Estan responent millor a la crisi del coronavirus els països governats per dones?

Aquest passat dilluns, una col·laboradora de la revista nord-americana Forbes publicava un article amb un títol provocador: "Què tenen en comú els països que millor estan responent al coronavirus? Que estan governats per dones". En el seu recorregut nomenava a set de les 10 dones que, segons fonts de Nacions Unides, lideren un dels 193 país del món. La resta, més de 180 estan liderats per homes.

En el seu recorregut, Avivah Wittenberg-Coix, directora d'una consultora sobre igualtat de gènere, citava a la cancellera alemanya Ángela Merkel i a les primeres ministres d'Islàndia (katrin jakobsdottir), Noruega (Erna Solberg), Dinamarca (Mette Frederiksen), Finlàndia (Sanna Marin), Taiwan (Tsai Ing-wen) i Nova Zelana (Jacinda Ardern). Valora la rapidesa amb la qual van prendre les primeres mesures, la proximitat del missatge amb el qual es van dirigir a la població i la capacitat per a transmetre confiança.

Durant els últims dies l'article ha corregut per les xarxes socials i grups de Whatsapp de tot el món i ha estat, fins i tot, reproduït en mitjans de diferents idiomes. Si bé la publicació no aporta cap comparativa amb relació al maneig de la crisi que han fet altres països, aquest petit ránking va traspassar les fronteres.

En el seu article, Wittenberg-Coix afirma que aquestes líders "ens estan mostrant una forma alternativa atractiva d'exercir poder" i que "aquesta pandèmia revela que les dones tenen el que es necessita quan les coses es compliquen". Però estan les dones amb responsabilitats polítiques mostrant un lideratge diferent? És veritat que tenen el que s'ha de tenir? I si ho tenen, què és? Per a respondre a estar preguntes a Público hem recaptat l'opinió d'una sociòloga, d'una politòloga i d'una filòsofa amb perspectiva de gènere per aportar a aquest debat.

Les dones ho fan millor?

"No crec que pugui parlar-se d'una relació causa-efecte directa entre el fet que una dona sigui cap de govern d'un Estat i que les mesures adoptades per aquest govern en la lluita contra la Covid-19 tinguin major efectivitat", arrenca la politòloga Arantxa Elizondo.

Per aquesta experta, professora de Ciència Política de la Universitat del País Basc, la realitat és que existeixen molts països que llancen xifres més positives que aquests set que nomena l'article de Forbes, ja sigui mesurat en nombre de morts per milió d'habitants, nombre de contagis, etc. I afirma que és difícil saber quines estratègies tindran a mitjà i llarg termini un resultat més efectiu, "perquè continuem temem els possibles rebrots quan es vagin aixecant els confinaments". Per a Elizondo, comptar amb un extens sistema de protecció social, en el qual s'inclou un sistema sanitari universal de qualitat, és un factor clau per a obtenir bons resultats en la lluita contra la pandèmia. "Els exemples inclosos en l'article il·lustrarien això".

També cita altres factors socials i culturals que poden influir en el ritme de contagis, com "les formes d'oci i de relació interpersonal i intergeneracional, els tipus de mobilitat i d'urbanisme, les unitats de convivència, la disciplina social en el respecte a les mesures", entre altres.

Una de les dades clau, i que l'article de Forbes posa en relleu per aquesta politòloga, és el fet que cita a set de les deu dones caps de Govern de més de 190 països del món, "la qual cosa posa de manifest que malgrat l'increment de la presència de dones en els parlaments i fins i tot en els executius com a ministres, la seva presència en els llocs de lideratge institucional encara continua sent molt reduïda en el món".

María Ángeles Abellán, Sociòloga i antropòloga social de la Universitat de València, proposa reformular la pregunta. "Els trets femenins ajuden en la gestió de la pandèmia de la Covid-19?. La meva resposta és afirmativa, perquè valoro positivament les capacitats del lideratge femení, la qual cosa no vol dir que ser dona et proporcioni carta blanca i sigui un enfocament monòlit", explica.

"La crisi del coronavirus no és només una crisi sanitària, sinó també de confiança i, especialment, d'apaivagar a la ciutadania perquè no es desbordi i es produeixi un caos social. Aquest és el repte. Els sistemes de comprensió pública dels riscos han fallat i els ciutadans/as es pregunten per què s'han produït aquestes fallades. En aquest context, el lideratge femení aposta per un llenguatge menys bel·ligerant i bel·licós; més directe (menys enllaunat), fins i tot més sincer i mostrant resiliència", afirma Abellán.

Aquesta experta ressalta que precisament en moments en què "devorem molta informació, en què necessitem informació veraç, directa (no faules ni fakes), una líder política amb dots comunicatius, amb capacitat de gestió, que sàpiga delegar, que no es mostri autoritària, amb escolta activa assertiva i empatia, segurament tindrà major taxa d'èxit de ser escoltada i emulada".

La comunicació és la clau

Si hi ha un tret que pot ser diferenciador per a totes les consultades, és la comunicació. En general la utilització d'un missatge més clar, directe i sobretot menys bel·licista és quelcom que tal vegada si marca una diferència.

"Aquestes dones representen un estil de lideratge més pròxim, directe, senzill, un estil que encaixa millor amb la situació que ens toca viure ara. És molt probable que alguns homes caps de govern també estiguin desenvolupant un estil comunicatiu en la mateixa línia, però la realitat és que moltes dones polítiques (encara que no totes) aconsegueixen en la seva manera de comunicar un accent més pròxim a l'empatia. S'allunyen del to èpic que impregna algunes de les declaracions dels seus homòlegs en molts països", reflexiona Elizondo.

Abellán abunda en aquesta idea: "El lideratge femení aposta per un llenguatge menys bel·ligerant i bel·licós; més directe (menys enllaunat), fins i tot més sincer i mostrant resiliència. Precisament, en un moment en què devorem molta informació, que necessitem informació veraç, directa (no faules ni fakes), una líder política amb dots comunicatius, amb capacitat de gestió, que sàpiga delegar, que no es mostri autoritària, amb escolta activa assertiva i empatia,

"És possible que la comunicació sigui un fet diferenciador i probablement és menys bel·licosa, perquè la nostra socialització no es nodreix de la competitivitat", concedeix la filòsofa Alicia Miyares. "Tota la resta són comparacions que cauen pel seu propi pes. Hi ha altres països governats per homes que no ho han fet malament, com Portugal o Singapur, i cal recordar que Angela Merkel és dona, però no té cap empatia pels països del sud".

"No m'agraden aquest tipus d'articles referencialistes sobre si nosaltres tenim un valor diferent. No em solen seduir, perquè no és cert. Mira a Díaz Ayuso, que governa la Comunitat Autònoma de Madrid i contradiu aquesta hipòtesi tota l'estona. O mira a [Macarena] Olana [diputada de Vox]. T'imagines que tingués responsabilitats de Govern?", conclou.