Entrevista a Adrià Santasusagna i Bernat Vilaró"La repressió de l'Estat va trencar ERC, però la incapacitat interna va fer impossible recosir l'esquerda"

La ruptura del tàndem de Marta Rovira i Oriol Junqueras l'any passat va marcar un abans i un després a ERC. Una confrontació que va xocar molt a la ciutadania ―especialment a la menys polititzada― perquè no acabava d'entendre què havia passat. Davant d'aquesta confusió, els periodistes Adrià Santasusagna (Barcelona, 1993) i Bernat Vilaró (Cornellà de Llobregat, 1990) van emprendre un repte: aprofundir en les interioritats i les pugnes de la formació per poder explicar, amb detall i rigor, l'origen de tot plegat i revelar informació inèdita relativa a les estades a la presó dels líders independentistes, l'exili, les negociacions amb l'Estat espanyol o l'estructura B del partit, entre altres qüestions.

Vilaró és redactor de política a l'ACN i Santasusagna és cap de política de RAC1. Tots dos han seguit les giragonces d'ERC de ben a prop des de fa molts anys i, ara, han publicat un llibre conjunt, L'esquerda republicana (La Campana). Parlem amb ells per desgranar els moments clau de la història, que arrenca l'any 2017, amb l'1-O, l'aplicació de l'article 155 i la repressió de l'Estat espanyol sobre el moviment independentista.

Quin objectiu perseguien amb aquest llibre?

Adrià Santasusagna: Tothom va veure que, de sobte, ERC va saltar pels aires internament. La idea era anar fins als orígens d'aquesta fractura i veure què ha passat. Vam marcar l'inici quan Junqueras entra a la presó i Rovira marxa a l'exili. A partir d'aquí es desencadena tot.

En aquest llibre exposen una sèrie d'actituds, converses privades, pugnes internes... que deixen a més d'un en evidència. Han rebut feedback per part d'ERC?

Bernat Vilaró: Sí que hem parlat amb alguns dirigents, altres ens han escrit. Però encara no hi ha hagut marge perquè tothom l'hagi llegit i analitzat i hagi reaccionat. Hem tingut més interaccions i pressions durant el procés d'elaboració del llibre.

Pressions?

B.V: Bé, sí, pressions, intimidacions, amenaces, perquè el llibre no es fes o perquè es fes d'una altra manera. Nosaltres sempre hem tingut el criteri periodístic sobre la taula. Volem explicar uns fets perquè s'entenguin unes conseqüències que ha patit un partit molt important a Catalunya. És evident que hi havia gent que no volia que s'expliquessin determinades coses. El periodisme al final és això. Hem estat molt rigurosos parlant amb moltes persones de tots els bàndols. Ningú pot dir que no està reflectida la seva experiència. 

Hem rebut pressions i amenaces perquè no es fes el llibre o es fes diferent

A.S: No hi ha cap bàndol que pugui dir: aquest és el llibre que volíem. Hem rebut inputs de les dues bandes que no estan contentes amb certes coses. Però al final és el que va passar dins del partit.

Com bé diuen, ERC va implosionar el darrer any. Però defensen que tot plegat comença més enrere, el 2017, amb l'empresonament i l'exili dels líders independentistes. I l'esquerda cada vegada es fa més grossa. Més enllà dels personalismes o de qui estava enfrontat, a què ho atribueixen? Conflictes de poder, la manera d'abordar la repressió, mala comunicació, males relacions personals? Parlen molt dels entorns.

A.S: Els entorns dels líders són importants perquè són els que assessoren, pregunten, busquen influència i miren què passa al carrer. Si el teu entorn només et diu el que vols sentir i no el que està passant, això crea una distorsió. Sigui Junqueras, Rovira o Aragonès. Si estàs distorssionat, afrontes quelcom que no és la realitat. Això ha passat a ERC. Hem vist molts problemes de comunicació. És evident que si una persona està aïllada, a la presó o a 600 km de distància, no pot palpar com està el país.

Sí, ells estaven aïllats, però hi havia un partit que continuava funcionant al peu del canó.

A.S: La repressió mata tota una línia política. Junqueras i Rovira ja no poden estar a primera fila i hi ha una sèrie de persones que han d'assumir poder i responsabilitats més d'hora del previst. Què passa? Quan la primera línia queda mig restaurada, perquè Rovira torna i Junqueras surt de la presó, malgrat estar inhabilitat, hi ha una dissonància i una guerra de poder.

Quan Junqueras surt de la presó i Rovira torna de l'exili hi ha una dissonància i una guerra de poder

B.V: Ha de quedar clar que qui provoca l'esquerda és la repressió de l'Estat. Tot i que és cert que la incapacitat orgànica del partit fa que l'esquerda no es pugui recosir fàcilment i s'eixampli més.

