'Revolució Mamdani' o establishment demòcrata: Qui pot frenar Trump?

La ressaca electoral de dimarts, amb una onada de victòries demòcrates clau a Nova York, Nova Jersey i Virgínia, es dilueix sota la cristal·lització de la dicotomia que afronta el partit: el fenomen del socialista Zohran Mamdani, amb una campanya obertament d'esquerres, o la fórmula més moderada de les campanyes de les actuals governadores Abigail Spanberger (Virgínia) i Mikie Sherrill (Nova Jersey). L'establishment demòcrata mai no va veure amb bons ulls Mamdani i ara es troba davant la constatació que el socialista no era només un polític carismàtic, sinó l'inici d'un moviment des de la base que s'ha consolidat a les urnes.  

La històrica participació als comicis de la ciutat més poblada dels Estats Units, amb més de dos milions de vots emesos, confirma la capacitat de mobilitzar el vot que ha tingut la campanya de Mamdani. Una cosa que tornarà a ser clau a les eleccions legislatives del 2026, on els demòcrates intentaran recuperar el control d'almenys una de les cambres del Congrés per intentar frenar Trump.

El flamant alcalde de Nova York representa l'ala més a l'esquerra del partit i se situa com a hereu ideològic del senador independent Bernie Sanders. Mamdani va començar a construir la seva campanya per a l'alcaldia just després de la derrota de Kamala Harris a les presidencials del 2024, i ho va fer seguint l'anàlisi que Sanders va fer sobre la desfeta demòcrata. "No ens hauria de sorprendre gaire que un partit demòcrata que ha abandonat la classe treballadora descobreixi que la classe treballadora l'ha abandonat", escrivia Sanders l'endemà que els demòcrates obtinguessin el pitjor percentatge de vots entre les classes treballadores i baixes dels darrers vint anys.

Amb el suport de 100.000 voluntaris que s'han dedicat a recórrer tots els racons de Nova York per fer arribar les propostes electorals, Mamdani ha teixit la seva campanya al voltant de la promesa de tornar a fer la ciutat habitable per a les classes mitjana i treballadora. Des de posar autobusos gratis, fins a congelar els lloguers o bé aplicar més impostos a l'1% més ric de la ciutat. El subtext de tot plegat era el de tornar a donar veu als de baix contra els de dalt. És la base amb què Sanders i la congressista Alexandria Ocasio-Cortez van iniciar la seva pròpia gira política a principis d'any, centrant el seu discurs en la lluita contra l'oligarquia tecnològica que s'està creant amb la presidència de Trump.

La victòria de Mamdani a Nova York planteja una disjuntiva similar a la que van viure els demòcrates el 2016 en el seu procés de primàries per escollir el candidat que s'enfrontaria eventualment a Trump. Sanders es va llançar amb una proposta obertament d'esquerres i molt enfocada a la classe treballadora, però va perdre contra Hillary Clinton, de perfil moderat i part de l'establishment del partit. La resta de la història ja és coneguda: la demòcrata va perdre contra Trump.

Ara, amb Trump una altra vegada al poder, l'escenari torna a ser similar però amb matisos importants. Les baranes de seguretat que tenia Trump en la seva primera presidència han desaparegut sota l'exèrcit de lleialistes que l'envolten al govern. El president ara sí que està fent servir totes les eines que té a l'abast per aconseguir trencar els límits del seu poder a costa d'erosionar els pilars democràtics: ha militaritzat ciutats dissidents, ha declarat el moviment antifeixista "terrorista" i ha convertit el Departament de Justícia en el seu ministeri d'ajustaments de comptes personals. Davant d'aquest escenari, l'estratègia a seguir de cara al 2026 exigeix als demòcrates prendre una acció decidida i ferma.

Tot i que Mamdani sigui un clar rival de Trump, que no ha deixat de rabiar contra ell, l'electorat demòcrata a nivell nacional és més divers que el de la ciutat de Nova York i també més conservador en altres àrees. La victòria a Virgínia i Nova Jersey d'Spanberger i Sherrill també dona força als posicionaments més moderats que no volen deixar que l'ànima més esquerrana guanyi més pes dins de les estructures del partit.

Dilluns al matí, el líder de la minoria demòcrata al Congrés, Hakeem Jeffries —que va donar suport a Mamdani a última hora i amb la boca petita—, assegurava que el candidat de Queens “no” representa el futur del partit demòcrata. En part, perquè és molt més probable que la direcció del partit es basi en les campanyes estatals d'Abigail Spanberger i Sherrill per aconseguir sumar vots als estats més disputats el 2026.

Totes dues comparteixen una trajectòria molt similar, amb una campanya basada també a rebaixar el cost de la vida dels nord-americans, però sense les mesures populistes de Mamdani com ara apujar els impostos als més rics. Spanberger, de 46 anys, va ser agent de la CIA i va treballar com a operativa antinarcòtics abans d'entrar en política. Sherrill, de 53 anys, és expilot d'helicòpters de la Marina. Totes dues formen part de la mateixa generació política, marcada per l'onada blava, que va prendre el control del Congrés durant la primera administració Trump en les eleccions de mig mandat del 2018. Va ser en aquell moment que totes dues van aconseguir per primera vegada el seu escó al Congrés, on van mostrar el mateix interès per la seguretat nacional.

El president del Comitè Nacional Demòcrata, Ken Martin, deia en una entrevista recent que les victòries d'aquest dimarts ajudarien a muscular el partit i podrien servir de punt de partida de cara al 2026. El gran interrogant és si els demòcrates, després de vagar un any sense rumb, es perdran en les lluites intestines. Les tensions internes i la inacció del partit davant la candidatura de Joe Biden van espatllar una campanya ja prou afeblida, construïda al voltant de la por al retorn de Trump. L'altra qüestió és si l'establishment del partit serà capaç d'escoltar les bases i saber entendre que el que ha passat a Nova York va més enllà de la figura de Mamdani.