ENTREVISTA A CORINE PELLUCHON"La relació entre humans i animals no entén de classes, ingressos ni estudis"

Corine Pelluchon (Barbezieux-Saint-Hilaire, França, 1967) és professora i doctora en Filosofia Pràctica a la Universitat de Paris-Est Marne-la-Vallée. Especialista en filosofia política i moral, ètica aplicada i bioètica, acaba de publicar a l'Estat Manifest animalista (Rosa dels Vents), un llibre de tot just 125 pàgines on s'exposa la importància d'atorgar als animals la condició de subjectes polítics.

Més enllà de proposar una ètica animalista i repetir els mantres dels activistes anti especistes, Pelluchon aposta per una transició filosòfica cap a la "era dels éssers vivents". No es tracta d'una revolució ni d'un canvi de paradigma, sinó l'inici d'una nova era en què el trinomi humans-animals-naturalesa es relacioni de manera equitativa i respectuosa.

Per a això, cal mirar-se cap a dins i veure com ens relacionem amb el nostre entorn. Anar més enllà del reciclatge i l'ús del transport públic, fins i tot més enllà de convertir-se al veganisme. Comprendre els llaços entre llibertat i responsabilitat, adquirir les obligacions polítiques que ens toquen per la nostra condició d'éssers humans i preguntar-nos: què puc fer jo pels altres?

No exempt de polèmica, Manifest animalista no pretén alliçonar moralment ningú, ni tan sols pretén convertir-nos en animalistes, sinó posar el lector, ciutadà, al cap i a la fi, a la línia de sortida d'un procés d'auto conversió i introspecció. No vol Pelluchon discriminar ningú ni que ningú surti al carrer a posar el sistema de cap per avall. El capitalisme és font de desigualtats, sobreexplotació i discriminació? Això ja ho sabíem. Podem enderrocar-lo? No és aquesta la intenció de la filòsofa francesa, que aposta per un canvi profund, durador i irreversible. Un canvi a diversos nivells i que vingui des de diferents àmbits: una nova era, la dels éssers vivents, que deixi enrere l'antropocentrisme i que posi l'accent en la nostra manera d'habitar la terra.

A 'Manifest Animalista', el seu últim llibre, vostè parla d'un canvi que passa per la conscienciació de la relació entre la natura i els humans i l'acceptació que no hem d'habitar la terra sinó cohabitarla amb altres espècies. Com és possible canviar aquesta percepció del món?

En primer lloc, ha d'haver-hi una implicació política i que es permeti als agricultors i ramaders reconvertir-se a un altre tipus de negoci i d'economia. Per a això és possible que calgui que es revaloritzi la seva feina. De tota manera, el que realment cal és un canvi a nivell polític i que es prengui consciència de la importància d'integrar una cultura de l'ecologia en la societat. Això no es pot fer de la nit al dia, és una transició que prendrà el seu temps. Proposo un projecte polític global ambiciós que canviï el sistema econòmic i el model que tenim ara, una economia al servei de la vida i no una vida al servei de l'economia. Això no passa només per una lluita contra el capitalisme. De fet, l'ús de la paraula "capitalisme" no m'agrada, ja que habitualment s'associa la lluita contra el capitalisme amb els moviments d'esquerres, i la causa animal hauria transcendir del dualisme polític d'esquerres o dretes. Cal pensar que la qüestió ecològica i animal són universals. No obstant, en aquest moment és el capitalisme el que ha dissenyat un sistema d'explotació de la terra, els animals i els humans que no té en compte l'esgotament dels recursos, la sobreproducció i altres qüestions.

Cal fer que la causa animal es desprengui del terreny ideològic. És evident que històricament ha anat lligada als moviments progressistes, però cal anar un pas més enllà. En segon lloc, vull que la causa animal surti del seu clúster: la causa animal no només hauria d'interessar als progressistes o als animalistes. Estem davant d'un capítol d'aberració, un model de desenvolupament violent que s'acarnissa amb els més febles. Fins i tot per als humans, que estan protegits pel dret, resulta violent, així que imaginem per als animals. El que està succeint és una aberració. Jo no vull parlar ni parlo de revolució, parlo d'una presa de consciència global, no vull acabar amb el sistema, sinó que es prengui consciència i s'iniciï una transició cap a un model sostenible. Proposo un moviment profund i universal que deixa de banda les ideologies. Això no és una guerra dels uns contra els altres.

