Sabors de temporada al novembre: deu fruites i verdures per gaudir de la cuina de tardor

La tardor entra en la seva plenitud aquest mes de novembre. Els dies s'escurcen, el paisatge s'omple de tons rogencs i el cos ens demana plats més calents i reconfortants. És l'època ideal per recuperar el gust pels productes de temporada: aquells que la terra ofereix en el seu millor moment i que, a més, són més sostenibles i habitualment més econòmics.

Així, a més de bolets, els mercats s'omplen de fruites, verdures i hortalisses de colors vius que aporten vitamines, energia i sabor als àpats de cada dia. Us acostem propostes que van de la carabassa i el moniato fins al caqui o la mandarina, puix novembre és ple d'ingredients per a tots els gustos.

Carabassa  

Una de les grans protagonistes de la cuina de novembre. Amb la seva textura cremosa i el color ataronjat intens, la carabassa és tan versàtil que pot aparèixer en cremes, purés, plats al forn o fins i tot postres. Quan el fred s'intensifica, la carabassa es converteix en un bàlsam: la seva carn escalfa i reconforta.

Rica en betacarotens i baixa en calories, aporta dolçor natural i una textura suau que combina bé amb espècies determinades. És perfecta per fer sopes amb un punt de nata o oli d'oliva verge, o per rostir-la amb herbes i fruits secs. També és una bona base per a plats vegetarians o com a acompanyament de carns blanques.

Moniato  

Amb el seu gust dolç i la textura melosa, el moniato és un dels grans imprescindibles del novembre. Aporta energia, fibra i potassi, a més d'un alt contingut en vitamina A. Es pot preparar al forn, en cremes o en receptes dolces, com pastissos o purés suaus per acompanyar plats principals.

El seu sabor també combina molt bé amb espècies càlides com la canyella o el clau, i el color viu afegeix alegria a la taula. És també una alternativa saludable a les patates fregides: tallat en bastons i fet al forn o a la fregidora d'aire, ofereix una textura cruixent i un gust intens. 

Caqui

El caqui és una de les fruites més esperades de la tardor. Dolç, aromàtic i de polpa suau, destaca pel seu contingut en fibra i provitamina A. Destaquen especialment els antioxidants, que ens ajudaran a superar els contratemps del fred. Ideal per menjar a cullerades o incorporar a postres, batuts i amanides, una manera natural d'endolcir l'alimentació de tardor.

La seva textura melosa i el color taronja intens aporten un toc exòtic als plats. Marida molt bé amb fruits secs o iogurt, i és també una bona opció per fer melmelades o compotes. A més d'aigua, ens aporta especialment hidrats de carboni en forma de sucre.

Magrana

Parlem de la magrana, una fruita tardorenca que trobem al moment òptim de maduració. Els seus grans són especialment bonics, ideals per donar un punt a tota mena de recepta. El més habitual és menjar-la crua, sovint amanida amb una mica de sucre, suc de taronja i/o vi ranci. Però també és perfecta per afegir-la a amanides o per rematar plats de temporada.

Com és habitual, destaca l'alt contingut en aigua, en més del 80%, alhora que no té tants sucres com altres fruites. Destaca per la seva aportació de vitamines i especialment per les seves substàncies antioxidants, per combatre així l'envelliment cel·lular, prevenir determinats càncers i enfortir la salut cardiovascular.

Mandarina

Arrenca l'època dels cítrics, i la mandarina n'és la gran protagonista. Plena de vitamina C (50 mg per cada 100 g), ajuda a combatre refredats i a mantenir l'energia durant els dies curts de novembre. És fàcil de pelar i perfecta per portar a tot arreu, com a postres o berenar natural. I és que els refredats estan a l'ordre del dia amb aquesta fredorada i aquesta fruita ens ajuda a combatre'ls. 

A la cuina, la seva aroma fresca pot donar un toc especial a plats salats com amanides de fulles verdes o peix blanc. També és ideal per a pastissos lleugers o confitures. Cert és que pràcticament sempre la mengem crua, però també en podem fer un puré o marcar-la amb sal i pebre en una graella o una planxa.

