Eleccions municipalsQuè s'hi juga cada partit el 26-M?

A l'espera que diumenge, a les 9h, obrin les urnes que serviran per dictaminar els resultats de les eleccions municipals i europees, els partits han tancat la campanya aquest divendres, amb les últimes crides al vot per convèncer els -probablement pocs- indecisos que encara queden. En una campanya en què el pes de Barcelona s'ha accentuat com probablement mai abans fins a eclipsar enormement la resta de grans ciutats i capitals catalanes, bona part dels focus estaran pendents de saber si s'imposa Ada Colau (Barcelona en Comú) o ho fa Ernest Maragall (ERC). La realitat, però, és que hi haurà molts altres focus d'interès i que tots els partits s'hi juguen molt.

ERC: A l'assalt de Barcelona i a consolidar-se com a primera força a Catalunya

El 25 de maig de 2014 és un dia important en la història contemporània d'ERC. Aquell dia, per primer cop des de la II República, el partit liderat per Oriol Junqueras va imposar-se a unes eleccions a Catalunya. Eren els comicis al Parlament Europeu, tradicionalment els que menys interès ciutadà desperten (la participació va situar-se només en el 47,6% del cens), i ERC va apropar-se als 600.000 vots -el 23,7% del total-, superant en prop de dos punts i 50.000 sufragis CiU i en 240.000 el PSC. Cinc anys després, moltes coses han canviat a Catalunya i segurament cap ho reflecteix tant bé com el fet que Junqueras, que repeteix com a cap de llista, estigui empresonat des del 2 de novembre de 2017 i ara mateix -a banda de diputat electe suspès al Congrés- està sent jutjat al Tribnal Suprem en el marc del judici al Procés.

Aquest 26-M ERC aspira a reeditar el triomf europeu, en pugna amb JxCat -que té l'expresident Carles Puigdemont com a cap de llista- i el PSC, però sobretot se la juga a nivell municipal. Després d'imposar-se a les eleccions espanyoles del passat 28 d'abril, el partit vol consolidar-se com la primera força a Catalunya i, a més a més, confirmar el sorpasso a l'espai convergent -ara sota les sigles de Junts per Catalunya- en el camp independentista. La gran batalla i el gran objectiu dels republicans diumenge és Barcelona, on totes les enquestes situen el seu candidat, Ernest Maragall, en un frec a frec amb Ada Colau. Però més enllà del que passi a la capital, ERC -que és el partit amb més llistes als comicis locals, un total de 807- pretén tornar o mantenir els governs de grans ciutats com Badalona o Sabadell -on ha governat coalició-, a avançar posicions a l'àrea metropolitana i a aspira a convertir-se en l'alternativa al PSC a Tarragona, Lleida, Terrassa o Mataró

A banda de consolidar alcaldies importants, com Sant Vicenç dels Horts, Amposta, Balaguer, Solsona o Manlleu, el partit també pretén fer el sorpasso a JxCat en feus històrics del convergents, ja sigui en solitari o en coalició, com ara Manresa, Igualada, Girona -si bé la CUP, sota la marca Guanyem, sembla tenir més opcions-, Tortosa, Vilanova i la Geltrú o Figueres. El 16,37% dels vots i els 2.380 regidors de fa quatre anys es donen per superats, però caldrà veure si realment el partit s'imposa als comicis i es converteix en la primera força municipalista de Catalunya, tant en vots com en electes.

Junts per Catalunya: la confiança en Puigdemont per pal·liar pèrdues

El veto frustrat de la Junta Electoral Central (JEC) a la presència de Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí al capdavant de la candidatura de JxCat per a les europees, pot haver impulsat la llista a les urnes, que ara mateix estaria en condicions de ser la més votada a Catalunya. Amb independència que Puigdemont, Comín i Ponsatí puguin exercir d'eurodiputats si són escollits -un aspecte sobre el qual l'advocat del primer, Gonzalo Boye, no té cap dubte que així serà-, els estrategues del partit confien en què aquest "efecte Puigdemont" i la coincidència electoral permeti al partit retenir bona part dels suports obtinguts el 2015. Es dona per fet que no mantindrà els 3.336 regidors i el 21,5% del 2015, però la clau serà si el partit manté bona part dels seus feus tradicionals o es veu superat, també aquí, per la puixança d'ERC.

