. I les fonts d'ERC consultades asseguren que ni de bon tros es tancarà abans de dimarts.

ERC força trossejar el decret i ajudes als pagesos

Amb aquesta situació, fonts del Govern apunten que el Consell Executiu optaria per aprovar aquest dimarts el suplement de crèdit de 1.300 milions que ja comptaria amb el suport necessari d'ERC, i molt probablement tindrà el dels Comuns, per ser ratificat al Parlament. I deixar els altres 500 milions restants per a una tercera negociació financera. Amb tot, algunes inversions d'aquesta tercera partida quedarien ja condicionades per l'acord per al suplement que s'aprovarà aquest dimarts i per a l’anterior, però només una part menor.

El Consell Executiu optaria per aprovar aquest dimarts el suplement de crèdit de 1.300 milions que ja comptaria amb el suport necessari d'ERC, i molt probablement tindrà el dels Comuns

L'acord amb Esquerra per a tirar endavant els 1.300 milions es va fixar a principis de setmana i, tal com va avançar Públic, es basa en la inclusió en el fons aranzelari de 300 milions d’un paquet d'ajudes als pagesos de Lleida afectats per la recent pedregada que ha malmès unes 2.000 hectàrees de fruiters. Els pagesos calculen uns 13 milions en pèrdues. Per la seva banda, els Comuns han continuat negociant tota la setmana amb especial intensitat durant dijous i divendres passat, i aquest cap de setmana. En principi, el Govern del PSC i els Comuns tindrien gairebé enllestit un acord per tirar endavant els 1.300 milions i encarrilar la tercera negociació pels 500 milions restants.

Els Comuns volen inversió energètica i sanitària

Les exigències dels Comuns per ratificar el suplement de crèdit que el Consell Executiu aprovaria dimarts vinent tenen com a base la política energètica i sanitària del Govern. Els Comuns han reclamat deixar fixades algunes inversions del tercer i últim suplement de crèdit de 500 milions, abans de donar per bo el seu vistiplau a la resta. Concretament, els Comuns tenen un principi d’acord per destinar 20 milions per a projectes de L’Energètica, l’empresa energètica pública que es va crear durant la legislatura anterior sota presidència de Pere Aragonès. Però també volen que en els 500 milions que es negociaran més endavant hi hagi el compromís d’incloure el cost dels 100 inspectors que reclamen per fer complir la nova normativa d’habitatge, o altres inversions de caire sanitari com un increment de centres d’assistència primària, un servei d’atenció psicològica per adolescents o el desplegament del servei de dentista públic gratuït.

El portaveu dels Comuns al Parlament, David Cid, ha apressat aquest mateix diumenge al Govern a tancar un acord pels suplements de crèdit: "Queden poc més de 48 hores per intentar assolir un pacte per convalidar el primer suplement i per acordar el segon. És moment de concretar". "Cal concretar per exemple els 850 milions d'euros de recursos propis en habitatge per a l'any 2025, que sumats als 600 milions de l'ICF ens permetria arribar a la inversió més alta de la història de la Generalitat en polítiques d'habitatge amb 1.450 milions", ha afegir Cid.

Queden poc més de 48 hores per intentar assolir un pacte per convalidar el primer suplement i per acordar el segon. És moment de concretar

Pel que fa als suplements de crèdit, Cid ha precisat que les negociacions amb el Govern del PSC s'estan produint "en un to cordial". "Però ens queda concretar, i el moment és ara. Sempre hem dit que els diners han d'estar al camp i no al banc", assegura el portaveu dels Comuns al Parlament. "És amb l'acord sobre els dos suplements de crèdit que el Govern ha de demostrar que complirà amb els acords d'investidura", ha volgut deixar clar Cid.

"Avui estem intercanviant trucades amb l'Executiu i no descartem una nova reunió de cara a aquest dilluns. Estem pendents de si som capaços d'avançar realment", ha conclòs el portaveu dels Comuns al Parlament.

Setmana i xifres clau per a l’estabilitat financera del Govern

D’aquesta manera, entrem en una setmana clau per a l’estabilitat financera del Govern de Salvador Illa. En primer lloc perquè el president de la Generalitat vol tenir lligats tots els suports abans d’activar el nou suplement de crèdit que preveu portar dimarts al Consell Executiu. I en segon lloc, perquè el paquet de 2.100 milions ja aprovat pel Govern s’ha de ratificar al Parlament al ple de la setmana següent que se celebrarà entre el 6 i el 8 de maig. L’acceptació del Govern d’aparcar els últims 500 milions del conjunt de 4.000 previstos, i la inclusió de mesures com les ajudes als pagesos per les pedregades, garanteix el vot d’ERC a tots dos suplements de crèdit. Quedaria per tancar els serrells amb els Comuns.