Junts també ha patit repressió i exili i no ha implosionat internament com ERC.

B.V: Són partits diferents. Junts té un líder que ho aglutina tot. ERC funcionava d'una manera molt estructurada, però arran dels mals resultats electorals, comencen les discussions sobre els lideratges del partit. 

A.S: També hi ha un altre factor diferencial. ERC té la presidència de la Generalitat, que dona un poder mediàtic i polític més gran que no pas si estàs a l'oposició. És el mateix Junqueras qui cedeix el lideratge a Aragonès. En canvi, a Junts, tothom té clar que, estant a l'exili o a Catalunya, Carles Puigdemont és el líder. Quim Torra sap que és una segona espasa.

Tothom té present la ruptura entre Rovira i Junqueras, però en el llibre expliquen que els primers recels del president d'ERC neixen envers Aragonès, quan és investit president. Però com han dit, és Junqueras qui el col·loca al capdavant. Com encaixa la contradicció? És gelosia? Aragonès li fa una oposició real?

B.V: La confrontació amb Marta Rovira comença el 2023, però el xoc amb una realitat diferent i amb Aragonès és el 2021. Abans dels indults, hi ha la investidura d'Aragonès. Junqueras vol assistir als tres moments clau, que són les dues votacions i la presa de possessió, però la Generalitat no pot donar-li tants permisos per sortir de la presó. El focus l'ha de tenir el president del Govern i Junqueras sent que ERC no li ha posat facilitats i que el volen invisibilitzar. Pensa que ha de fer més entrevistes i sortir a les rodes de premsa de l'executiva cada dilluns, però l'equip de comunicació li fa entendre que, com més parli, més es devalua el micròfon.

Junqueras se sent invisibilitzat davant el poder mediàtic i polític d'Aragonès

A.S: Junqueras sempre ha volgut ser president de la Generalitat. De fet, tornarà a ser candidat. Però es troba que la persona que ell havia nomenat, és president, té poder i institucionalitat.

B.V: Aragonès no fa oposició a Junqueras. De fet, totes les grans decisions les consulta amb ell. L'única vegada que tira pel dret és quan remodela el Govern després de la ruptura amb Junts.

Junqueras se sentia invisibilitzat, però no assistia a les anomenades "reunions dels divendres", on es prenien decisions paral·leles a les de l'executiva del dilluns.

B.V: Aquí hi ha xoc de versions. L'entorn de Junqueras assegura que a ell no se'l cridava. Però sabem que ell havia participat a l'inici en els embrions d'aquestes reunions paral·leles a la direcció, abans de l'empresonament. I també tenim constància que ell sap que, després dels indults, les reunions es continuen celebrant i que decideix no assistir-hi.

A.S: A Junqueras li encanta anar pel territori, parlar amb alcaldes i fer llistes electorals. Mai li ha agradat estar en el dia a dia del partit i fer reunions sobre funcionament orgànic.

B.V: De fet, no sabem què va votar Junqueras a la consulta sobre la investidura d'Illa, però tampoc sabem què opinava quan s'havia de destituir Laura Borràs com a presidenta del Parlament. Persones rellevants del partit li demanen l'opinió al líder i ell no es posiciona. Una cosa que sempre se li ha criticat és que no prenia decisions i que al final de les reunions sempre deia: "el que decideixi la majoria, parleu vosaltres, em semblarà bé".

A Junqueras se l'ha criticat no prendre decisions

Rovira va fer el que anomenen "el primer clic" la primavera del 2023 i va començar a adonar-se que potser no valia la pena seguir al càrrec. Va ser pel comportament de Junqueras o perquè creia que era el que tocava?

B.V: La primera vegada que nota que passa alguna cosa és abans de les eleccions municipals. Aquí sí que és per l'actitud del líder. Junqueras li comunica que tres persones del partit van intentar conxorxar amb ell i que, per això, considera que ella no hi ha de parlar. Això sobta molt a Rovira, que parla amb un dels mencionats i no entén què passa. Però allò sembla un capítol aïllat fins que intueix que, després de la patacada a les municipals, vindrià un mal cicle electoral. Rovira creu que per assumpció de responsabilitats, ella i Junqueras han de dimitir i deixar pas a nous lideratges.

Tenen la sensació que Junqueras té la convicció que ERC ha anat a la baixa perquè ell no s'ha pogut mai presentar com a president? 

B.V: Sí. Recordo parlar amb gent pròxima a Junqueras durant les eleccions catalanes del 12 de maig del 2024. Em deien que si ell s'hagués presentat, els resultats haurien estat millors.

