La resurrecció política de l'antiga ICV

El juliol de 2019, la pesada llosa d'un deute de 9,2 milions abocava Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) a la dissolució. D'aquesta manera, es tancava la història d'un partit creat tres dècades abans -el 1987-, com a hereu eurocomunista del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), la formació que havia liderat l'oposició antifranquista però que, des de la recuperació de la democràcia, havia perdut força elecció rere elecció.

Tot i que la persiana d'ICV va abaixar-se definitivament el 2019, l'organització havia quedat relegada a un paper secundari des que va apostar per la confluència amb altres forces d'esquerres i activistes socials per articular Barcelona en Comú primer -el 2015- i Catalunya en Comú, després -el 2017-.

A les urnes, Iniciativa mai va apropar-se als millors resultats del PSUC -al Parlament no va superar el 10% dels vots i a les municipals el seu sostre va ser de l'11,9%, mentre que la formació precedent havia passat del 20% dels sufragis als comicis locals del 1979 i obtingut 25 diputats i el 18,8% del suport a les eleccions al Parlament de 1980-. Posteriorment, els Comuns van assolir fites inèdites per a l'antiga ICV, com l'alcaldia de Barcelona o dos triomfs seguits en eleccions generals a Catalunya (2015 i 2016).

Els nomenaments d'Urtasun com a ministre i de Vendrell com a coordinador executiu de Sumar mostren el pes d'ICV a Madrid

Gairebé quatre anys i mig després, però, no és agosarat afirmar que ICV segueix ben viva. No perquè hi hagi un atac de nostàlgia col·lectiva que en reivindiqui les sigles, sinó perquè diversos dels seus antics dirigents tenen un paper molt important en les polítiques catalana i estatal. El recent nomenament d'Ernest Urtasun com a ministre de Cultura o de Josep Vendrell com a coordinador executiu de Sumar en són només els darrers exemples.

Paral·lelament, és un fet que si en l'etapa inicial dels Comuns els principals noms provenien de l'activisme social o de l'acadèmia -Ada Colau, Xavi Domènech, Jaume Asens o Gerardo Pisarello en són alguns dels casos paradigmàtics-, amb el pas dels anys el planter provinent de la formació ecosocialista ha guanyat posicions i avui té un paper fonamental a Catalunya en Comú, però també a Barcelona en Comú i, fins i tot, a Sumar. A més a més, el març del 2021 va oficialitzar-se la fundació d'Esquerra Verda, un partit que directament es pot considerar la refundació d'ICV i que està totalment implicat als Comuns. De fet, el president d'honor de la nova formació és Joan Saura, que va liderar Iniciativa entre el 2000 i el 2013.

L'empremta a Madrid

Urtasun, el diputat al Parlament David Cid i Marta Ribas van ser el triumvirat que va encapçalar l'etapa final d'Iniciativa, en una direcció en què també hi havia noms com Janet Sanz, Laura Campos o Candela López. Amb l'excepció de Ribas, que el desembre del 2020 va deixar la primera línia política, tots ells continuen amb un rol destacat avui en dia, ja sigui en l'àmbit local, nacional, estatal o de partit. Repassem l'empremta de l'antiga ICV en la política actual.

El passat dilluns Pedro Sánchez va confirmar els integrants del seu nou consell de ministres i, per primera vegada a la història, hi apareix un exdirigent d'Iniciativa: Ernest Urtasun, a la cartera de Cultura. Després d'exercir els darrers mesos de portaveu Sumar, el moviment polític liderat per Yolanda Díaz, Urtasun representa la quota dels Comuns a l'executiu estatal, que fins ara ocupava Joan Subirats, un dels impulsors de BComú, antic militant del PSUC i un intel·lectual que va situar-se en l'òrbita d'ICV sense tenir-hi mai càrrecs orgànics.

Als seus 41 anys, Urtasun fa un salt en una carrera política que fins ara s'ha desenvolupat sobretot a Brussel·les i Estrasburg, on ha exercit com eurodiputat des del 2014 i, prèviament, com a assessor de Raül Romeva, que havia estat diputat al Parlament Europeu per ICV del 2004 al 2014.

