El retorn de Jordi Pujol marca la celebració dels 90 anys del Parlament

El Parlament s'ha posat de gala per celebrar el seu 90è aniversari. Ho ha fet amb un ple commemoratiu on hi han assistit bona part de les figures polítiques que han format part de la seva història recent, des del seu restabliment el 1980. Expresidents de la Generalitat, de la cambra i diputats de les diverses legislatures han assistit a un acte on els portaveus dels partits que hi són representats han fet la seva particular interpretació de l'aniversari, que commemora la constitució de l'hemicicle el 1932.

El retorn de Jordi Pujol ha sigut el que ha generat més expectació

Entre el reconeixement del llegat de la cambra i els retrets pel Procés, el que ha generat més expectació ha sigut el retorn al Parlament de l'expresident Jordi Pujol, que no hi anava des de 2016. En aquell moment ho va fer discretament per un homenatge a Muriel Casals, i la seva última aparició havia sigut a la comissió d'investigació per indagar en els negocis de la seva pròpia família. Després d'allò, Pujol va retirar-se de la vida pública i tan sols ha sigut aquest any quan ha començat a reaparèixer en alguns actes abans de patir un ictus el setembre, del qual es recupera favorablement.

La seva aparició ha sigut també discreta, sense buscar protagonisme, i ha creuat quatre paraules amb alguns dels presents mentre totes les mirades estaven centrades sobre ell. A l'entrada ha estat rebut espontàniament per l'exconsellera Meritxell Borràs, que just es disposava també a entrar a la institució. Els que més gestos li han dedicat han sigut els de Junts, el partit més hereu que queda de l'antiga CDC, entre els quals la salutació de la presidenta Laura Borràs i del portaveu Albert Batet, que l'han acompanyat al sortir.

Els expresidents Artur Mas i José Montilla també han assistit a l'acte, mentre que Carles Puigdemont i Pasqual Maragall no ho han pogut fer per motius obvis, i Quim Torra s'ha absentat per raons familiars. Els diferents expresidents del Parlament també han fet acte de presència, entre els quals Joan Rigol, Ernest Benach, Núria de Gispert, Carme Forcadell i Roger Torrent, diputat actualment.

El 1932, uns inicis esperançadors

L'acte ha estat marcat per la memòria de la constitució de la cambra el 1932, amb Lluís Companys com a president de la cambra i Francesc Macià de la Generalitat, de qui se n'ha projectat el primer discurs. El llavors líder d'ERC celebrava les "corts nostres, que hi dictaran lleis nostres, en llengua nostra" i instava els diputats a sentir "la joia" per rependre "la història d'un poble justicier que no es vincla".

Macià va celebrar les "corts nostres, que hi dictaran lleis nostres, en llengua nostra"

Posteriorment el Parlament viuria nombrosos revessos i la seva suspensió durant dècades, especialment durant la dictadura franquista, i la més recent, amb l'aplicació de l'article 155 el 2017. Vergés, actual vicepresidenta de la Cambra, ha remarcat que "va costar aconseguir-lo i mantenir-lo": "Sabem el valor que té la democràcia perquè ens l'han manllevat massa vegades", ha afirmat.

Després del discurs de Vergés, cada partit representat actualment a la cambra ha fet un discurs breu. Els grups han diferit en la seva interpretació de l'aniversari i cadascun ha volgut posar l'èmfasi en qüestions diferents. Salvador Illa, president del grup del PSC, ha fet una valoració centrada en el futur, pel qual ha demanat utilitzar bé l'autogovern, que ja és "ampli i amb moltes facultats", i augmentar l'"autoexigència" i l'"ambició". Illa també ha reclamat pensar en "la totalitat" de Catalunya i cooperar amb la resta d'institucions espanyoles i europees, per contribuir també al seu prestigi, en especial, del Parlament.

Josep Maria Jové, d'ERC, ha destacat que el seu grup és l'únic que ha estat "sempre present" en els 90 anys, i ha denunciat que "no hi ha normalitat democràtica ni parlamentària plenes", amb meses de la cambra condemnades i una expresidenta, Carme Forcadell, empresonada per permetre debats sobre l'autodeterminació.

