Resistència local pel dret a l'habitatge: "La proximitat amb els veïns és essencial per organitzar-nos a gran escala"

En un escenari marcat per la precarietat residencial, la gentrificació i la manca de polítiques decidides per limitar l'increment desmesurat dels preus del lloguer arreu de Catalunya, les entitats locals en defensa del dret a l'habitatge juguen un paper imprescindible. Es tracta d'una lluita col·lectiva i, precisament per això, és necessari que hi hagi sindicats de barri o associacions territorials que donin veu a les problemàtiques específiques de cada zona i treballin conjuntament amb els veïns i veïnes.

Una de les portaveus del Sindicat d'Habitatge del Raval (SHR), Andrea Ribas, recorda que la realitat varia en els diversos barris de Barcelona, en funció de les característiques socials i econòmiques de la seva població. "Encara que busquem organitzar-nos a gran escala, la proximitat amb el veïnat és essencial per entendre els problemes reals i col·laborar amb altres agents polítics de la zona", assevera a Públic. Des del seu punt de vista, és fonamental crear xarxes de suport i connectar aquesta lluita amb altres reivindicacions socials, ja que sovint es troben interrelacionades.

Un dels reptes més grans al Raval és combatre la "gentrificació salvatge" que afecta de manera generalitzada la ciutat, però que al barri pren formes especialment intenses, com amb l'increment d'apartaments turístics. "Ciutat Vella té un context de multiculturalitat amb una gran presència de persones migrades que sovint viuen en situacions molt precàries. L'amuntegament a les cases és habitual, hi ha famílies senceres compartint habitacions", afegeix Ribas. L'estratègia del SHR és posar el focus en aquesta realitat concreta, abordant la vulnerabilitat de les persones en risc d'exclusió i l'especulació immobiliària com a qüestions clau dins d'una perspectiva més àmplia.

Un model anticapitalista per garantir el dret a l'habitatge

Dijous va fer sis anys de la primera assemblea del SHR i s'ha sumat enguany al Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC). Aquesta entitat es diferencia del Sindicat de Llogateres o de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) per una marcada tendència anticapitalista. Ribas explica que el seu objectiu no és reformar les institucions, sinó establir un "model d'habitatge gratuït, de qualitat i gestionat directament per la classe treballadora".

La meta última del SHSC no és canviar les lleis per regular el lloguer o ampliar el parc públic d'habitatge; és superar el sistema capitalista, que és la causa estructural de la crisi habitacional. "Som conscients que aquestes són mesures que eventualment milloraran les nostres condicions de vida, però volem anar més enllà, volem ser una eina al servei de la classe treballadora, un projecte polític que avanci cap a un nou escenari", reitera la portaveu.

En aquesta línia, Ribas argumenta que l'Estat "no té una posició neutral", que és una institució "al servei de la burgesia i dels interessos del capital". Això és fa molt evident, diu, en el fet que no falten recursos residencials, sinó que hi ha centenars de pisos públics buits que no s'estan gestionant de manera correcta.

L’impacte del turisme més enllà de Barcelona

Els problemes d'habitatge no són exclusius de la capital catalana. Municipis turístics com Platja d'Aro o Sant Antoni de Calonge a la Costa Brava; Cambrils o Salou al Camp de Tarragona, o Puigcerdà a la Cerdanya, també pateixen una forta pressió pel creixement dels habitatges d'ús turístic i les segones residències, que han fet disparar els preus del lloguer. A les Terres de l'Ebre, la problemàtica es trasllada a localitats com l'Ampolla, Sant Carles de la Ràpita o l'Ametlla de Mar.

La portaveu de la PAH a les Terres de l'Ebre, Claudia Cervesato, explica a Públic que "hi ha pocs hotels" i que, per aquest motiu, ha crescut el nombre d'apartaments turístics. Així mateix, l'arribada de gent jove ―d'Espanya, però també de França― per estudiar en centres educatius ha incrementat la demanda d'habitatge a Tortosa. La capital del Baix Ebre, juntament amb Roquetes i Amposta, són tres municipis declarats zona tensionada i on, per tant, s'ha aplicat l'index del topall del lloguer.

"Diuen que amb els quilòmetres de distància, la reivindicació perd força, però no és veritat. Aquí també patim la turistificació i periòdicament ens reunim en comissions de treball per transmetre informació a la resta d'assemblees de la PAH. Participem per tirar endavant campanyes i accions en l'àmbit social", afegeix Cervesato, que reitera la importància de coordinar els territoris per abordar problemes comuns.

Les solucions habitacionals de l'administració són "insuficients": "Demanem lleis per a la ciutadania. Cal deixar de costat les baralles polítiques i estar al costat de la gent, mobilitzar el parc d'habitatge, aturar desnonaments, multar els pisos que estan buits", sentencia. La PAH no descarta la construcció de nous habitatges, però considera que no són solucions a curt termini, sinó que està bé per a la gent que vindrà en el futur. La seva posició és clara: "s'ha acabat posar l'alfombra vermella als grans tenidors".