Resar per Zoom: les religions es reinventen durant el confinament

El confinament ha afectat totes les esferes de la vida, incloent la religiosa per als creients. Aquestes setmanes d'aïllament social en què els centres de culte han tancat, les diferents comunitats islàmiques, catòliques i evangèliques de Catalunya han hagut de buscar noves fórmules per comunicar-se amb els fidels i mantenir alguns dels seus ritus, principalment a través de les xarxes socials i tecnologies com Zoom o Youtube. El confinament ha coincidit amb festivitats molt importants en el calendari religiós, com són la Setmana Santa per als cristians i el Ramadà per als musulmans.

"El Ramadà és un mes on augmentem l'activitat social i la solidaritat cap a la gent que més ho necessita, i anem a la mesquita a fer l'oració nocturna. Això no ho podem fer, ni tampoc passar-lo amb la família", explica a Públic Uassima Boutaliss, portaveu del Centre Cultural Islàmic de Sants. "El que trobem més a faltar és l'espiritualitat durant les nits, la pràctica religiosa nocturna en congregació".

El Ramadà és el mes sagrat per als musulmans, durant el qual estan en dejú des que surt el sol fins que es pon. Aquest any se celebra del 23 d'abril al 23 de maig. El president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, Mohamed El Ghaidouni, explica a Públic que aquest mes té dues dimensions: el dejuni en si, que és "una responsabilitat personal, individual i íntima" i que per tant no es veu afectada pel confinament, i les conductes que l'acompanyen, com l'oració comunitària i l'àpat amb què es trenca el dejuni, l'anomenat iftar. Això sí que s'ha vist truncat per l'obligació de quedar-se a casa. Tot i això, El Ghaidouni explica que "totes les comunitats han respost amb normalitat" davant els requeriments sanitaris. "Estem intentant buscar alternatives", com l'emissió en directe a través de les xarxes de les oracions i xerrades religioses per part dels imams, i també les col·lectes a domicili.

El Ramadà a casa fomenta el debat familiar sobre les pràctiques religioses

"Es resa igual, això no canvia. Canvia el lloc, l'ambient, i que enlloc de dirigir l'oració l'imam, a casa ho fa el pare de família", assenyala el president. Això no dona els mateixos resultats però té un costat positiu: "Ha generat una oportunitat de debat familiar sobre les pràctiques religioses". Les famílies passen més temps juntes, centren aquest tipus de pràctiques a casa i els fills poden plantejar dubtes als seus pares sobre el contingut de l'Alcorà o els propis ritus, explica.

Boutaliss creu que "el Ramadà en confinament permet establir una major connexió amb Déu". Al Centre Cultural Islàmic de Sants, cada any organitzen un iftar popular durant les nits del Ramadà, que reuneix gairebé un centenar de persones. Aquest any no és possible, però han seguit oferint menjar a domicili a les persones que hi anaven habitualment, la majoria sense recursos o sense família. A més, han impulsat un banc d'aliments per ajudar a la gent vulnerable del barri, siguin musulmans o no. "Forma part de la nostra manera de ser", apunta la jove.

La Comissió Islàmica d'Espanya ha rebutjat que les mesquites obrin, almenys, fins a la fase 3

Segons el pla de desescalada del Govern espanyol, els llocs de culte podran obrir a la fase 1 a ⅓ de la seva capacitat. Però la Comissió Islàmica d'Espanya ha rebutjat que les mesquites obrin, almenys, fins a la fase 3. El Ghaidouni, que n'és el delegat a Catalunya, explica que han pres aquesta decisió perquè "el risc de contagi és molt elevat igualment".

La Setmana Santa, televisada

L'Església catòlica també s'ha reinventat per donar resposta a l'aïllament social. "La qüestió litúrgica no s'ha aturat de cop, sinó que s'ha adaptat a les circumstàncies", apunten fonts de l'Arquebisbat de Barcelona contactades per Públic. "La participació de fidels a les misses s'ha aturat, però això no vol dir que hagi afectat la fe", afegeixen.

Aquestes setmanes de confinament l'activitat litúrgica ha seguit el seu curs, amb una missa diària retransmesa en directe pel canal de Youtube de la Catedral de Barcelona, igual que han fet altres parròquies de la diòcesi. Les fonts apunten que la "situació dura" i l'alteració de l'activitat eclesiàstica no té per què haver "afectat negativament a l'espiritualitat de la gent", al contrari: "Potser ens haurà aproximat més a la fe".