Batet: "Gairebé la meitat dels 90 anys, el Parlament ha tingut les portes tancades"

El portaveu de Junts, Albert Batet, també s'ha referit a la repressió. El diputat ha contraposat els fets "tacats de foscor" viscuts pel Parlament, entre els quals ha citat els fets del 1934, la Guerra Civil, el franquisme i l'aplicació de l'article 155 el 2017. "Gairebé la meitat dels 90 anys, el Parlament ha tingut les portes tancades", ha reblat. A més, Batet ha destacat que vuit dels últims 10 presidents de la Generalitat han estat represaliats per l'Estat.

Jéssica Albiach, d'En Comú Podem, ha volgut destacar les lleis "pioneres" que ha aprovat la cambra, com la de normalització lingüística, la d'erradicació de les violències masclistes, pel dret a l'habitatge o contra el canvi climàtic. Un punt on ha coincidit amb Batet, que a la "bona política" hi ha afegit la llei que restablia el cos de Mossos d'Esquadra i la de creació dels mitjans públics. 

Albiach també ha lloat l'exemple del Parlament en el tractament a l'extrema dreta de Vox, que no ha assistit a l'acte. La líders dels Comuns ha dit que hauria de ser "inspiració" pels altres parlaments de l'Estat i també europeus.

L'"anomalia" de la Mesa actual

Albiach ha sigut una de les diputades que ha assenyalat l'"anomalia" en què es troba la Mesa del Parlament, presidida per la seva vicepresidenta, Alba Vergés, després que al juliol Laura Borràs fos suspesa de les seves funcions com a presidenta. També ho ha fet Alberto Fernández, i de manera diferent, Albert Batet, que ho ha qualificat de fet "injustificat" tot i que es va dur a terme en aplicació del reglament. Albiach ha reclamat que es torni la institució a la normalitat.

Fernández ha demanat "respecte" per les normes en una menció velada a la dècada convulsa pel Procés

Per la seva banda, el president del grup del PP, Alejandro Fernández, ha posat l'accent en el "respecte", especialment a "les pròpies normes de la institució", en una menció velada a la dècada convulsa que ha viscut Catalunya amb el Procés. "Les normes han de ser respectades, i si s'han de canviar, s'ha de fer respectant les normes pactades pels nostres antecessors", ha afirmat. Fernández ha reconegut que "no resulta fàcil en la darrera dècada trobar un to institucional compartit per tothom", i ha clos el seu discurs amb un "sincer elogi al parlamentarisme", base de la democràcia.

Carlos Carrizosa, president del grup de Ciutadans, ha sigut el que menys s'ha cenyit a l'aire institucional de la cerimònia, arribant a titllar de "dictadura blanca" l'etapa de Jordi Pujol com a president i referint-se com a "santones nacionalistas" al propi Pujol, a Artur Mas, Núria de Gispert i fins i tot José Montilla. "Representen l'antítesi del parlamentarisme democràtic", els hi ha etzibat.

La CUP ha centrat el seu discurs en la comparativa entre una llei històrica del 1934, la Llei de Conreus, i la llei de regulació dels preus dels lloguers de 2020, ambdues tombades per inconstitucionals. La portaveu Montserrat Vinyets ha remarcat que la resposta del Parlament "davant de tanta inconstitucionalitat" ha de ser la promulgació de noves lleis "millors" per defensar "els interessos dels rabassaires del segle XXI", en referència als llogaters, escanyats pels fons voltor.

Aragonès ha sigut l'encarregat de cloure un acte amb referències constants a Francesc Macià, president de la Generalitat en el moment en què va començar a caminar la cambra, el 1932. L'actual president ha qualificat el moment de "conquesta democràtica sense precedents" tot i que ha parlat també dels "moments d'amargor" viscuts per la clausura del Parlament, així com la "frustració" amb qüestions com la retallada de l'Estatut o el menysteniment de l'exercici del dret a decidir. Aquest dimecres a les 9 hores es reprèn el ple ordinari, que ha d'aprovar la llei de la Ciència i seguir així amb la feina de la institució.