El riu Besòs, de claveguera a corredor ecològic

El riu Besòs ha deixat de ser la claveguera que era als anys 80 per convertir-se en un camí fluvial que gaudeixen milers de ciutadans diàriament gràcies a l’eliminació d’amoni que va millorar la qualitat de l’aigua. La part més baixa del riu, propera als municipis de Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, ha experimentat un canvi gegant durant els darrers trenta anys.

Però el camí per recórrer encara és molt llarg. Ara, l’objectiu és preservar els hàbitats existents, potenciar la biodiversitat autòctona i eliminar les espècies invasores. Per aconseguir-ho, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha engegat un projecte de renaturalització del Besòs que pretén millorar la qualitat paisatgística de la conca i convertir-la en un corredor ecològic.

Tot just acaben de començar les obres de la primera fase de la creació d’un refugi de biodiversitat a Santa Coloma. "Utilitzant la tecnologia, creem espais que s’assemblen al final d’un riu mediterrani, reproduïm alguns dels elements que trobaríem a la natura", explica Tomás Carrión, director del projecte de renaturalització. I és que, durant els darrers anys, s’han identificat prop de 200 espècies d’ocells, cinc de peixos, set de mamífers i una vintena de papallones. "La renaturalització activa d’aquest espai farà que amb diverses accions, es creïn nous hàbitats", afegeix.

I posa com exemple la llúdriga, un mamífer que s’ha deixat veure durant els darrers anys al tram final del riu, però on és difícil que s’hi quedi a viure ja que és un animal que busca tranquil·litat. "Espècies com aquesta poden consolidar-se amb ajuda complementària, cal la intervenció humana", detalla Carrión. O les anguiles, ja que troben diversos obstacles que els impedeixen remuntar aigües amunt. "Es tractaran aquests obstacles de manera específica perquè les anguiles circulin", explica el director del projecte.

Es generaran dues llacunes que serviran de refugi ecològic per a les diverses espècies

Els treballs d’aquesta primera fase es concentraran al marge dret del riu Besòs, entre el Pont Vell i Can Zam, i es generaran dues llacunes que serviran de refugi ecològic per a les diverses espècies, ja que es tracta d’una zona més allunyada per als vianants. Una d’aquestes llacunes pretén ser un espai d’educació ambiental amb itineraris pedagògics destinats a centres educatius. "Una llacuna per estudiar la biodiversitat i fer investigacions científiques sobre la recuperació del riu", afirma l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon.

"La ciutat vivia d’esquenes al riu i gràcies a la transformació, les inversions dels últims anys han permès que la ciutat visqui mirant al Besòs i deixi de ser un espai degradat", reconeix Parlon. El projecte inclou alliberar els ecosistemes de la pressió humana perquè s’autoregulin i funcionin de forma natural. "La Conca del Besòs encara té una forta industrialització i té vulnerabilitats però aquestes accions tenen una mirada de futur", detalla Tomás Carrión.

La segona fase del projecte vol connectar el riu amb el parc de Can Zam a través del marge esquerre del Besòs i posteriorment treballar en la transformació de la part més propera a Montcada i Reixac. "Vam plantejar el projecte com una pinta verda", diu Núria Parlon, "del riu surten diferents camins que relliguen la ciutat en clau d’itineraris de sostenibilitat mediambiental". El projecte té com a estratègia augmentar la resiliència del riu als impactes del canvi climàtic. "El canvi climàtic no és un invent, és una realitat i té un impacte devastador sobre les nostres vides", alerta l’alcaldessa de Santa Coloma.

Aquesta primera fase que acaba d’engegar-se compta amb una inversió d’un milió d’euros, finançat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (70%) i l’Ajuntament de Santa Coloma (30%). El projecte global, que consta de tres fases, està previst que tingui un cost total de 7 milions d’euros i que culmini l’any 2027.

Conscienciació ciutadana

Tot i els avantatges que ha aportat la recuperació progressiva del riu Besòs i la conversió en un parc fluvial per a la ciutadania, els experts mediambientals alerten que no n’hi ha prou. "Hi manca vigilància", diu Xavi Larruy, biòleg i col·laborador del projecte de renaturalització. "Ha d’haver-hi zones tranquil·les; si volem compaginar la natura i el gaudi, ha d’haver-hi més regulació", afegeix. Larruy constata que es poden veure molts gossos deslligats per la zona natural i "que alguns provoquen molèsties". "S’han de destinar esforços perquè hi hagi una educació ambiental veritable", assegura el biòleg.

Xavi Larruy recorda que, si es té en compte l’època dels anys 80 quan l’aigua del riu estava contaminada, "està clar que estem millor", però alerta que hi ha zones on "se li ha tret potencial ecològic al riu i els animals tenen menys espai per poder viure". El biòleg es refereix a la zona del Vallès on els polígons industrials o els nous habitatges "han anat estrenyent el riu".

Xavi Larruy, biòleg: "Se li ha tret potencial ecològic al riu i els animals tenen menys espai per poder viure"

El biòleg veu amb bons ulls el projecte que ha engegat Santa Coloma de Gramenet però destaca que el terreny on es treballa és de dimensions reduïdes. "És gairebé un projecte més divulgatiu que no pas per treure grans guanys mediambientals", destaca. "S’ha de treure partit de l’educació ambiental perquè hi ha tants milers de persones que s’hi apropen o que hi van a fer esport, que se’ls ha d’explicar com funciona la natura", diu l’expert.

I Santa Coloma hi vol apostar: "hem de reforçar la consciència mediambiental en la ciutadania", assegura l’alcaldessa Núria Parlon. "El programa educatiu ha de tenir vocació metropolitana", afegeix. El projecte de renaturalització provocarà un canvi en la llera del riu Besòs però l’alcaldessa de Santa Coloma assegura que es treballa per ampliar-lo. "Hem presentat projectes a través del Consorci del Besòs per obtenir fons europeus del Next Generation perquè la culminació del projecte ha d’anar més enllà, ha d’arribar fins a la desembocadura", afirma Núria Parlon.