Revolta municipal contra la transferència a l'Estat dels diners locals

L'acord entre el Ministeri d'Hisenda i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) perquè els municipis puguin disposar del seu superàvit ha desencadenat una oposició frontal del món municipal de tots els colors polítics, perquè paradoxalment exigeix l'ingrés dels diners que han estalviat les administracions locals a les arques estatals. Això compromet la seva validació al Congrés, on previsiblement només comptarà amb el suport del PSOE. La proposta és una fórmula perquè els municipis puguin utilitzar el seu superàvit, cosa que no poden fer des del 2013, quan va entrar en vigor l'anomenada llei Montoro de sostenibilitat financera. Es tracta d'una llarga reivindicació municipal, intensificada amb la crisi de la Covid-19. La polèmica rau, però, que per fer-ho, els municipis hauran de transferir prèviament el conjunt dels romanents a l'Estat. Això incomoda al món local, que critica haver d'actuar de "banc de l'Estat" i reivindica la seva autonomia financera.

Les grans ciutats catalanes han mostrat el seu desacord; Barcelona i Badalona han anunciat que no entregaran els seus estalvis. Lleida i Reus han participat en l'impuls d'un front comú de ciutats, al costat dels ajuntaments de Madrid, Bilbao, Cadis, Granada, Múrcia, Pontevedra, Santa Cruz de Tenerife i Saragossa, i denuncien que l'acord "vulnera l'autonomia financera de les entitats locals" i "incauta" els superàvits. Els comuns han anunciat que els ajuntaments on governen no cediran els romanents, i el PP hi presentarà mocions en contra a tots els consistoris de l'Estat.

Barcelona i Badalona han anunciat que no entregaran els seus estalvis a l'Estat

La fórmula proposada pel govern de Pedro Sánchez implica que els municipis cedeixin tot el superàvit acumulat a l'Estat, uns 14.000 milions d'euros -entre 3.500 i 5.000 de municipis catalans, segons avançava Nació Digital. Posteriorment, se'ls retornarien 5.000 milions -un 35%- entre 2020 i 2021, lliures de dèficit, i la resta en deu anys a partir del 2022.

Des de la seva aprovació, la setmana passada, amb una ajustada votació a la FEMP (només desempatada amb el vot de qualitat del seu president, del PSOE) la mesura acumula un degoteig de posicions contràries que no para d'augmentar. L'Associació Catalana de Municipis (ACM), presidida pel batlle de Deltebre, Lluís Soler (PDeCAT), lamenta que els municipis "han d'acabar fent de banc de l'Estat" i no poden disposar del que són "diners dels ciutadans". El president de la Generalitat, Quim Torra, ja va demanar als consistoris catalans que no transfereixin els romanents a l'Estat i va advertir que ho portaria al Tribunal Constitucional si finalment s'aprova.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau (Comuns) ha qualificat la mesura d'"antimunicipalista" i considera que Hisenda "s'ha equivocat". A Badalona, Xavier García Albiol (PP) ha advertit que "no és cosa de partits", sinó que el Govern espanyol ha impulsat "aquesta mesura inacceptable en contra de gairebé tothom". 

En un intent d'aplacar la naixent revolta municipal, el Govern espanyol ha anunciat que Hisenda assumirà els interessos negatius de mantenir els romanents al banc si els ajuntaments els cedeixen. Això suposarà un estalvi d'uns 70 milions d'euros anuals pels municipis, que ara paguen interessos per mantenir els estalvis al banc sense tocar-los. Però aquest anunci no soluciona el problema de fons.

El president de l'ACM, Lluís Soler, apunta en una conversa telefònica amb Públic que l'acord repercutirà en la fragilitat de la liquidesa municipal, ja que  la cessió íntegra dels romanents posa en compromís el pagament als proveïdors. "Tindrà un efecte perjudicial a l'hora de mantenir el termini de 30 dies com a màxim", adverteix. Per la seva banda, l'alcalde de Reus, Carles Pellicer (PDeCAT), un dels municipis impulsors d'un front comú de ciutats que pretén aglutinar les capitals de província i aquelles de més de 100.000 habitants, posa de relleu que l'oposició és de "signes polítics diferents" perquè es tracta d'"un atemptat a l'autonomia municipal i financera".

L'oposició a l'acord és de "signes polítics diferents" perquè es tracta d'"un atemptat a l'autonomia municipal i financera", segons l'alcalde de Reus

Per la CUP, l'acord es tracta d'"una nova ofensiva recentralitzadora" i demanen a les forces sobiranistes que "es plantin" i busquin una estratègia conjunta per "fer-hi front". El diputat al Congrés Albert Botran ha recordat que en les negociacions per la pròrroga de l'estat d'alarma un dels acords amb el PSOE va ser "utilitzar els romanents per polítiques socials" i ha lamentat que s'ha demostrat que la paraula del PSOE "no val per res".

Municipis de dues velocitats

Només es podran acollir a la mesura aquells municipis que tinguin superàvit, fet que podria crear "municipis de segona velocitat", segons Soler. En aquest sentit, Miquel Pueyo (ERC), alcalde de Lleida -municipi sense romanents positius-, explica que l'"Estat està dient als ajuntaments que tenen estalvis, doneu-me'ls que jo us els administraré i ja us els aniré tornant", i "als que no en tenim, ja us ho fareu si no teniu romanent". Això, suposa una "desigualtat palmària" respecte als ciutadans en funció de si el municipi on viuen va obtenir o no superàvit. Soler remarca que això compromet les "possibilitats de reactivació socioeconòmica" després de la crisi de la Covid-19 per molts municipis.

Més enllà d'això, la sensació d'actuar com a "banc de l'Estat" crea malestar entre els consistoris, tant a Catalunya com arreu de l'Estat. "Són diners de la ciutadania", recorda Soler. L'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà (ERC) fa la mateixa reflexió, lamentant que "ara és un moment en què som nosaltres qui necessitem els diners, que són de la ciutadania, per a poder fer front als efectes de la pandèmia". Pel batlle, l'acord és "una solució decebedora" que pretén que els ajuntaments financiïn "la mala gestió de l'Estat espanyol".

Flexibilització de la regla de despesa

Soler subratlla que la principal reclamació de l'ACM és "la flexibilització clara" de la regla de despesa. L'acord aprovat per la FEMP només suspèn el sostre de despesa per l'any 2020. "Volem que se suspengui de forma estructural o, mentre es tramita, com a mínim, que se suspengui de forma temporal", afirma l'alcalde. Aquest sostre de despesa, que impedeix als ajuntaments disposar lliurement del seu superàvit, està recollit en la Llei Orgànica 2/2012 d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, impulsada pel llavors ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro del govern de Mariano Rajoy. 

Una de les claus del rebuig a la mesura és precisament que no trenca amb el marc imposat per la llei del PP, que "sotmet la voluntat popular, les seves necessitats i institucions bàsiques com són els ajuntaments a la lògica de l'austeritat neoliberal marcada per les retallades en drets i serveis", segons la revista SinPermiso. Paradoxalment, el mateix PP també s'oposa a la mesura, que consideren una "expropiació" dels romanents i una maniobra per "confiscar" els estalvis municipals.

El president de l'ACM recorda que en els termes que s'ha aprovat l'acord "no hi ha marge" per modificar-lo abans dels 30 dies límit per validar-lo al Congrés. "Caldrà esperar que el Govern de l'Estat vegi que no té majoria suficient i que per tant en la major brevetat presenti un acord millorat que inclogui les reivindicacions del municipalisme", apunta. "El que volem és disposar dels nostres propis recursos", conclou.