Ruta gastronòmica per la Catalunya central: productes i plats estrella de les seves comarques

Algú ha dit alguna vegada que el territori català es pot menjar a cada petjada. Per això, una bona manera de redescobrir Catalunya és acostant-nos a la gastronomia, la cuina i els productes típics i singulars de les seves diverses comarques. Així que durant les pròximes setmanes repassarem productes únics d'arreu del territori català, i alguns dels plats característics.

Començarem parlant del cor del país, a través de la vegueria que ocupa la zona de la Catalunya Central, una zona marcada per l'agricultura, els bolets, la tòfona, la caça, els embotits, els productes carnis, els làctics… Passarem pel Bages, el Berguedà, el Moianès, el Lluçanès, el Solsonès, Osona i l'Alta Segarra. El cigronet de l'Anoia, la llonganissa de Vic i la resta d'embotits de la comarca d'Osona o el mató de Montserrat són alguns dels productes més característics, però en trobem molts més!

Bages

La comarca està marcada per dos productes ben preuats a casa nostra: l'oli i el vi, a través de la DO Pla de Bages, que ha anat mantenint el creixement en els darrers anys. Pel que fa a l'oli, el Bages posa en valor el tresor que suposen les seves varietats locals: corbella, verdal Manresa i vera.

Entre d'altres, hi trobem productes de l'hort com l'albergínia blanca, la col verda manresana, la mongeta de Castellfollit del Boix

o els tomàquets, amb varietats locals com el rosa del Cardener, el de Montserrat o l'esquena verd. I no ens podem descuidar el típic mató de Montserrat, un producte purament artesanal que s'elabora des de temps immemorial a les masies del terme de Marganell.

Berguedà

La caça, el bolet o la tòfona marquen clarament aquesta comarca. La carn i els embotits, els làctics, el gra, els productes de l'hort… són banderes del Berguedà. La cuina del bolet amb les seves diverses variants, les patates emmascarades o l'allioli de codony són habituals a les taules.

Gaudeix de productes singulars molt apreciats, alguns dels quals s'han revalorat darrerament. Parlem, per exemple, del blat de moro escairat, un dels productes agrícoles més típics del Berguedà, que es va començar a conrear fa uns tres-cents anys i és un dels ingredients bàsics de l'escudella que es fa en moltes cases particulars i restaurants. El color blanc característic d'aquest cereal i el seu nom popular provenen del procés d'escairat en un molí, mitjançant el qual se li treu la pellofa, i el converteixen en una varietat única.

Un altre dels plats locals són els pèsols negres amb cansalada. Conreat gairebé en exclusiva a la comarca, i comercialitzat en magatzems de gra i botigues especialitzades, aquest llegum, també conegut com a pèsol de muntanya, adquireix el seu característic to marró fosc un cop assecat. I també cal esmentar la patata de muntanya de Peguera i Gósol.

Moianès

La producció agroalimentària té un pes important al Moianès. Hi trobarem explotacions agrícoles i ramaderes, passant per la gran tradició de cansaladers, forners, pastissers, xocolaters i formatgers, així com elaboradors i distribuïdors de productes ecològics.

Bolets, embotits, carns, formatges… i evidentment, el típic baieton. Es tracta d'un plat similar al trinxat de la Cerdanya, a base de patata i col del Moianès o col d'hivern del Baieton, en aquest cas amb pernil, botifarra negra i/o cansalada.

Lluçanès

La flamant comarca del Lluçanès té pocs dies de vida oficial, però el territori gaudeix d'una gastronomia rica i amb història. La tòfona, els làctics o la carn i els embotits són productes habituals en aquest tros de territori, passant per llegums i cereals, fruites i verdures, pa i coques o melmelades i conserves.

Pel que fa a productes singulars destaca el blat forment, un producte recuperat per un agricultor de la comarca, i que també s'ha recuperat paral·lelament en altres indrets com el Berguedà. El cigró d'Oristà també és una varietat molt especial, amb característiques que el fan únic. Els tomàquets verds i la somalla són altres productes amb singularitat al Lluçanès.

Osona

Osona és una comarca de porcs, i que ningú s'ofengui. Es tracta d'un puntal a gran escala i la cuina d'aquest animal és la més característica de la comarca, al costat dels embotits i la carn de caça. Els formatges i làctics o la pastisseria -amb el pa de pessic de Vic- són també grans protagonistes a la comarca, amb apostes singulars, així com els bolets i la tòfona.

Entre els embotits trobem la botifarra, el bisbe, la somaia, el fuet, la baiona… Però especialment la Llonganissa de Vic reconeguda com a IGP. La mongeta del Collsacabra, la patata del bufet, la castanya de Viladrau, la ceba vigatana o la carabassa de ferro són alguns altres dels productes singulars.

Solsonès

La carn, els làctics i el bosc també marquen la comarca del Solsonès. Parlem del mató i el formatge fresc i curat, o de les conserves de bolets, tractats esterilitzats o dessecats, amb espècies típiques de la comarca. L'elaboració de vi també s'ha fet des de temps immemorials a la comarca i ara hi ha iniciatives que volen recuperar la cultura del vitivinícola. I també són típics els embotits, productes carnis elaborats amb carn de porc i tripa natural com el donegal (blanc i negre), la llonganissa, el fuet i també la botifarra negra i la blanca crua.

I evidentment no podem oblidar les patates de l'Alt Solsonès, anomenats trumfos, i també referits com a patates d'Odèn. Gràcies a les característiques climàtiques i edàfiques, s'hi produeix una patata de consum amb un sabor i unes qualitats culinàries que la diferencien de les patates d'altres indrets.

Alta Segarra

I acabem amb aquesta comarca natural que és l'Alta Segarra, que ocupa territori de l'Anoia, el Bages, el Solsonès i, evidentment, la Segarra, però amb una gastronomia pròpia i productes típics. Parlem de la cassola de tros o de matança, o el bacallà a la llauna. Bolets, vi i cervesa, conserves, formatges i làctics, o la Tupina, un mètode ancestral per conservar la carn de la matança del porc.

Pel que fa a productes singulars podem parlar dels petons de Judes, o bes de Judes, unes pastes vinculades a la representació de la Passió de Cervera. Però la veritable estrella és el Cigronet de l'Anoia, també anomenat de l'Alta Segarra o de l'Alta Anoia, un dels conreus tradicionals recuperats a municipi de Sant Guim de Freixenet, i que ara s'ha estès per la zona. Es especialment apreciat per la textura fina i gens farinosa, una pell imperceptible i un gust destacat i agradable, a més de la mida, més aviat petita.