El llibre acaba parafrasejant una frase d'Marx: "Animalistes de tots els països, de tots els partits i de totes les confessions, unim-nos"

Sí, he introduït la primera persona del plural, això és essencial en el meu discurs, perquè vull que tingui un caràcter global i inclusiu. També m'agradaria que tota aquesta gent que encara no està convençuda a poc a poc vagi prenent consciència del problema que presenta la nostra actual relació amb els animals. Cal treballar per l'endemà, però per a això cal començar avui mateix, i cal fer-ho des de tots els àmbits. Tornant un segon al tema del capitalisme, el que cal canviar és l'economicisme: el sistema econòmic actual que no s'interessa ni pels drets humans, ni per la democràcia ni per l'ecologia...

En un capítol escriu sobre els consumidors: "Aquest canvi de model té un cost econòmic important, sobretot si la majoria dels consumidors no està disposada a pagar els productes d'origen animal a un preu que els permeti als criadors guanyar-se la vida ". I afegeix: "... l'hàbit adquirit pels consumidors de menjar carn i peix i gastar menys diners". Estarà d'acord que els productes ecològics són més cars que els industrials i que no tothom pot peTinc la sensació que es pot tractar el tema des de moltes dimensions diferents, però que en realitat pocs fan alguna cosarmetre's pagar-los, oi? Potser no sigui una falta de voluntat, sinó de poder adquisitiu...

És per aquest motiu que en el meu manifest proposo que els estats donin compensacions als agricultors i ramaders que apostin per un sistema d'explotació intensiu. De moment, en els nostres països, la gent no està disposada a pagar més per la carn ecològica, per exemple, però amb les lleis adequades si que estaria disposada a menjar menys carn, però de més qualitat. La idea que els vegans som gent rica és falsa: és possible que a mi em costi menys diners fer la compra que a algú que menja carn i peix. Els llegums i les verdures són més barates que la carn. És més, alguns joves d'avui en dia es gasten fortunes en mòbils i en hobbies cars: prefereixen gastar-se els seus diners en altres coses, no en menjar de qualitat. Hi ha maneres de promoure el canvi, per exemple, passant-se a la cistella ecològica. Es tracta de saber i de organitzar-se. L'argument de la gent que diu que no té diners per comprar productes ecològics és una coartada que ells fan servir, però que no es correspon amb la realitat. Menjar sa és un tema d'organització, imaginació i de valentia.

La idea que els vegans som gent rica és falsa: és possible que a mi em costi menys diners fer la compra que a algú que menja carn i peix

Quin paper té l'educació o quin paper hauria de tenir eParlen de posar un dia de menjar vegetarià a l'escola i no se'ls acut res més que imposar-lo. Per què no proposar en lloc d'imposar?n tot aquest canvi que proposa?

L'educació és important i és un motor important del canvi, però no es podrà fer res si els pares i els professors no estan sensibilitzats amb el tema. Per exemple, es tracta que les noves generacions agafin el gust a menjar sense carn a taula, però per a això, els pares i mares i les escoles han de ser sensibles al tema. Per promoure el canvi cal treballar des de diferents dimensions: la individual, la col·lectiva, la política... De fet, sense la voluntat política no s'hi va enlloc, ja que per canviar les coses cal una legislació forta. Hem de considerar tots els aspectes pas a pas i promoure canvis que permetin als diferents sectors econòmics transformar la seva producció per a promoure la protecció animal. Després, podrem parlar del paper de l'educació. No es tracta d'obligar ningú a res, sinó despertar l'interès de la gent i els nens. I per això, els educadors han d'estar molt convençuts.