Descomptada una caiguda important a Barcelona -on Elsa Artadi, candidata de facto davant l'empresonament de Joaquim Forn, no ha protagonitzat una campanya precisament brillant, amb atacs constants a Maragall i Colau i poques propostes que hagin marcat l'agenda-, que li suposarà probablement la pèrdua de la meitat dels 10 regidors actuals, JxCat se la juga en les ciutats mitjanes que havia controlat històricament CiU. Conservar nuclis com Sant Cugat del Vallès, Tortosa, Igualada, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Vic, Olot, Figueres, Vilafranca del Penedès, Banyoles o Valls serà fonamental a l'hora d'avaluar els resultats de JxCat, que se la jugarà especialment a les dues úniques ciutats de més de 100.000 habitants que governa: Girona, on es dona per feta una aliança entre Guanyem -on hi ha la CUP- i ERC si sumen, i Reus, on fa quatre anys tot just va superar la CUP per un regidor.

Sembla complicat que el partit, en una dinàmica descendent des de fa anys, pugui progressar a l'àrea metropolitana de Barcelona, on el 2015 ja va quedar-se sense representació a Santa Coloma de Gramenet i Cornellà i només va aconseguir un representant a l'Hospitalet, la segona ciutat del país.

Els Comuns: el que passi a Barcelona determinarà el futur de l'espai

Si hi ha un espai que se la juga en aquestes municipals és el dels Comuns. I, molt en concret, el que passi en una sola ciutat determinarà, en bona mesura, la valoració global dels resultats. Ras i curt, si Ada Colau es manté com a primera opció a Barcelona i pot revalidar l'alcaldia, els resultats seran bons o, com a mínim, acceptables. Si no és així, seran dolents i, directament, el futur de l'espai estarà en certa manera en qüestió, després dels mals resultats al Parlament el 2017 -només vuit diputats- i la davallada del passat 28 d'abril al Congrés, quan va perdre cinc dels seus dotze diputats. Amb tot, les enquestes confirmen que Barcelona en Comú pot imposar-se a les urnes.

Més enllà del que succeeixi a la capital, les municipals posen de manifest com l'espai no s'ha consolidat territorialment, ja que hi ha moltes candidatures de Podem en solitari -al voltant d'una cinquantena- i en diverses grans ciutats l'espai concorre sota diverses llistes, com ara Terrassa, Sabadell o Mataró. Fora de Barcelona, l'espai se la juga sobretot a tradicionals alcaldies d'ICV, com el Prat i Sant Feliu de Llobregat, mentre que intentarà repetir els bons resultats a l'àrea metropolitana de Barcelona on, amb molta diferència, té més força.

PSC: l'efecte Sánchez per consolidar els seus feus històrics

Tot i que Jaume Collboni no s'ha cansat de repetir durant la campanya que ell aspira a ser alcalde de Barcelona, no sembla probable que ho aconsegueixi. Representant del sector més dretà del partit a nivell de proposta econòmica, sí que ho té tot de cara per millorar els pèssims quatre regidors que va sumar el 2015, el pitjor resultat en la història del partit. La formació que encapçala Miquel Iceta confia en beneficiar-se de l'efecte Pedro Sánchez i confirmar la recuperació a les urnes viscuda el 28 d'abril. A Barcelona totes les enquestes situen Collboni tercer, però a una distància important de Maragall i Colau. Resta per veure si el partit aguantarà en feus com Tarragona, Lleida o Terrassa, on l'ombra de la corrupció -a Tarragona, pel cas Inipro- i el desgast i certa divisió interna generada pel procés li pot passar factures i obrir la porta a governs múltiples que el desallotgin.