Molt més allunyat dels focus mediàtics, però amb un paper clau a Sumar hi ha Josep Vendrell, que als 55 anys té una llarguíssima trajectòria política que va arrencar el 1986 al PSUC. Imminent coordinador executiu de Sumar, Vendrell va ser cap de gabinet de Yolanda Díaz a la vicepresidència espanyola i al Ministeri de Treball, després d'haver estat diputat al Congrés -per En Comú Podem- i al Parlament -per ICV-, amb pas previ pel Govern com a alt càrrec durant els dos tripartits i haver estat a la direcció d'ICV durant uns quants anys.

Com a diputades al Congrés de Sumar – En Comú Podem hi ha Aina Vidal i Júlia Boada. Vidal, cap de llista per Barcelona a les eleccions generals del 23 de juliol, va passar per Joves d'Esquerra Verda (JEV) -l'organització juvenil d'ICV- i va militar durant gairebé 15 anys a la formació ecosocialista, mentre que actualment ho fa a Esquerra Verda. A nivell institucional, les dels 23-J van ser les primeres eleccions en què va exercir de cap de llista, però ocupa un escó al Congrés des del gener del 2016.

Boada, al seu torn, també va passar per la JEV, i a banda de ser diputada per Girona actualment és una de les coordinadores d'Esquerra Verda. A més a més, pot presumir d'un cert pedigrí familiar, ja que és filla de Joan Boada, històric dirigent d'ICV, durant més d'una dècada diputat al Parlament i secretari general d'Interior durant el segon Govern tripartit, sota les ordres de Joan Saura.

L'òrbita municipalista

Als 43 anys, David Cid és el principal referent de l'antiga Iniciativa al Parlament. Portaveu del grup d'En Comú Podem i negociador del partit en qüestions claus com els pressupostos del Govern -juntament amb Joan Carles Gallego-, és el coordinador de les campanyes electorals de la confluència d'esquerres, a més de membre de l'executiva de Catalunya en Comú. Juntament amb Urtasun i la rubinenca Marta Ribas, va ser el darrer coordinador nacional d'ICV, després d'haver coordinat la formació a Barcelona ciutat i, prèviament, haver fet el mateix amb Joves d'Esquerra Verda.

Actualment, pràcticament la meitat dels membres de l'executiva de Catalunya en Comú han passat per ICV, amb Candela López com a càrrec més destacat. Alcaldessa de Castelldefels entre 2015 i 2017 -va liderar la marca Movem, una confluència d'esquerres-, actualment és regidora a l'oposició a la seva ciutat, però sobretot és la coordinadora nacional dels Comuns, juntament amb Jéssica Albiach i Ada Colau. Amb poc més de 20 anys ja va començar a exercir de regidora i a la trentena formava part de la direcció d'ICV.

Janet Sanz viu el seu quart mandat com a regidora a Barcelona i és un dels noms que pot rellevar Colau

Tot i que no arriba a la quarantena, Janet Sanz ja és tota una veterana de l'Ajuntament de Barcelona, on viu el seu quart mandat com a regidora -de 2011 a 2015 sota les sigles d'ICV i des d'aleshores de BComú-. Membre de la direcció executiva del partit municipalista, els dos mandats anteriors va ser una de les tinents d'alcaldia de Colau, liderant una àrea clau com Urbanisme i la implantació de les súperilles. Actualment a l'oposició, el seu és un dels noms cridats a liderar l'espai a la capital catalana si, finalment, Colau se n'aparta i opta per assumir alguna responsabilitat internacional.

Altres noms claus municipalistes dels Comuns provinents d'ICV són Lluís Mijoler, alcalde del Prat de Llobregat (65.000 habitants) des del 2019 i membre de l'executiva actual de l'espai; Laura Campos, també integrant de l'executiva i alcaldessa de Montcada i Reixac (36.700 veïns) entre 2015 i 2023 i actual cap de l'oposició; Isabel Garcia, que exerceix d'alcaldessa de Santa Perpètua de Mogoda (26.000 residents) des del 2011, després d'haver-ho fet prèviament entre 2002 i 2007; o Lídia Muñoz, també a l'executiva dels Comuns i regidora de Sant Feliu de Llobregat (45.600 habitants) des del 2003, amb una etapa de tres anys (2019-2022) com a alcaldessa. I la llista podria seguir. Tot plegat constata que l'herència d'Iniciativa és ben llarga en la política catalana actual.