Darrere d'aquest manifest, hi ha tot un moviment filosòfic, entenc

Sí, intento anar-ne més enllà, com quan es van començar a establir els drets humans en els segles XVI i XVII. Els pioners van obrir un camí i això és el que estic intentant fer jo amb la causa animal: crear un moviment social i filosòfic que provoqui un canvi, però no radical: vull que s'iniciï una transició cap a un món més just amb els humans i amb els animals i que es tinguin en compte les qüestions democràtiques, ambientals, de drets humans i animals... Una nova era amb noves relacions entre els éssers vius i la terra que habitem. Jo a aquesNo obstant això, parla en el seu llibre de la "era de la desolació"...ta nova era l'anomeno "l'era d'allò vivent".Tinc la sensació que es pot tractar el tema des de moltes dimensions diferents, però que en realitat pocs hi fan resTinc la sensació que es pot tractar el tema des de moltes dimensions diferents, però que en realitat pocs hi fan resTinc la sensació que es pot tractar el tema des de moltes dimensions diferents, però que en realitat pocs hi fan res

Llavors no és un canvi de paradigma, com proposa la ecofeminista i activista Vandana Shiva...

Per res. No m'interessa un moviment que posi cap per avall el sistema de la nit al dia. I, de fet, cal anar-hi amb compte: una revolució en aquest àmbit no garantiria el benestar animal, ja que el que necessitem és un canvi profund, durador i irreversible. És el meu objectiu polític, a més de la reducció de les desigualtats. L'expressió "canvi de paradigma" s'usa amb massa lleugeresa de vegades: sembla que es pugui canviar de paradigma i que l'endemà tot un sistema estigui al servei d'aquesta nova realitat; però les coses no funcionen així. A mi el que m'interessa, més que revolucionar res, és començar la marxa.

Com fer arribar aquest missatge als barris, a la gent del carrer? Fer-lo sortir de l'acadèmia o l'activisme...

Aquest debat, en el món de l'acadèmia, no existeix: no hi ha un corrent que hi estigui treballant, només jo. Els estudiants si que hi estan interessats, però no els professors. La universitat, en aquest sentit, va amb retard i a nivell filosòfic no s'està creant res de nou, almenys a França. En segon lloc, parlem de la publicació de llibres respecte al tema. Manifest animalista és un llibre molt més senzill i curt que els meus treballs anteriors i ho és perquè té la finalitat d'arribar a tothom. Té una voluntat política, per això està escrit en forma de manifest, perUna nova filosofia del jo?què la gent el faci servir com a eina. Manifest animalista és un llibre d'acció, un llibre amb un programa i amb pistes: no, l'animalisme no només interessa als vegans, sinó que es tracta d'una qüestió universal que ja ha entrat en l'esfera pública. Jo ho volia estructurar i és precisament el que he fet: donar-li un estil i presentar-ho per a tots els públics, sense caure en missatges extremistes o revolucionaris. Vull que la gent que no coneix o no estigui convençuda sobre la importància de la qüestió animal s'interessi pel tema i s'adoni que no es pot viure al marge del que està passant. També és un text per als mitjans de comunicació, per això he inclòs un glossari al final: perquè es parli amb propietat i es donin a conèixer certs conceptes. De fet, són els mitjans els encarregats de passar el testimoni i de donar a conèixer el missatge a través de la divulgació.

Parlaves del tema dels barris... Em sembla un tema clau. Als barris francesos, a la perifèria, hi viu gent que tothom ha oblidat, de vegades són els últims a implicar-se en moviments socials i sí és cert que, pel que fa a la qüestió animal, interessa més als joves polititzats. No obstant això, la qüestió animal és tan transversal que hauria de tocar a tothom independentment de la ideologia, de la classe o del barri en què visqui. 'Es tracta de les relacions entre éssers vius! Les relacions entre els humans i els animals no entenen d'ingressos, classes socials, nivells d'estudis ... Peter Singer deia que no calia estimar els animals per defensar-los, que era una qüestió d'arguments. Jo sí crec que cal estimar-los, perquè, a més, a través d'ells, podem millorar la nostra relació amb nosaltres mateixos. No creus que els mitjans tenen responsabilitat en tot això? Jo sí que ho crec.

