Saber o no saber valencià: la pregunta que hauran de respondre les famílies en la consulta educativa del PP

Des d'aquest dimarts, 25 de febrer, fins al 4 de març, les famílies que tinguen fills matriculats en el sistema educatiu valencià estan convocades a una votació telemàtica per decidir la llengua base dels estudis en què els tinguen inscrits. Cada família tindrà un vot per cada fill i podrà triar entre el valencià o el castellà. N’hi ha al voltant de 570.000 convocades per a la consulta. 

Es tracta de la posada en marxa de la Llei de Llibertat Educativa que va aprovar el govern de PP i Vox el juny de 2024, amb la qual el llavors bipartit (Vox va abandonar poc de temps després tots els governs autonòmics) volia posar fi al que qualificava d’"imposició lingüística" per part de l’anterior govern progressista.

Aquests dies, Mazón s’ha referit a la fi del "model català" i ha promés que el valencià "no es tornarà a usar com a eina ideològica en les aules". Ho feia, per exemple, dissabte passat, 22 de febrer, a Oriola (Baix Segura), ciutat històricament castellanoparlant, on es va trobar amb una protesta que li reclamava la dimissió.

Al mateix temps, el mateix dissabte, a Castelló, València i Alacant es manifestaven les associacions en defensa de la llengua, així com els sindicats, contra una llei i una consulta que consideren que suposa un entrebanc i un retrocés per a la llengua pròpia en l’educació. El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV-Intersindical), el majoritari en el sector, ha denunciat, en aquest sentit, que, sota la que consideren que és una aparença de neutralitat del govern del PP a la Generalitat, el que hi ha és una agenda d’associar l’estudi del valencià a la “imposició” i la promoció de l’ensenyament en castellà.

Les associacions en defensa de la llengua i els sindicats s'han manifestat contra la llei i la consulta

De fet, la conselleria d’Educació, a través de la inspecció educativa, va obligar el 7 de febrer a retirar pancartes en favor de la tria del valencià en la consulta en diferents centres d’Oliva (la Safor). Al mateix temps, tanmateix, el secretari autonòmic d’Educació, Daniel McEvoy, participava a Alacant en un acte en favor de la tria del castellà, organitzat per Escuela de Todos i associacions de pares i mares que denuncien la “imposició del valencià”.

Aquesta consulta sobre la llengua a les famílies en l’educació, tanmateix, no es pot entendre sense la importació al País Valencià d’un discurs generat a Catalunya i que ha trobat ressò en diferents àmbits de la dreta arreu de l’Estat espanyol. És a dir, es fa difícil defensar des de la racionalitat i el respecte als fets que aquesta llei de PP i Vox posaria fi a un “model català” en l’educació, impulsat per l’anterior govern progressista de PSPV, Compromís i Unides Podem, com hem vist que feia Mazón.

La consulta no es pot entendre sense la importació al País Valencià d'un discurs generat a Catalunya

A diferència del model únic articulat al voltant de la llengua catalana, que regeix a Catalunya, al País Valencià hi havia, fins a 2017, un model en què, de manera simplificada, es podria triar entre una línia vehiculada en la llengua pròpia i una altra vehiculada en castellà. Les famílies triaven llavors també, per tant, la llengua de l’educació dels seus fills, però ho feien per avançat, ja que sabien quin era el programa lingüístic del centre en el qual els escolaritzarien.

Un retrocés que contínua

Aquesta és una diferència clau, a parer de la campanya La llengua no es toca, de la Plataforma per la Llengua del País Valencià, que insta la comunitat educativa a lluir cada dijous samarretes verdes en defensa de la llengua als seus centres. Així, amb aquesta consulta, les famílies podran triar una llengua que després no necessàriament es correspondrà amb la que es vehicularà en el centre en què estaran els seus fills matriculats.

En aquest sentit, segons Sílvia Gómez, de Plataforma per la Llengua i de l’Assemblea de Docents pel Valencià, i catedràtica de Filosofia en l’IES Algemesí, l’eliminació d’aquell sistema de línies en 2017 va suposar un primer retrocés per a l’ensenyament en valencià que ara continua. En aquell moment, el govern de PSPV i Compromís, amb Vicent Marzà, militant d’aquesta darrera formació, en la conselleria d’Educació, va eliminar l’antic model de línies per a establir un model únic, conegut com a Programa Plurilingüe (PEPLI), que pivotava al voltant de tres llengües, valencià, castellà i anglés, que es repartien uns percentatges mínims —de vora el 25%— i màxims —de vora el 50%—.

Aquest seria, doncs, el “model català” de què, des de llavors, i amb una guerra oberta en els tribunals, va centrar el rebuig de la dreta valenciana. Ara bé, la paradoxa és que, si hi havia cap “model català” que imitàs aquell PEPLI, era, de fet, el que proposava Ciutadans per a Catalunya, tal com explicava en 2021 Natxo Badenes, llavors president d’Escola Valenciana, l'associació més gran en defensa del valencià en el sistema educatiu del País Valencià.

De la mateixa manera, es fa difícil també defensar des de la racionalitat i el respecte als fets la tesi de Carlos Mazón sobre la “imposició del valencià”. El mateix Mazón, de fet, no és competent en la llengua pròpia i el seu govern al complet empra quasi el 100% del temps el castellà. Així mateix, no s’ha vist mai José Antonio Rovira, conseller d’Educació, usant en públic el valencià.

Mazón no és competent en la llengua pròpia i el seu govern empra quasi el 100% del temps el castellà

En aquesta consulta sobre la llengua que ara comença, com defensava en aquest diari Gerard Fullana, portaveu del grup Compromís a les Corts en matèria d’Educació, el que es tria és el coneixement o la ignorància del valencià. És a dir, en el model de percentatges de llengües finals que preveu la Llei de PP i Vox, si s’estableix finalment el valencià com a llengua base, com a molt podrà arribar al 52,5% de les hores lectives, mentre que, si, per contra, el que es tria és el castellà, aquest podrà arribar a més del 80%.

La pregunta, per tant, podria ser si aquesta llei garanteix que els alumnes dominen les dues llengües oficials, així com l’anglés. Aquest és el compromís públic del conseller José Antonio Rovira. La major part dels sindicats i de les associacions educatives en discrepen i, en aquest sentit, es fa difícil, des de la racionalitat i el respecte pels fets, no compartir aquesta constatació: la tria del valencià com a llengua base de l’ensenyament garanteix el coneixement d’aquesta i del castellà, mentre que la tria del castellà com a llengua base no garanteix el coneixement funcional del valencià.

Per a Compromís, el que es tria en la consulta és el coneixement o la ignorància del valencià

Aquesta és també, de fet, l’opinió de les universitats valencianes. Uns informes, tanmateix, que el conseller d’Educació es permet d’ignorar i menysprear de cara a la consulta, ja que considera que responen a una agenda —catalana— que no és la seua.