Entrevista a Benedicto Martino"S'intenta apaivagar les reclamacions de les víctimes de l'amiant, però no se'ns ha reparat"

Benedicto Martino és president de l'Associació de Víctimes Afectades per l'Amiant a Catalunya i treballador de l'empresa Federal Mogul, l'antiga Jurid Iberica, situada al Prat de Llobregat. Aquesta companyia va utilitzar l'amiant des de finals dels anys seixanta fins al 2002, quan va entrar en vigor la prohibició del seu ús. Martino va estar-hi exposat durant més dues dècades. Segons explica, l'associació va néixer anys després, el 2009, quan un grup de treballadors va decidir actuar davant la inacció dels sindicats respecte a les afectacions causades per l'exposició a l'amiant. 

L'amiant és un producte mineral d'una gran durabilitat i de cost reduït, molt resistent a la calor, a l'abrasió i a la tracció. Les seves característiques el van convertir en un material molt utilitzat en la construcció i en la indústria i alguns dels seus derivats, com el fibrociment, van fer-se omnipresents durant dècades a casa nostra. De fet, encara se'n troba a milers d'espais, com sostres o canonades.

Els riscos per a la salut apareixen amb la inhalació de les fibres d'amiant (o asbest), un fet que es dona quan aquestes es desgasten o quan es trenca un producte fet amb el material i se n’escampa la pols. Les afectacions que provoca són fonamentalment respiratòries i les principals poden agrupar-se en tres tipus: l'asbestosi o fibrosi pulmonar, que és una malaltia dels pulmons d'evolució lenta i que ocasiona insuficiència respiratòria; el mesotelioma o tumor de pleura, que és un càncer exclusivament derivat de l'amiant i que té una esperança de vida molt curta, i el càncer de pulmó. Ara bé, nombrosos experts també vinculen l'amiant amb l'aparició d’altres formes de càncer.

L'entrevistem a Públic per saber com s'ha reparat a les víctimes i per valorar el projecte de llei per a l'erradicació de l'amiant a Catalunya, aprovat recentment pel Govern de Salvador Illa, que ha recuperat la normativa impulsada la passada legislatura per l'executiu d'ERC.

L'associació de víctimes de l'amiant fa temps que denuncia un "oblit" per part de les institucions. Considera que se les ha escoltat i reparat els últims anys?

Jo no diria reparar. S'intenta apaivagar les nostres reclamacions i sentiments. Fa deu anys vaig fer una presentació al Parlament sobre l'erradicació de l'amiant a Catalunya i els coeficients reductors per als treballadors que hi van estar exposats. Els polítics al·lucinaven. Es pensaven que ja no n'hi havia. Els vaig dir que estava prohibit el seu ús i comercialització, però que encara quedaven quatre milions de tones d'amiant dins de les ciutats i els pobles catalans a causa del fibrociment. Això es repara amb una gran partida de diners i una mica d'interès i ganes de treballar.

Quina valoració fa del projecte de llei per a l'erradicació de l'amiant que vol tirar endavant el Govern socialista?

Ho veig bé. Ja era hora que diguessin alguna cosa. Començar amb una partida de deu milions d'euros està molt bé per inicar l'extracció de l'amiant de les escoles i els edificis de l'administració. Tot i això, formo part de FEDAVICA (Federación Estatal de Asociaciones de Víctimas del Amianto) i estic implicat en les negociacions pel fons de compensació. He tingut discrepàncies amb la resta de comunitats i membres de la federació.

Quines discrepàncies?

El fons no pot anar enfocat només a la compensació econòmica, com si fos una assegurança de cotxe. Més que un fons de compensació, hauria de ser d'indemnització. A França hi ha el FIVA [Fons d'Indemnització de Víctimes de l'Amiant], que recull tot el que abasta l'amiant. Des d'indemnitzacions per a les víctimes, diners per a l'erradicació del material als edificis, coeficients reductors per als treballadors... Tot. I aquí, no.

No es complirà el termini per retirar l’amiant de Catalunya abans de 2032

L'objectiu és retirar l'amiant dels edificis públics abans del 2028 i de tots els immobles abans del 2032. Creu que serà possible complir el termini fixat?

No. A veure, es faran coses i més ràpidament. Però hi ha ciutats que estan plenes d'amiant, com Badia del Vallès. A partir de 2025 començaran els treballs.

Com és el procés d'extracció?

El primer que s'ha de fer és assessorar els ciutadans sobre el que tenen a casa seva i el perill que pot comportar fer qualsevol modificació o obra. Han de protegir-se i advertir la resta de veïns. Després, l'administració hauria de fer un registre de tot l'amiant que hi ha als edificis, als baixants, a les façanes. És difícil, però es pot fer.

Les sancions de fins a 100.000 euros que contempla la llei seran suficients per pressionar els particulars a la retirada de l'amiant en els immobles de titularitat pròpia?

