Reivindicació dels somnis dels lluitadors per les llibertats
Es presenta a Barcelona una cartografia sobre les lluites socials que van tenir lloc entre els anys 1956 i 1986
Barcelona--Actualitzat a
Fins a quin punt sabia de què parlava el general Franco quan l'any 1969 va assegurar que deixaria el seu règim atado y bien atado?
La recuperació de la memòria s'identifica sovint a l'Estat espanyol amb les activitats destinades a reparar d'alguna manera el mal infligit a les víctimes del franquisme. Es tracta de posar llum sobre les conseqüències de la rebel·lió militar contra la República i sobre la repressió exercida per la dictadura. Es reclama veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició dels crims comesos des del poder.
Milers de víctimes de la dictadura, detingudes, torturades, empresonades, deportades, exiliades, i els familiars de persones executades o desaparegudes esperen encara que es faci justícia i que aquells crims no quedin impunes.
Aquest any, en el qual s'ha commemorat la mort del dictador, ha planat de nou l'interrogant sobre quan i com va ser el final de la dictadura i de l'anomenada Transició.
Per contribuir a deslligar el que el dictador va voler deixar "bien atado" un seguit d'entitats van posar en marxa una iniciativa per no deixar en l'oblit els esdeveniments que feien impossible que el règim franquista seguís tal qual era. Un cicle de conferències, concerts, obres teatrals, jornades internacionals i mapes urbans per "posar en qüestió els imaginaris i narratives heretades del franquisme".
A l'espai de Memòria de La Model de Barcelona es va presentar aquesta setmana una cartografia sobre esdeveniments clau en un període de temps concret. Fets significatius que van tenir lloc entre l'any 1956 i el 1986. El 56 perquè es pot considerar que llavors començava un període de canvi de la lluita antifranquista i de creixement de la lluita per les llibertats. El 86 perquè es pot considerar el darrer any de l'anomenada Transició. Va ser l'any de la campanya contra l'OTAN, saldada amb una derrota del pacifisme en les urnes.
La cartografia cobra vida amb uns Mapes de la Memòria, una eina col·laborativa que comença en el 50è aniversari de la mort del dictador però que, segons va explicar Miguel Urban, no acaba aquest any sinó que s'obre cap al futur amb la possibilitat d'enriquir el seu contingut amb aportacions ben diverses.
Entre els impulsorss'hi troben troben Ricard Martínez i Muntada i Xavier Domènech, investigadors del Centre d'Estudis sobre Dictadures i Democràcies de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEDID).
Les víctimes de la dictadura no només van ser víctimes. Van ser lluitadores i lluitadors perquè somiaven la construcció d'una societat diferent i és important recordar els seus somnis. Cal tenir-los presents i cal posar en valor el que defensaven, perquè també han de conformar el relat de la Memòria, van explicar Martínez Muntada i Domènech en les seves intervencions durant l'acte de presentació dels Mapes, celebrat dilluns.
Domènech va assenyalar l'existència de diferents narratives confrontades sobre la dictadura i el seu final. La dictadura no va morir el 20 de novembre de 1975, va dir, ni l'arribada de la democràcia va ser un miracle esdevingut per obra i gràcia del consens entre elits. El règim dictatorial no es podia mantenir tal qual perquè ho impedien la lluita al carrer i la multiplicació de conflictes, que en aquells anys es van generalitzar de manera excepcional.
Relacionat amb aquest tema
Aquests mapes, els de la Memòria, "posen en el centre els lluitadors per la llibertat", va concloure Domènech.
Roser Rius i Cristina Farré, que van militar en organitzacions contra el règim franquista i defensaven la possibilitat d'una revolució social, van pagar un alt preu pel seu compromís, a mans de la policia i a les presons. Totes dues han escrit llibres sobre la seva experiència militant i la repressió que van patir, i han aportat el seu testimoni pels Mapes de la Memòria. "El que s'ha aconseguit ha estat amb les lluites", "Estava tot ‘atado y bien atado', ho hem de deslligar i ho farem", van dir en l'acte de presentació.
Itineraris
La cartografia de la Memòria es troba organitzada en un seguit d'eixos, va explicar la seva coordinadora, Marta Beltrán. Moviment obrer, lluites estudiantils, Feminisme LGTBI, Resistència cultural, Oposició política, Ecologisme, Repressió...
Un seguit de testimonis permeten transitar per moments clau dels anys esmentats, mitjançant intervencions orals breus, basades en el seu coneixement directe de lluites com la de treballadores i treballadors d'empreses com la Maquinista Terrestre i Marítima, SEAT, MACOSA, Pegaso, Harry Walker, Motor Ibérica, Hispano Olivetti, la Tèrmica del Besòs; vagues generals com les del Vallès o el Baix Llobregat, mobilitzacions veïnals com les de Santa Coloma de Gramenet, associacions de veïns, primeres okupacions; les Jornades Catalanes de la Dona, l'Assemblea de Catalunya, les manifestacions per l'Amnistia, la protesta de Lluís Maria Xirinachs, la fundació de la Unió Militar Democràtica, les execucions de Salvador Puig Antich i de Jon Paredes Manot (Txiki), els assassinats de Gustau Muñoz, de Manuel Fernández Márquez i d'Antonio Ruiz, la lluita de la COPEL, les tortures a Comissaria o el Comitè Antinuclear de Catalunya, entre altres.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.