Col de Brussel·les

No són un ingredient que agradi a tothom, però les cols de Brussel·les poden ser un bon menjar i ben deliciós, sempre que les cuinem correctament. Destaca especialment la seva gran aportació d'aigua, per la qual cosa ens aporten ben poques calories. També tenen bona qualitat de vitamines i minerals, així com fibres. Ajuden al sistema immunitari i tenen poders antioxidants.

Les podem torrar en una brasa, fer al vapor o simplement saltar amb verdures, per acompanyar carns, amb bolets... Algunes de les opcions més recurrents acaben tirant de forn, que ens ajudarà a potenciar el seu gust, i també les podem gratinar o afegir-hi una beixamel, per aconseguir plats de deu! Això sí, és molt important que les coccions siguin el més curtes possible, per no perdre beneficis nutricionals.

Porro  

Cosi-germà de l'all i la ceba, aquest bulb destaca pel volum d'aigua i les poques calories, però alhora per la seva gran quantitat de fibres, per la qual cosa té un bon efecte saciant. El porro també destaca per la vitamina C i l'àcid fòlic, a més de ser ric en potassi i pobre en sodi, tenint així un efecte diürètic.

Quan parlem de porro, a molts ens venen al cap elaboracions tan clàssiques com la vichyssoise o la porrusalda, a banda d'introduir-lo en qualsevol sofregit. Però també en podem fer altres elaboracions, com escalivar-lo o rostir-lo al forn, escabetxar-lo, confitar-lo o fins i tot fer-ne un pastís. I és que el podem tractar de forma bastant similar a la ceba.

Bleda

Les fulles verdes prenen força quan el fred arriba. Tant les bledes com els espinacs són fonts naturals de ferro, calci i fibra, i es poden consumir cuits, saltats o crus en amanides. Ajuden a mantenir una dieta equilibrada i són un bon complement per a plats vegetarians. Les bledes tenen un efecte diürètic i ens ajudarà intestinalment, així com a prevenir el colesterol, gràcies a l'alt contingut en fibra.

Tot i que el més habitual és bullir-les, es tracta d'un mètode amb el qual perdem molts dels seus nutrients i gustos pel camí, a més de la textura. La seva textura tendra i gust lleuger fan que s'adaptin a molts plats: des de truites i pastissos salats fins a canelons vegetarians. Cuinades amb un raig d'oli i un toc d'all, són una opció ràpida i nutritiva per a qualsevol àpat.

Kiwi

El kiwi ens aporta una quantitat moderada d'hidrats de carboni també en forma de sucres, per bé que no tantes en comparativa a altres fruites. També conté fibra, fonamentalment de tipus insoluble, i també ens anirà bé pel restrenyiment. Cal destacar l'elevada quantitat de vitamina C per la qual cosa té propietats antioxidants, però també gràcies a altres substàncies bioactives.

El més habitual és menjar aquesta fruita crua, al natural, però sense pell, i que podem potenciar amb una mica de sal i/o sucre, a banda d'aromàtiques. També s'utilitza molt en rebosteria, sigui per a fer elaboracions o com a decoració, gràcies al seu impacte visual i el seu verd potent. I en podem fer batuts, amanides, macedònies, gelats o mesclats amb un iogurt.

All tendre

Ara l'all tendre s'acostuma a trobar tot l'any, però el cert és amb la baixada de temperatures arribaran els exemplars en millor moment, de temporada i proximitat. De fet, és ideal quan arriba el fred, també perquè ens pot ser útil contra els refredats, amb propietats balsàmiques i expectorants, i que sempre s'ha considerat un antibiòtic natural. No deixa de ser la mateixa planta, en fase de desenvolupament, abans que es formi la cabeça de grans d'all.

A la cuina, el seu gust és molt similar a l'all, però és més suau. Per això, un plat icònic on és protagonista és la truita d'alls tendres, perquè ens dona una textura diferent i particular, alhora que el seu gust no és invasiu en excés. En qualsevol cas, un ingredient ideal per incorporar en qualsevol guisat, o experimentar sense por, ja que és molt agraït de cuinar.