RepressióL’Audiència Nacional decreta llibertat sota fiança pels dos darrers CDR empresonats

L’Audiència Nacional ha decretat llibertat sota fiança per a Jordi Ros i Germinal Tomàs, els dos darrers activistes dels CDR que seguien empresonats després de ser detinguts el passat 23 de setembre, durant l'anomenada Operació Judes. En concret, segons ha avançat Alerta Solidària, la fiança que s’ha fixat és de 30.000 euros en el cas de Ros i de 15.000 per a Tomàs. Ros s'ha passat bona part dels tres mesos i mig empresonat en règim d'aïllament, de manera que només podia sortir de la cel·la quatre hores al dia. 

La decisió suposa un nou pas endavant en el desmuntatge d’una causa que va arrencar amb les acusacions de terrorisme per a nou a persones, set de les quals van ingressar a la presó de Soto del Real el 26 de setembre. Alerta Solidària, l'organització antirepressiva que coordina la defensa dels detinguts, ha tornat a exigir l'arxivament de la causa. 

El passat 26 de desembre, el jutjat d'instrucció de l'Audiència Nacional va decretar la llibertat sota fiança de 5.000 euros per a Ferran Jolis i de 10.000 per a Alexis Codina, que sortirien de Soto del Real l'endemà. Una setmana abans, el dia 20, ja s'hava pres la mateixa decisió per a Xavier Duch, Xavier Buhigas i Eduard Garzon, que van haver d'abonar 5.000 euros cadascun per poder deixar la presó. A més a més, dos dels detinguts directament no van ingressar a la presó. 

De moment, als nou detinguts el 23 de setembre se'ls manté l'acusació dels presumptes delictes terrorisme, tinença d'explosius i conspiració per causar estralls, si bé en el sumari del cas va evidenciar-se que en cap dels registres s'havien trobat explosius. 

Alerta Solidària ha anunciat la vulneració dels drets dels detinguts i fa dues setmanes va anunciar que n'exigiria responsabilitats. L’anomenada operació Judes va executar-se el 23 de setembre, quan van detenir-se nou persones a les quals de seguida es va acusar de terrorisme i de formar part dels Equips de Resposta Tàctica (ERT), una suposada facció radicalitzada dels CDR de la mai s’ha tingut cap constància ni ha reivindicat cap acció. De fet, els ERT només han aparegut al sumari del cas i en informacions de mitjans.

A mesura que han passat les setmanes el cas s'ha anat desmuntant i l’Audiència Nacional ha reconegut que no se’ls pot atribuir la tinença d’explosius, perquè no se’n va trobar en cap dels registres, tal com ja va denunciar en el seu moment Alerta Solidària. Per tot plegat, el portaveu de l'organització, Xavier Pellicer, va afirmar fa uns dies que “les acusacions que se’ls han fet no tenen cap fonament, responien a una operació política”.

“Com ja vam dir, no hi havia cap organització terrorista, era una acció judicial i policial per intentar aturar mobilitzacions. No hi ha cap tipus d’explosius, ja ho dèiem i ja constava en els informes del 23 de setembre. No hi ha cap acció que se’ls pugui imputar que entri a la categoria de terrorisme. El que es buscava era englobar dins la categoria de terrorisme tot un seguit de mobilitzacions i accions de desobediència per actuar contra tot un moviment polític, l’independentisme, i constatem que no els ha sortit bé”, subratllava el portaveu d’Alerta Solidària.