El rumb del Govern resta pendent de la imminent decisió de les bases de la CUP sobre els pressupostos

Els militants de la CUP han decidit aquest dilluns quina ha de ser la relació entre els tres partits independentistes amb representació parlamentària. Els dos majoritaris que formen el Govern, ERC i Junts, i el minoritari però decisiu dels anticapitalistes. Una marató d'assemblees el cap de setmana passat ha desembocat a la jornada de votació d'aquest dilluns que decidirà la posició de la CUP respecte als pressupostos de la Generalitat per al 2022 aprovats pel Consell Executiu. Però la decisió de les bases de la CUP va més enllà i s'acabarà marcant la relació dels cupaires amb l'Executiu. Les votacions han durat fins la mitjanit d'aquest dilluns i el resultat es donarà a conèixer aquest dimarts al migdia. Les bases de la CUP es debaten entre si han de mantenir el suport que va fer possible la investidura de Pere Aragonès com a president de la Generalitat i apuntalar la majoria independentista del Parlament o situar-se com a oposició a les polítiques del Govern que alguns sectors molt crítics consideren poc escorades a l'esquerra i gens encaminades a la ruptura amb l'Estat.

Les anomenades Assemblees Obertes Parlamentaries (AOP) s'han celebrat des de divendres i fins diumenge. En total, més d'una quinzena d'assemblees presencials a tot el territori i dues telemàtiques, on els dirigents dels anticapitalistes han exposat l'estat de la negociació dels comptes, i les bases han debatut el contingut de l'informe de la direcció. Fonts de la CUP calculen que en acabar aquest dilluns hi haurà al voltant d'un miler de participants a la votació ja que només tindran dret a vot aquells que hagin registrat la seva presència prèvia a les assemblees del cap de setmana.

Els anticapitalistes han plantejat a les bases una pregunta en format d'arbre que deixa la porta oberta a quatre escenaris: esmena a la totalitat i no facilitar la tramitació dels pressupostos; esmena a la totalitat i continuar negociant; abstenció i seguir amb les negociacions; o abstenció i conformar-se amb la darrera proposta que hagin rebut de l'Executiu.

ERC i Junts tanquen files per pressionar la CUP

Tot i alguns tímids moviments a Junts que semblaven afavorir una aproximació als socialistes per aprovar els pressupostos, finalment tant ERC com els seus socis han fet pinya els últims dies en el compromís explícit d'intentar pactar fins a l'extenuació els comptes del Govern per al 2022 amb la CUP. Fins i tot si els anticapitalistes decideixen presentar l'esmena a la totalitat als pressupostos. Sempre que s'imposi continuar negociant amb el Govern, que seria el cas de guanyar la segona de les opcions plantejades. Així ho subscriu la portaveu d'ERC, Marta Vilalta: "Si aposten per continuar negociant nosaltres també voldrem continuar negociant", assegura la secretària general adjunta dels republicans, que afegia: "Confiem que acabin no presentant esmena a la totalitat. Seria el més coherent".

També la portaveu de Junts, Elsa Artadi, tanca les portes a explorar altres opcions, per exemple amb el PSC que s'ha mostrat predisposat a aprovar els comptes. Artadi assegurava aquest cap de setmana en una entrevista a Públic que "l'únic camí que hi ha per als pressupostos de la Generalitat és seguir treballant amb la CUP i buscar uns punts comuns, com a la investidura". I aquest dilluns apel·lava al mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, a prendre el timó de les negociacions amb els anticapitalistes: "És qui té la responsabilitat de vetllar pels socis i perquè els acords tirin endavant", en referència a l'acord d'investidura d'ERC amb la CUP. Les esmenes a la totalitat es discutiran i votaran el proper dia 22 de novembre, una altra data clau per al futur dels pressupostos i per derivada per al del mateix Govern. Tot i que s'espera que no en prosperi cap -bé sigui pel concurs al costat del Govern de la CUP o del PSC-, la incertesa pot créixer graus en funció del resultat de la votació dels cupaires.

Ofertes fins l'últim minut

El Govern ha posat tota la carn a la graella per intentar convèncer la CUP que doni llum verda als pressupostos encara que sigui amb una abstenció amb què ja en tindria prou. Llimant alguns temes polèmics com per exemple la retirada d'una partida d'estudi sobre la implantació del gran complex turístic de Tarragona de Hard Rock Cafè, complementari a Port Aventura, projecte que els anticapitalistes rebutgen de ple. Retirant les denúncies contra manifestants independentistes i apostant per modificar els protocols d'actuació dels Mossos davant de manifestacions o desnonaments. O assegurant que el servei telefònic d'atenció mèdica 061 es farà íntegrament amb personal públic com demanen els anticapitalistes. Però l'Executiu pressiona també recordant que dels nous pressupostos en depèn l'escolarització gratuïta de 0 a 2 anys o la posada en marxa del pla pilot per implantar la Renda Bàsica Universal, entre molts altres temes de gran importància per a les bases i els votants de la CUP.

Fonts del Govern confien que aquestes consideracions acabin de convèncer els sectors més moderats dels anticapitalistes, almenys perquè no s'imposi la línia més dura. Tot i això, alguns sectors de la CUP, especialment el corrent anomenat Endavant de gran pes en la formació, consideren els gestos d'insuficients i la marxa de l'Executiu d'Aragonès totalment insatisfactòria. I aposten per la ruptura total amb l'aprovació de la primera opció de la consulta que preveu presentar esmena a la totalitat i no continuar negociant. Amb tot, la pressió als anticapitalistes -coneguda popularment com a 'pressingCup' s'ha incrementat fins i tot des de sectors independentistes més enllà dels partits polítics. Per exemple, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, assegurava aquest cap de setmana en plena deliberació de les bases cupaires que "seria dramàtic que no hi hagués capacitat d'arribar a acords pels pressupostos" entre independentistes. "No entendríem que en la situació econòmica que vivim i d'embat amb Espanya no es posessin d'acord, per això instem la classe política a treballar amb la responsabilitat que requereix la greu situació econòmica que encara estem patint".

L'aposta d'Aragonès per la via de la CUP per aprovar els seus primers pressupostos com a president és absoluta. I així ho ha imposat a la resta del Govern descartant de moment obrir altres opcions negociadores. Però malgrat tot, el rumb del Govern està en aquests moments pendent del que decideixin les bases dels anticapitalistes. Perquè la mateixa determinació que té Aragonès per acordar els comptes del 2022 amb la CUP, també la manifesta per assegurar que els pressupostos no poden quedar en dic sec. Entre altres coses perquè suposen un increment de 3.500 milions d'euros per a despesa -majoritàriament social- respecte a l'anterior pressupost. I per tant és vital per a multitud de projectes de l'actual Govern. Ho va dir el conseller d'Economia, Jaume Giró, a la presentació dels comptes al Parlament amb una expressiva frase "pressupostos, o pressupostos" parafrasejant el president Carles Puigdemont quan el 2016 va dir "referèndum o referèndum" per expressar que l'1- O s'acabaria celebrant i aconseguir el suport de la CUP per als pressupostos del 2017. De manera que si sortís guanyadora la primera opció del tancament total de la CUP, el Govern es veuria abocat a una negociació amb En Comú Podem -difícil després de l'anunci d'aquest dilluns per part d'ERC de votar en contra dels pressupostos d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona- i fins i tot amb el PSC. Un fet que canviaria totalment la configuració política i les aliances parlamentàries a Catalunya fragmentant l'independentisme i deixant Esquerra debilitada en les seves posicions negociadores amb el PSOE a Madrid, com ara amb els pressupostos generals de l'Estat en tràmit.