Sánchez i Aragonès tornen al diàleg per tancar l'etapa de desconfiança després de 'Pegasus'

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, rebrà aquest divendres al president de la Generalitat, Pere Aragonès, a la Moncloa en una visita amb alt significat polític. I a la Generalitat esperen que també amb un gran nivell de contingut. La previsible encaixada de mans a la porta de la Moncloa entre els dos mandataris suposarà una fotografia que certifica l'inici del desglaç de les relacions congelades després de diversos episodis d'alta tensió política com el provocat per l'espionatge polític a l'independentisme del Catalangate o la discussió sobre la inversió en infraestructures del Govern estatal a Catalunya.

"Cal tancar acords tangibles que es puguin presentar a la societat"

Sánchez i Aragonès certificaran amb la reunió d'aquest divendres no només la restauració de les relacions entre governs sinó el retorn a la taula de diàleg pel conflicte entre Catalunya i l'Estat. Això sí, de manera incipient, pas a pas, segons afirmen al Govern de la Generalitat. Però amb un objectiu compartit per les dues parts: "tancar acords tangibles que es puguin presentar a la societat". Així ho asseguren fonts de la presidència de la Generalitat i així també ho va manifestar Pedro Sánchez durant el debat de política general.

Fonts dels dos governs recorden que aquestes trobades entre presidents no tenen ordre del dia establert i que són obertes a diferents temàtiques. Però segons ha pogut saber Públic els temes centrals previstos versaran sobre la desjudialització de la política catalana, la nova posada en marxa de la taula de diàleg i negociació que Aragonès planteja en la línia de concretar un full de ruta per a la "solució democràtica del conflicte", i les inversions del Govern estatal a Catalunya.

Una reunió “molt important”

Moncloa: "La reunió és un episodi més en l'aposta pel diàleg i per buscar punts de trobada que ja s'han donat durant la legislatura"

Des de Moncloa qualifiquen la reunió d'aquest divendres com a "molt important" i un pas més en la normalització de les relacions bilaterals. "És un episodi més en l'aposta pel diàleg i per buscar punts de trobada que ja s'han donat durant la legislatura", apunten fonts governamentals estatals a Públic.

Per la seva banda, al Palau de la Generalitat es respira un aire de satisfacció continguda per la reunió i es transmet la idea que "no serà una simple foto, hi haurà contingut i de l'important".

Generalitat: "Recuperar la confiança mútua i avançar en la resolució del conflicte dependrà de la voluntat que posi el Govern espanyol a arribar a acords concrets"

Però també es manté la suspicàcia i les mateixes fonts properes a Aragonès adverteixen que "recuperar la confiança mútua i avançar en la resolució del conflicte dependrà de la voluntat que posi el Govern espanyol a arribar a acords concrets". La secretària general adjunta d'Esquerra, Marta Vilalta, ho deixa clar: "El crèdit s'ha acabat, ara necessitem fets".

Al Govern de Sánchez reconeixen "el sotrac" produït els últims mesos després de la crisi originada pel Catalangate. Però la sensació és que allò ja s'ha superat amb la "voluntat de diàleg" mostrada "per les dues parts". El punt d'inflexió real, segons destaquen a l'Executiu estatal, va arribar la setmana passada després de la reunió entre Félix Bolaños i Laura Vilagrà. "Aquest document pactat va posar unes bases importants", afirmen des de Moncloa, en referència a l'acord que estableix les bases per al funcionament de la taula de diàleg a partir d'ara.

El punt d'inflexió Bolaños-Vilagrà

Un punt d'inflexió que al Govern de la Generalitat reconeixen. Fonts coneixedores de les reunions entre Vilagrà i Bolaños destaquen el bon clima de treball que s'ha generat en les dues darreres reunions entre el ministre de la Presidència i la consellera de Presidència. Molt diferent de la tensa reunió que van mantenir els dos interlocutors a Barcelona just després de conèixer-se el "cas Pegasus". "Hi ha hagut un canvi", reconeixen a la Generalitat. Les mateixes fonts de la presidència de la Generalitat indiquen que "s'ha treballat molt i bé en les dues reunions i també els dies anteriors a elles" i asseguren que "la reunió entre presidents ha estat possible per aquesta feina i arriba amb contingut" .

Això sí, totes les fonts consultades es mostren molt prudents a revelar detalls concrets dels treballs entre Bolaños i Vilagrà, encara que a la Generalitat també posen en valor el document acordat fa una setmana.

Per la seva banda, a Moncloa destaquen que "ara es tracta d'anar parlant, continuar apostant i treballar en un horitzó de mitjà i llarg termini". En aquest sentit, reiteren que els objectius compartits no s'aconsegueixen en un dia. "Cal posar-se a treballar i parlar fins que s'arribi a un punt mig entre les postures de tots dos", afegeixen. L'objectiu és consolidar la convivència a Catalunya i garantir que no torni a passar el que va passar el 2017, amb el PP al Govern i en part "com a conseqüència de les seves polítiques i actitud".

