La Segarra a través del patrimoni i la cultura: de restes arqueològiques a joies modernistes

Situada en un altiplà, a l'interior del nostre territori i a la província de Lleida, la Segarra és una comarca formada per 19 municipis, amb la capital Cervera. El territori és ideal per al conreu de secà, especialment els cereals, i el paisatge que predomina són els camps. De caràcter arrelat a la terra, és un destí turístic fantàstic per als amants del turisme rural, la tranquil·litat i les rutes a la natura a peu, amb bicicleta o amb vehicles de motor.

Però la Segarra també guarda un ric patrimoni cultural i històric que travessa segles: des dels vestigis ibers fins als castells medievals, passant per arquitectura barroca, gòtica o edificis modernistes. Està plena de tresors per descobrir amb calma, tant a la capital com a molts altres punts. Aquestes set propostes conviden a recórrer-la amb una mirada cultural.

1. Viatja al passat a través del Parc Arqueològic de Iesso   

La vila de Guissona destaca pels vestigis romans de l'antiga ciutat de Iesso, que va ser fundada cap a l'any 116 aC, gràcies a l'abundant presència d'aigua i la facilitat per a l'explotació agrària. Els treballs d'arqueologia han possibilitat la recuperació d'alguns espais, i han deixat al descobert tota la infraestructura d'un poble que actualment es pot visitar. 

La ciutat de Iesso ocupava una gran superfície urbana d'entre 15 i 18 ha. que era protegida per una muralla. Les excavacions de l'any 2000 trobaren la torre de defensa que protegia l'entrada a la ciutat. D'aquella època també es conserven portes, carrers i una casa senyorial, un habitatge d'uns 90 m de la qual podem veure'm l'organització a partir d'un pati central.

2. Fes la ruta dels castells 

La Segarra es coneix com a Terra de Castells arran de l'abundant nombre de castells, torres, cases fortes i viles closes, puix concentra una notable quantitat d'aquests elements que ens parlen d'uns temps durs que foren, decisius per a l'esdevenir del país. Els segles XI-XII, en aquest punt travessat per la vall del riu Sió s'hi dibuixava la frontera entre els comtats catalans cristians i al-Àndalus àrab. El castell de Concabella, el de Pallargues, el de Montcortès, el de Florejacs o el de Sitges són alguns dels més coneguts.

En l'anomenada ruta turística dels castells es visita el de Concabella, on hi ha el Centre d'Interpretació dels Castells del Sió, el Centre d'Interpretació dels Secans de Lleida i l'Espai Pedrolo. Al de Pallargues es poden reviure mil anys d'història tot visitant l'interior del castell. També es visiten els castells de Montcortès i l'Aranyó, casa natal de l'escriptor Manuel de Pedrolo, només l'exterior, i el castell molí de Ratera, des de l'autocar. També coneixereu les històries i llegendes més populars de la Segarra com la del baber de Concabella o la dels pallers de pedra de l'Aranyó. 

3. Coneix l'església de Sant Pere el Gros de Cervera   

Anem cap a Cervera per parlar de l'església de Sant Pere el Gros, un dels millors exemples de l'arquitectura medieval catalana que adopten la tipologia de nau amb planta circular. Consta en una relació de parròquies datada entre el 1025 i el 1050, en el moment inicial de repoblació de la localitat. L'actual església és un temple gòtic, fruit de la puixant Cervera baix-medieval. 

I és que les transformacions gòtiques han reduït els vestigis conservats de la primitiva construcció romànica als elements del portal del migdia coneguda, per bé que el valor patrimonial és igualment elevat. Al timpà s'hi representa uns dels episodis més famosos del sant titular de l'originària església: sant Martí en el moment de tallar un tros de la seva capa per tal d'oferir-la a un pobre.

4. Endinsa't en el gòtic de l'Església de Santa Maria  

Els elements més rellevants del gòtic a la Segarra es concentren en els municipis de Cervera, Ivorra, Sanaüja i Tor. A la capital destaca una església gòtica típica catalana com és la de Santa Maria. Tot i que mostra diferents moments constructius és per la seva estructura una església gòtica típica catalana encara que hi ha dues excepcions, el portal de Sant Martí i la porta de la sagristia, úniques mostres de l'arquitectura d'art romànic. 

És una planta de creu llatina de tres naus, amb capelles entre els contraforts, i on també destaquen les seves escultures. Encaixat entre Santa Maria i l'Ajuntament s'alça el campanar que s'edifica durant els s XIV i XV. Cadascuna de les seves sis campanes té un nom amb un so determinat i es voltegen a mà. Turisme de Cervera ofereix visites guiades a l'església de Santa Maria.

5. El barroc de la Universitat i la Paeria de Cervera  

A la Segarra es troben elements destacables del barroc català com el monestir de Sant Ramon i les pintures de l'església de Santa Magdalena de Vergós Guerrejat. Però cal destacar la Universitat de Cervera, l'edifici més emblemàtic del barroc civil català. La planta s'organitza entorn de dos patis quadrats i un allargassat amb porxo continu, i la zona més noble és el tram central, on hi ha la capella i la biblioteca.

A la capital també hem de parlar de la Paeria, presidint la plaça Major. Tot i que es documenta al s. XIV un edifici amb funció de paeria, l'actual casa de la ciutat és un notable edifici barroc de cos quadrangular. També es considera considerada com un dels edificis més originals de l'arquitectura civil catalana del moviment.

6. Admira el modernisme de Cèsar Martinell  

Pel que fa al modernisme cal parlar del Sindicat Agrícola de Cervera, obra de Cèsar Martinell, deixeble d'Antoni Gaudí. Destaquen els característics arcs parabòlics, el totxo i els elements treballats amb forja, propis de l'estil gaudinià. Fou concebut com a farinera i altres serveis de la Cooperativa Agrícola, amb la finalitat d'abaratir les despeses i prescindir d'intermediaris i, així, el pagès en sortia beneficiat.

Si marxem de la capital cal parlar-vos del Sindicat Agrícola de Sant Guim de Freixenet. L'obra construïda vers el 1920 és el mateix arquitecte, i destaca pels seus volums, amb uns grans arcs parabòlics de maó vist. És un edifici de propietat privada que l'any 1982 va ser declarat monument historicoartístic per la Generalitat de Catalunya i l'any 2000 Bé Cultural d'Interès Nacional. 

7. Ressegueix l'arquitectura popular a la Segarra  

L'arquitectura popular és un dels trets identificatius de la Segarra, amb una riquíssima varietat, amb construccions relacionades amb el món agrari i una economia de subsistència. Destaquen especialment les construccions de pedra seca, amb un gran valor històric i són un autèntic referent identitari a molts territoris on predominen. Són totalment identificatives de la comarca, puix han configurat al llarg dels segles uns paisatges agrícoles i ramaders de gran valor.

També cal destacar els pous de gel o de glaç, són espais arquitectònics, correctament dissenyats i projectats i que tenien com a objectiu el de conservar i servir al poble i al comerç trossos d'aigua gelada, sigui conservant el gel o la mateixa neu. Altres construccions que hi trobem són les cabanes de volta o de teula, els marges, les pletes, els aljubs, els pous i mines d'aigua, les peixeres o rescloses i el safareig.