Va revalidar el càrrec com a president republicà. Amb una forta oposició, però va guanyar. Hi havia un grup de persones que realment pensaven que pot ser una opció viable com a president de la Generalitat.

B.V: I tant. Si estigués habilitat perquè se li aplica l'amnistia, pot ser que sigui el millor nom que té ERC per a presentar com a cap de llista. De fet, les enquestes apunten a ell o a Rufián. Part de l'èxit d'ERC quan guanya Aragonès és gràcies a Junqueras, que aposta per eixamplar la base i la negociació.

A.S: Molta gent ha passat pàgina i pensen que els líders del 2017 ja no funcionen, però això ja es veurà si Junqueras es pot presentar a les properes eleccions.

ERC va ser el gran negociador dels indults amb l'Estat. Converses que moltes vegades eren secretes per la por que alguns sectors independentistes els acusessin de traïdors. Vist amb perspectiva, a ERC hi ha la sensació que es van prendre bones decisions? És probable que sense els indults, no hagués estat possible l'amnistia.

A.S: Molta gent creu que el partit hauria d'haver tret pit abans d'haver negociat els indults, que no li van treure prou rendiment. És cert, però, que si s'hagués fet públic en aquell moment, part de la població no ho hagués entés. Estàvem enmig d'un judici al Tribunal Suprem i alhora estaven negociant uns indults, que són un perdó i una assumpció de culpabilitat. Això era contradictori internament. Ara bé, és veritat que, segurament, sense els indults, no hauria arribat l'amnistia.

Molta gent d'ERC creu que no es va treure prou pit de la negociació dels indults

S'ha parlat molt als mitjans de l'estructura B del partit i, arran del llibre, de la "idea boja" d'omplir Barcelona de paneroles abans de les municipals per acusar Colau de tenir la ciutat bruta. Una proposta que no es va realitzar i molt menys greu que els atacs de falsa bandera dels cartells de l'Alzheimer o el ninot penjat. S'ha esclarit tot plegat com tocava? S'ha responsabilitzat un cap de turc?

B.V: Sí, sempre diem que s'ha tancat en fals, que s'hagués pogut anar molt més enllà. Si els periodistes que ens dediquem a explicar què va passar, encara ho desconeixem realment, vol dir que el partit no ha investigat o no ha facilitat prou informació. S'ha tancat en fals sobretot perquè les persones implicades són del mateix partit.

A.S: Els casos van sortir en un moment molt concret, després de la derrota de Pere Aragonès. S'utilitza molt la B en clau electoral interna de cara al Congrés del 2024.  No faran una investigació més a fons dels casos dels cartells i del ninot perquè tots sortirien amb la cara bastant vermella de la vergonya.

No es farà una investigació més a fons dels atacs de falsa bandera perquè tots sortirien amb la cara vermella de vergonya

Una cosa és fer bullir les xarxes socials i fer accions innòcues i l'altra és fer befa d'una malaltia.

A.S: Se sospita que hi ha una B de la B. Accions que s'han saltat els controls necessaris.

B.V: Centenars de persones han passat per la B en algun moment. Per influenciar l'opinió a xarxes, penjar pancartes... No és una pràctica diferent d'altres partits o entitats. No sabrem mai quantes Bs hi havia. Però en l'actual direcció d'ERC, que tant ha criticat aquesta estructura paral·lela, hi ha una persona que estava en un grup de Whatsapp dedicat exclusivament al funcionament de la B.

A.S: Hi havia moltes accions que feien les Joventuts d'ERC perquè el partit no s'atrevia a fer-les. Sempre podràs dir que s'ha anat de mare perquè són joves, més rebels, i s'han descontrolat. 

En la conferència que va pronunciar Junqueras recentment enlloc de l'escenografia apareixia el nom d'ERC. Per què s'ha volgut distanciar de la marca?

B.V: Junqueras és un lideratge messiànic. Així el descriuen. Rovira, en la carta que escriu després de la seva dimissió, ho critica. Sorprèn que no hi hagi la marca d'ERC perquè ha revalidat el lideratge un altre cop i també perquè acaben de remodelar el logotip. Bromes a banda, no només és aquesta absència, sinó que apareix la seva firma.

A.S: És una còpia de la confèrencia de Salvador Illa a Madrid, que ja es va agafar de Macron. El que ens expliquen és que Junqueras és dels líders més ben valorats a Espanya perquè n'hi ha d'altres que generen un gran rebuig entre els seus oponents, com Carles Puigdemont. Junqueras juga molt amb la carta personal i intenta pescar vots del PSC, de Comuns, de Junts.