També és una responsabilitat política

Sí, i malauradament no hi ha cap moviment polític que estigui liderant aquest pensament. És una pena. I quan el lideren ho fan malament: parlen de posar un dia de menjar vegetarià a l'escola i no se'ls acut altra cosa que imposar-lo. Per què no proposar en lloc d'imposar? Parlem de reinventar la cuina amb productes locals, de treure profit de la rica dieta mediterrània... Cadascú en la seva cultura pot reinventar-se com vegetarià o vegà de la manera que més li plagui. Responsabilitat política és muntar tallers de cuina vegana, no només ensenyar vídeos que s'obliden als cinc minuts. Hi ha un tema que em crida l'atenció i és el silenci aclaparador de les religions respecte a la qüestió animal. Cristianisme, judaisme, islam... Hi ha textos sagrats que parlen dels éssers vivents, però els seus representants mai en diuen res.

Parlen de posar un dia de menjar vegetarià a l'escola i no se'ls acut res més que imposar-lo. Per què no proposar en lloc d'imposar?

Tinc la sensació que es pot tractar el tema des de moltes dimensions diferents, però que en realitat pocs hi fan res

Hauria de ser un tema que impregnés tots els aspectes de la nostra vida. Tant de bo es traslladés a tots els àmbits: cultural, educatiu, social, filosòfic, polític... Només així aconseguiria el moviment animalista arribar al poble. Malauradament no és així. En l'àmbit filosòfic m'hi sento molt sola, en la política s'hi van fent coses i en el social també hi ha bastants associacions que lluiten per defensar la causa animal. ¿Els artistes? Alguns escriptors l'única cosa que saben fer és mirar-se el melic. Sí que és cert que hi ha algunes novel·les que toquen la causa animal, però poques.

Reprenguem un segon la importància de la implicació política en la causa animalista. ¿No creu que els partits polítics estan lligats de peus i mans per les grans corporacions? La indústria càrnica, la de la moda o la dels cosmètics mouen molts diners. Hi hManifest animalista 'està relacionat amb la seva teoria de la corporeïtat i del concepte de la materialitat de la nostra existència, exposat en les seves anteriors obres filosòfiquesa massa interessos, i després hi ha els lobbies

Tens raó i no la tens. Si les situacions d'injustícia no canvien és perquè existeixen els lobbies, com passa amb el sector nuclear. Però també t'equivoques i això que plantejo és nou: aquest cercle entre el cost mundial de la carn, l'escalfament global, la fam, la malnutrició, el preu dels cereals, els problemes de salut vinculats a l'ús massiu d'antibiòtics i pesticides, les condicions de treball dels ramaders... l'ecologia, la causa animal, la salut de la gent i les condicions de treball són les quatre dimensions que ens demostren que el nostre model d'organització economista, que només serveix als lobbies, és completament aberrant i tindrà unes conseqüències tremendes: si continuem menjant carn com ho fem ara, necessitarem l'aigua de vuit planetes més, els càncers associats al treball amb pells, la contaminació de les aigües, l'ús de pesticides que provoca malformacions i infertilitats... Això és una desgràcia, però serà el que impulsi el canvi cap a una transició ecològica i solidària. Aquest és el veritable i necessari projecte polític. Hi haurà canvis, segur.

No obstant això, parla en el seu llibre de la "era de la desolació"...

Quan llibertat i responsabilitat s'uneixen s'anomena identitat moral: saber qui ets, saber a què li atorgues importància i saber què vols transmetre. És la teva firma a la terra

La desolació és el que tenim ara, però anem cap a l'era dels éssers vivents. Jo al meu nivell, i dins del que puc fer, poso totes les meves energies perquè l'era dels éssers vivents guanyi, perquè la rehumanització del món sigui possible. Es tracta d'una cosa gran: reafirmar la dignitat d'Occident. Un Occident que abans es caracteritzava per la racionalitat, pels drets humans... malgrat tots els seus defectes, coneguts ja per tots. És una oportunitat d'or per recuperar els valors perduts, per fer un nou progrés i per emancipar-se, per perdre la condició robòtica que ens ha caracteritzat durant les últimes dècades. La causa animal, llavors, no es tracta d'un tema aïllat, sinó que s'inscriu dins d'una reconfiguració política del món: un nou model humanista. No sé si guanyarà, però val la pena creure-hi.