Les xifres de l’operació no són menors ni poc importants per a l’estabilitat de la pròrroga pressupostària del Govern. En total, l'Executiu vol incorporar als pressupostos prorrogats del 2023 uns 3.936,7 milions, provinents dels majors ingressos del sistema de finançament. Per a la qual cosa ha d’utilitzar l’instrument del suplement de crèdit al no disposar de nous pressupostos.

Les xifres de l’operació no són menors ni poc importants per a l’estabilitat del Govern. En total, l'Executiu vol incorporar als pressupostos prorrogats del 2023 uns 3.936,7 milions

En un primer pas, el Govern de la Generalitat va aprovar el 25 de març el primer decret de suplement de crèdit de 2.167,7 milions d'euros a la reunió del Consell Executiu d’aquell dia. La consellera d'Economia, Alícia Romero, ho va celebrar com "una molt bona notícia", i va assegurar que aquest primer paquet financer "permetrà que la màquina funcioni de manera normalitzada" durant la pròrroga pressupostària. Però Romero també ha admès que amb aquest primer suplement "no n'hi ha prou" i encara falten "recursos".

Els 2.168 milions inicials, que cal ratificar en el ple del pròxim 6 de maig, són aproximadament l'import que el Govern de la Generalitat liderat per Pere Aragonès ja va incorporar als seus comptes del 2024 per la via de quatre suplements de crèdit. La qual cosa suposa, segons Romero, que amb el primer suplement de crèdit "s’ha posat el pressupost en els termes del 31 de desembre del 2024". La consellera apunta que aquest primer paquet cobreix despeses ordinàries de personal i de funcionament dels departaments de la Generalitat.

Relacionat amb aquest tema

Com pot millorar-se la "justícia tributària" del sistema fiscal català?

Marc Font

No sembla que el primer suplement tingui dificultats per ser ratificat al Parlament amb els suports d’ERC i Comuns. Però la complicació ha arribat amb els 1.769 milions d’euros pendents d'afegir als comptes. Romero defensa que tot aquest increment pendent és "molt necessari" perquè "tota la maquinària del país segueixi funcionant". Però de moment no podrà comptar amb tot el paquet sencer. S’haurà de conformar, si no hi ha cap entrebanc d’última hora amb els Comuns, amb els prop de 1.000 milions que el Govern requereix per cobrir la despesa corrent i els 300 milions de les ajudes per frenar les conseqüències de la guerra aranzelària. Quedarà doncs, la que totes les fonts apunten serà la negociació més dura, la dels 500 milions que “estan molt lluny encara d’un possible acord” segons fonts dels negociadors d’ERC.

Junts parla de “pressupost per la porta del darrere”

Salvador Illa ha optat per mantenir a ERC i els Comuns com a socis preferents després que li van donar suport a la seva investidura. Té l’opció d’utilitzar la geometria variable tant amb Junts, com amb el PP i Vox. En aquesta equació, el tripartit amb la dreta espanyola queda descartat per motius obvis i perquè Illa ha ordenat al seu partit no mantenir cap interlocució amb l’extrema dreta. I la dreta catalana només es mostra disposada a pactar alguns temes puntuals amb el Govern del PSC, però no a donar-li ni un bri d’oxigen. Junts carrega fortament contra el Govern acusant-lo de debilitat per la mancança d’una majoria estable, i de governar a “cop de decret”, segon el president del grup parlamentari, Albert Batet. Batet també acusa a ERC i Comuns d’haver articulat un tripartit d'esquerres d’amagat, i de colar al Parlament “un pressupost per la porta del darrere”.

Junts acusa a ERC i Comuns d’haver articulat un tripartit d'esquerres d’amagat, i de colar al Parlament “un pressupost per la porta del darrere"

L'objectiu del Govern d’Illa és demostrar i garantir l'estabilitat tot i no haver aconseguit acordar els seus primer pressupostos per al 2025. Validar els decrets de suplement de crèdit donaria oxigen a l'Executiu, a més de poder demostrar, amb partides econòmiques, les seves prioritats, com l'habitatge i l'aposta pels serveis públics. I en aquest objectiu central, les pròximes dues setmanes seran decisives.