Aquesta percepció la comparteix Mercedes B.C., catòlica practicant. "El nivell de fe no s'ha refredat, la situació ens ha fet centrar-nos més en la pregària", explica. El que més troba a faltar és la part comunitària de les misses. Amb la seva família va celebrar la Setmana Santa a casa, seguint les misses retransmeses en directe de papa Francesc, que també segueixen cada diumenge. La seva parròquia, al barri de Sant Gervasi-Galvany de Barcelona, ha obert un canal de Youtube on retransmet les misses i homilies. La Mercedes explica que encara que les misses no estan obertes als fidels, sí que poden anar a confessar-se, prèvia trucada al rector, amb mascareta i mantenint la distància de seguretat. Després de la confessió també combreguen, cosa que amb les misses a casa no poden fer i troben a faltar.

"La missa per televisió no és el mateix. A casa encenem espelmes, perquè sinó es banalitza una mica. Ho hem intentat seguir com hem pogut", afirma. La Mercedes coneixia dues persones que han mort de coronavirus, i lamenta no haver-se'n pogut acomiadar: "Això fa pensar molt en la nostra fragilitat. Vivíem d'esquena a tot això". Encara que no han pogut anar a missa, assenyala que sí que han resat més, "pels malalts, els sanitaris i tots els que ho estan passant malament, també a nivell econòmic".

Les parròquies de la diòcesi de Barcelona obriran a la fase 1 però amb mascaretes i sense cors

L'Arquebisbat ha aprovat un decret diocesà que regula la represa de l'activitat en les diferents fases de desconfinament, a partir de les recomanacions fetes per la Conferència Episcopal Espanyola. A més de limitar l'aforament, del 30% en la fase 1 i el 50% a la fase 2, els fidels hauran de portar màscares, rentar-se les mans amb gel hidroalcohòlic a l'entrar i sortir de l'església i no estaran permesos els cors.

La comunitat evangèlica també ha vist truncades les seves pràctiques religioses a causa del confinament. Seguidors del cristianisme protestant, són la segona comunitat religiosa a l'Estat per nombre de temples. A Barcelona hi ha al voltant de 200 centres evangèlics i 242 esglésies catòliques. Guillem Correa, secretari general del Consell Evangèlic de Catalunya, explica que han mantingut el contacte amb els fidels usant les plataformes digitals, especialment Zoom perquè permet una major interacció. També fan servir Youtube i WhatsApp. "Bàsicament hem mantingut els cultes regulars i les activitats d'estudi bíblic i pregària", explica.

La celebració de la Setmana Santa no es va viure "amb el mateix gust", per motius evidents. Enmig d'una pandèmia, els fidels la van festejar tancats a casa, tot i que la comunitat va intentar pal·liar les diferències: "El Diumenge de Resurrecció vam procurar que totes les comunitats ho celebressin el màxim possible".

Catòlics i evangèlics apunten que la situació de crisi pot potenciar la connexió amb la fe

En relació a la reobertura de temples, Correa es mostra prudent i afirma que no podran informar fins que no hi hagi "una instrucció detallada" per part de la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat. "D'acord amb això, farem la nostra pròpia reflexió i mirarem si és possible la seva aplicació immediata".

El secretari general assenyala les dificultats econòmiques que travessa la comunitat, i recorda que les minories religioses viuen exclusivament dels seus propis recursos, obtinguts a través de les donacions que els fidels fan als temples. Sense elles, no poden fer front a les despeses dels pastors, la seguretat social o els lloguers. "Es pot pensar que com que la religió catòlica ho té relativament ben resolt, nosaltres també. Però no és així. Els pastors i les comunitats poden veure's afectats igual que qualsevol autònom o botiguer".

Aquesta crisi sanitària pot revertir en un increment de la fe o espiritualitat, assenyala Correa. "Tenim la percepció que hi ha un increment de l'espiritualitat cristiana, perquè molta gent s'ha adonat que la vida no és el que estaven trobant, si no que li busquen un sentit i un propòsit. I molta gent s'està replantejant si pot trobar-lo en la fe".