En canvi, es dona per fet que el partit no només resistirà sinó que progressarà als seus bastions metropolitans, on va tornar a imposar-se el 28-A, després de veure com Cs li arrabassava a les eleccions al Parlament de 2017. L'Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besós, Cornellà, Sant Boi, Viladecans, Gavà, Esplugues seguiran, amb tota seguretat, en mans d'un partit que molt probablement seguirà controlant altres consistoris importants, com Granollers.

CUP: opcions reals a Girona

No sembla que la CUP visqui un moment equiparable al del 2015, quan va apropar-se als 400 regidors, gairebé multiplicant per quatre els representants. Com li ha passat als Comuns, la CUP ha vist com una part de les aliances metropolitanes teixides el 2015 normalment amb Podem han saltat pels aires (Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Barberà, Cerdanyola del Vallès), el que li provocarà, probablement, un retrocés en aquests feus. Tampoc està gens clar que mantingui representació a l'Ajuntament de Barcelona -les enquestes la deixen al límit-, però en canvi en nombrosos municipis les perspectives són millors. Destaca, per damunt de tot, Girona, on la llista encapçalada per Lluc Salellas, amb el nom de Guanyem i amb el suport de sectors dels comuns i antics membres del PSC, té opcions ben reals d'arribar a l'alcaldia, després d'una aliança postelectoral amb ERC. Un escenari similar, però amb la posició canviada, pot donar-se a Vic.

Més enllà d'això, la CUP confia en mantenir alcaldies com Berga -la seva primera capital de comarca-, Navàs, Verges, Celrà i consolidar governs amplis en els que ha participat a Sabadell -on forma part de la Crida- i Badalona, en què Guanyem Badalona s'ha aliat amb ERC per intentar ser primera força en detriment del PP de García Albiol. Tampoc es pot obviar Sant Cugat del Vallès, l'etern feu metropolità de Convergènia, on la CUP ja és segona força i somia amb uns resultats que li permetin governar a través d'alguna aliança d'esquerres. 

Ciutadans: sense perspectives d'assolir cap alcaldia important

Cs concorre a 204 municipis, més del doble que fa quatre anys, quan va sumar 175 regidors a tot Catalunya. Des d'aleshores, el partit s'ha consolidat el Parlament fins a ser primera força, si bé les generals de fa quatre setmanes van mostrar com perdia força -molta- en favor del PSC. Les municipals mai han estat els millors comicis d'un partit gairebé monotemàtic com Cs, molt centrat en la qüestió nacional i que ha accentuat darrerament el seu gir a una dreta cada cop més extrema. Res fa pensar que aquest diumenge es converteixi en la primera força en cap municipi significatiu, atès el bon moment del PSC, que probablement li talli les ales a l'àrea metropolitana de Barcelona o a la Costa Daurada, on podria obtenir els seus millors resultats. Tampoc a la capital té grans perspectives, després de la punxada progressiva de l'operació Valls. Dit això, el partit aspira a obtenir resultats significatius a ciutats com l'Hospitalet, Mataró, Rubí, Salou o Vila-seca, a més de capitals com Lleida i Tarragona, on és segona o tercera força.

PP: només Badalona i Castelldefels poden salvar el previsible enfonsament

El PP arriba a la cita de diumenge en el que probablement sigui el pitjor moment de la seva història a Catalunya. El 2017 va quedar-se amb només 4 diputats al Parlament i fa un mes va perdre cinc dels sis diputats catalans al Congrés. A més a més, només ha tancat 230 llistes, menys de la meitat de les que tenia el 2015. Per tot plegat, tot fa preveure que el partit de dretes pateixi un nou revés a les urnes que només podria evitar si els seus antics feus de Badalona i Castelldefels tornen a les seves mans. No deixa de ser significatiu, però, que els seus candidats i alcaldes de 2011 a 2015 -Xavier García Albiol i Manuel Reyes, respectivament- hagin optat per invisibilitzar les sigles del partit durant la campanya i no hagin comptat tampoc amb la presència de cap dirigent estatal. La marca PP ara mateix resta vots.