Tres reunions al juliol i ja en van dues

Bolaños i Vilagrà van plantejar fa unes setmanes un esquema de treball per al mes de juliol amb tres reunions

No està previst que Pedro Sánchez i Pere Aragonès fixin una data per al reinici de la taula de diàleg. I les fonts consultades ho descarten. Però des de la Generalitat no es tanquen a què hi pugui haver una primera reunió abans de les vacances. Segons ha pogut saber Públic de fonts de la presidència catalana, Bolaños i Vilagrà van plantejar fa unes setmanes un esquema de treball per al mes de juliol amb tres reunions: la que van fer el ministre i la consellera fa una setmana, la d'aquest divendres entre els dos presidents i una tercera per a la taula de diàleg. De moment s'està complint el timing fixat i, per tant, no seria descartable una reunió de la taula a finals de mes i fins i tot a principis d'agost.

Això sí, les fonts d'Esquerra consultades -que admeten aquesta planificació- són molt contundents: "Sempre que hi hagi un acord sobre la taula en algun punt rellevant". Les dues parts ja han posat temes sobre la taula en què es pot arribar a acords i es continua treballant intensament. Un podria ser el relatiu a la defensa del català tal com va avançar Públic en exclusiva, informació que van confirmar posteriorment els dos governs. En cas de no poder tancar cap acord, la represa de la taula es posposaria per al setembre, un any després de l'única reunió celebrada fins ara durant la presidència d'Aragonès, al Palau de la Generalitat. L'objectiu marcat per Bolaños i Vilagrà és celebrar entre dues i tres reunions de taula abans de final d'any, segons aquestes mateixes fonts.

En qualsevol cas, des de Moncloa sí que es preveu que almenys sorgeixi un compromís ferm que la taula de diàleg es torni a reprendre properament. "Crec i espero que durant la reunió surti un compromís ferm de reprendre reunions de la taula de diàleg", va dir la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en una entrevista de TV3 feta aquest dijous.

El delicte de sedició i la desjudialització

La desjudicialització del conflicte, és a dir de la política catalana, és un dels objectius rellevants que planteja la Generalitat i també un dels mantres que repeteixen al Govern de Sánchez en parlar de Catalunya. A Moncloa incideixen que durant aquesta legislatura s'han resolt conflictes competencials mitjançant el diàleg i sense haver de recórrer a tribunals.

Mentrestant, al Palau de la Generalitat adverteixen de la necessitat d'actuar respecte al dur calendari judicial que encara queda per executar en referència a l'organització del referèndum de l'1 d'octubre del 2017. Casos que afecten centenars de persones entre elles nombrosos dirigents independentistes, inclosos un conseller i una consellera, Roger Torrent i Natàlia Garriga, del Govern d'Aragonès, tots dos d'Esquerra. Cosa que a Esquerra consideren "un camp de mines que cal desactivar o dinamitarà els avenços que puguem fer". Per no parlar de la situació dels dirigents independentistes que són a l'estranger perseguits per la justícia espanyola, amb l'expresident Carles Puigdemont i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, al capdavant.

A Esquerra asseguren que la seva aposta per a la desjudialització és clara: "Es diu amnistia"

En aquest punt, és molt probable que a la reunió entre Sánchez i Aragonès, es parli de la possible modificació dels delictes de rebel·lió i de sedició al Codi Penal. A Esquerra asseguren que la seva aposta per a la desjudialització és clara: "Es diu amnistia". Però s'obren a parlar sobre la modificació del Codi Penal com a mesura pal·liativa. De moment no sembla que aquest meló estigui madur per les discrepàncies entre ERC -que voldria suprimir els dos delictes- i el PSOE, que planteja una rebaixa de pena equiparable a altres països europeus, però mantenint-los.

Discrepàncies sobre les inversions

El darrer tema destacat a tractar entre Sánchez i Aragonès és el de les infraestructures. Amb dues perspectives diametralment oposades. Entre els incompliments flagrants que denuncia la Generalitat en l'execució pressupostària de l'Estat i l'esforç inversor que assegura el Govern estatal que està fent a Catalunya.

Des de Moncloa les inversions realitzades a Catalunya són posades en valor. De fet, Sánchez va fer servir força minuts de la seva intervenció aquesta setmana en el debat de política general per parlar-ne al Congrés dels Diputats. Alguns exemples que va destacar el president van ser que els últims quatre anys Catalunya ha rebut un 37,6% més d'inversions que amb el Govern del PP. O que als pressupostos del 2022, Catalunya disposarà dels lliuraments a compte més alts de tota la sèrie històrica: 21.056 milions d'euros, un 6,8% més que el 2021.

Per la seva banda el Govern es mostra indignat pel baix nivell d'execució dels pressupostos generals en tot allò referent a Catalunya que el 2021 es va situar al 36% mentre a la Comunitat de Madrid superava el 180%. El Govern reclama que s'acabi amb l'"històric dèficit en infraestructures" que el Govern espanyol manté a Catalunya i posa com a exemple el desastrós funcionament de la xarxa ferroviària de Rodalies.

De totes aquestes xifres contraposades també en parlaran els dos presidents que poden arribar a acords en alguns aspectes inversors concrets. Però Aragonès demanarà mecanismes de control de l'execució del pactat i garanties de compliment. Un símptoma més que la desconfiança entre les parts és alta i que caldrà alguna cosa més que una reunió entre els presidents i les promeses en l'aire, o als papers, per reprendre el pols d'una relació entre Moncloa i el Palau de la Generalitat que és en punt mort. I que té la derivada al Congrés dels Diputats amb un soci de la majoria de la investidura com ERC molt tensionat. Tal i com va reflectir l'agre to del seu líder, Gabriel Rufián, en el debat de política general, evidenciant el profund malestar encara existent dels republicans amb el Govern de Sánchez.