No ho crec. No denunciaràs a un veí perquè no ha dit que el seu pis conté amiant. Ha de ser l'administració la que identifiqui primer en quins edificis n'hi ha. A Europa es fa així, no ha de ser el propi amo de l'immoble o del pis el que avisi.

Estan reconegudes totes les malalties associades a l’exposició a l’amiant? La Seguretat Social accepta de manera generalitzada aquesta relació?

Les malalties estan reconegudes, sobretot, en l'àmbit laboral. El problema són els ciutadans passius que, malgrat no haver estat en contacte directe amb l'amiant, han emmalaltit. Aquests casos són difícils. Abans es relacionava el càncer de pulmó amb el tabac, però no, cal investigar, perquè s'ha demostrat que la tipologia de càncer és molt diferent si és causat pel tabaquisme o per l'amiant. Estan sorgint un munt de malalties que també afecten la laringe o l'estómac.

Els treballadors que han estat exposats a l'amiant reivindiquen la jubilació anticipada, igual que els policies o els bombers. Han aconseguit aquest dret?

L'any 2011, durant l'última legislatura de Zapatero, ens van prometre que ens inclourien com un col·lectiu comparable als miners. Que, havent estat tres dècades exposats a l'amiant, ens podríem jubilar amb 52 anys. Quan faltava un mes per a l'aprovació del Reial Decret 1698/2011, ens comuniquen que ens treuen fora perquè som una minoria i afegeixen els artistes i els toreros. Deien que eren professions de risc. La llei contempla les feines que són de naturalesa penosa, perillosa, tòxica o insalubre i que presenten índexs elevats de morbiditat o mortalitat. No entenia com nosaltres no entràvem. Els toreros tenen un gran risc, sí, però també el cobren. Lluitem des del 2009. Jo, personalment, m'he reunit amb tots els partits polítics, he estat a Brussel·les. De cara a pescar vots tothom assegura que ens ajudarà, però després ens deixen de costat.

Per què hi ha tan poc compromís polític?

He tingut moltes reunions amb tothom, fins i tot l'exministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions José Luis Escrivá. Volen saber quantes persones poden haver estat afectades per l'amiant abans d'elaborar un pressupost. Això és un problema molt gros. No s'imaginen la quantitat de gent que pot ser. Es podria començar amb un pressupost orientatiu, en lloc de quedar-se de braços plegats sense fer res només perquè no es disposa d'una xifra exacta.

Fa vuit anys que un company litiga amb l'empresa. Un jutge li va dir: 'Si vostè respira, està bé'

Quina és la taxa d'èxit de les víctimes als jutjats? En cas de guanyar, quins són els barems habituals de les indemnitzacions?

Hi ha un cas que porto que s'ha allargat moltíssim. Es tracta d'un company que fa vuit anys que està litigant contra la nostra empresa. A l'inici li va tocar un jutge que ni tan sols sabia què era l'amiant. Li deia: "Si vostè respira, per a mi està bé". Vam haver de tirar enrere el judici i reprendre'l més endavant. Pel que fa als procediments que s'han guanyat últimament, les indemnitzacions poden oscil·lar entre 150.000 i 300.000 euros a Catalunya, que és de les comunitats on són més altes, gràcies al Col·lectiu Ronda.

Considera que aquesta quantitat és suficient?

Per a mi no. La mort no es paga amb diners. La partida econòmica estatal per al fons de compensació és de 25 milions. El pla d'erradicació de l'amiant a Catalunya comença amb 10 milions. Imagina't la diferència. Tornant a les indemnitzacions, la compensació que es va aprovar el 2022 i que encara s'ha de gestionar, funciona com una assegurança de cotxe: per asbestosi, 90.000 euros; per mesotelioma, 100 i escaig mil euros. Una persona que demostri una malaltia amb un informe mèdic s'estalviarà anys de litigis, però rebrà menys diners.

Un dels casos més sonats va ser el d'Uralita. El Tribunal Suprem va dictaminar que l'empresa de Cerdanyola del Vallès havia d'indemnitzar les víctimes passives. Això es va arribar a complir?

No. Uralita havia d'indemnitzar els veïns de Cerdanyola amb més de dos milions d'euros, però els van enganyar. El cas el portava el Col·lectiu Ronda i els advocats del bufet Roca Junyent van convèncer els veïns per fer el canvi si volien cobrar abans. Ara han reprès el cas amb el primer despatx.

Més enllà de la malaltia i la mort, quines conseqüències té tota aquesta lluita per a les víctimes?

És una lluita dolorosa i esgotadora. He vist casos de companys que han mort abans de rebre cap mena d'indemnització, l'han rebuda les vídues o els fills. Els últims anys de malaltia són horrorosos, els pulmons queden acartonats i la bombona d'oxigen ja no serveix. L'ofegament és bestial i és molt dur per a les famílies.