'Manifest animalista' està relacionat amb la seva teoria de la corporeïtat i del concepte de la materialitat de la nostra existència, exposat en les seves anteriors obres filosòfiques

Manifest animalista recull un breu resum de la meva feina anterior: Elements per a una ètica de la vulnerabilitat: els homes, els animals i la natura, i Les norritures: philosophie du corps politique. Aquestes dues obres recullen la idea que no només som un cervell, sinó que reprenen la idea de la corporeïtat humana: abans de pensar mengem, i és menjant com ens relacionem amb els altres i amb el que ens envolta. Hi ha una materialitat en la nostra existència, que està vinculada a l'ecologia. Jo l'anomeno la filosofia de l'existència i passa per la concepció d'un nou contracte social que no es limiti només a assegurar el benestar dels humans o la disminució de les igualtats. Aquest nou contracte social ha de tenir en compte la protecció de la natura i la millora de les condicions dels animals, que han de ser considerats subjectes polítics. Es tracta d'un nou plantejament del concepte "subjecte".

Una nova filosofia del jo?

Exactament. A Manifest animalista escric sobre un dels vessants d'aquesta nova filosofia del jo: la qüestió animal, però la base del meu pensament filosòfic es troba a Les norritures. És una nova aproximació filosòfica. La setmana passada vaig publicar un nou llibre a França, Ètica de la consideració, on continuo furgant sobre aquesta nova era del jo.

Parla vostè de superar el paradigma antropocèntric o de donar-li una altra dimensió?

De superar-lo. Però el quid de la qüestió no rau en l'antropocentrisme. A partir del moment que deixes de pensar en tu mateix com a un cervell, com a un individu atomista, i perceps l'existència de l'altre, canvies la percepció que tens sobre tu mateix. La meva ètica no pretén alliçonar ningú: només pretén mostrar la importància de la transformació d'un mateix, anar més enllà dels nostres propis centres d'interès. No obstant això, m'agradaria anar més enllà de la simple reflexió intel·lectual: hi ha tota una manera de sentir el món i de sentir-se al món. Prendre consciència de la qüestió animal no és fàcil, cal patir per poder arribar a canviar la manera de ser. Cal anar amb compte, no obstant això: és important canviar, però també ho és respectar els altres i tenir-hi compassió. Jo tinc 50 anys i fins als 35 menjava carn. Tots hem nascut en aquest món de violència contra els animals, per això parlo d'emancipar-se. Això sí, sense acusar l'altre: no podem fomentar la tirania del bé i el discurs autoritari. Això només genera més violència.

Durant els últims anys, en entrevistes i en articles, ha fet èmfasi en la idea de la llibertat vinculada a la responsabilitat. De quina manera es relacionen aquests dos conceptes? Com es defineix la llibertat amb relació a la responsabilitat? Sartre deia que la llibertat d'un comença on s'acaba la dels altres...

Bona pregunta. Precisament, després de Sartre, la idea era que sí, que la llibertat d'un havia de respectar la de l'altre, però que aleshores cadascú amb la seva llibertat... podia fer el que volgués. La responsabilitat és un terme fort, però no té res a veure amb el concepte d'obligació. La responsabilitat és: a mi m'importa i m'implica la vida dels altres i, per tant, hi responc de manera individual. La meva identitat queda transformada per aquesta presa de consciència i per la implicació en l'altre. Aquesta manera de sentir-se implicat en la vida dels altres suposa un enriquiment i resulta plaent. Al final, és una manera de viure a la terra. Sempre dic que viure sempre va acompanyat de viure de, viure amb, viure i viure per. Quan llibertat i responsabilitat s'uneixen se'n diu identitat moral: saber qui ets, saber a què li atorgues importància i saber què vols transmetre. És la teva firma a la terra.