La reforma del Codi Penal serà l'obstacle a salvar a la propera fase negociadora de la taula de diàleg que comença ara

La taula de diàleg i negociació entre el Govern espanyol i el Govern de la Generalitat ha tornat a arrencar després de 10 mesos de paràlisi. Però ho ha fet al ralentí. La trobada entre la delegació catalana del Govern i els membres de l'Executiu espanyol celebrada aquest dimecres a Madrid no ha deixat grans acords. Així ho reconeixen des de l'Executiu presidit per Pere Aragonès. Però "estan passant coses" asseguren fonts de la presidència de la Generalitat consultades per Públic. I si bé és cert que aquest juliol ha estat frenètic en la reactivació de les relacions entre el Palau de la Generalitat i la Moncloa, també ho és que les concrecions es resisteixen a arribar.

El Codi Penal, proper objectiu

La reforma del Codi Penal és l'obstacle a salvar a la propera fase negociadora de la taula de diàleg

La pregunta és cap on avança la taula de diàleg ara que s'ha reactivat, encara que sigui al ralentí? La versió oficial parla de "la superació de la judicialització i la resolució del conflicte polític", segons l'acord establert aquest dimecres. Tot i que no concreta res més. Però, segons fonts coneixedores de la negociació, el full de ruta per a la desjudialització de la política catalana situa la reforma del Codi Penal com l'obstacle a salvar a la propera fase negociadora de la taula de diàleg entre governs que ara s'obre, després de la reunió d'aquest dimecres.

Des del Govern continuen defensant l'amnistia com a fórmula preferent per eliminar l'impacte de la judialització sobre la política catalana dels últims cinc anys, des del referèndum de l'1-O. Però reconeixen que el PSOE no vol ni sentir-ne a parlar del tema. A part de les repercussions i les connotacions històriques, aquest és un dels motius pels quals el Govern espanyol no ha volgut entrar a tocar la llei d'amnistia del 1978 que podria permetre jutjar la repressió franquista, asseguren fonts de la direcció d'Esquerra.

Però fonts del Govern indiquen que "es pot fer molta feina legislativa en diversos àmbits que produeixi els mateixos efectes, o semblants, que l'amnistia". Apunten a la llei mordassa, el Tribunal de Comptes i moltes altres normatives que s'aniran explorant. Però "el Codi Penal és un punt clau amb molt de marge de maniobra", asseguren aquestes mateixes fonts.

"Per primera vegada, el Govern espanyol s'ha compromès públicament i per escrit" a "concretar reformes legislatives, normatives, reglamentàries o de qualsevol altra índole per superar la judicialització i els seus efectes"

Des del Govern posen en valor que "per primera vegada, el Govern espanyol s'ha compromès públicament i per escrit" a "concretar reformes legislatives, normatives, reglamentàries o de qualsevol altra índole per superar la judicialització i els seus efectes, prenent a més, com a referència, els millors estàndards i recomanacions europeus i internacionals", segons l'acord establert entre les dues delegacions.

Per a les fonts de la presidència de la Generalitat consultades, aquest redactat "obre la porta a reformar el Codi Penal". Una consideració que des del Govern veuen reforçada pel reconeixement del ministre de la Presidència, Félix Bolaños, de la necessitat d'harmonitzar les lleis espanyoles amb les vigents als països de l'entorn europeu. Tot i que sense referir-s'hi, Bolaños apuntava al mal encaix de l'actual delicte de sedició del Codi Penal espanyol en els procediments judicials instruïts a diversos països d'Europa per a l'extradició dels dirigents independentistes.

Activar la reforma entre octubre i novembre

Sobre les reticències del PSOE expressades també per Bolaños respecte a la manca de suports parlamentaris, des del Govern admeten les "dificultats existents". Però asseguren que "la reforma és possible i si arribem a un acord a la taula de diàleg, la majoria de la investidura és suficient". De fet, la reforma del Codi Penal compta amb el suport d'una part del Govern espanyol, la d'Unidas Podemos, ja que aquesta formació va ser la que va llançar inicialment la proposta. No així els socialistes, que expressen els seus dubtes de fer aquests canvis sense una majoria àmplia que inclogui el PP com a principal partit de l'oposició.

"A l'octubre o al novembre els grups parlamentaris podrien estar entrant al Congrés les proposicions de llei per a la reforma del Codi Penal"

Aquestes mateixes fonts s'atreveixen a posar data al calendari tot i que reconeixen que ara mateix les posicions estan molt allunyades: "A l'octubre o al novembre els grups parlamentaris podrien estar entrant al Congrés les proposicions de llei per a la reforma del Codi Penal per a traslladar al terreny jurídic els acords polítics de la mesa de negociació". Així ho dicta també l'acord signat: "Els grups parlamentaris de referència a les Corts Generals de les delegacions de la Mesa de Diàleg s'encarregaran d'impulsar-la parlamentàriament".

Fonts de la presidència de la Generalitat apunten que la reforma del Codi Penal va molt més enllà del delicte de sedició, en què s'ha focalitzat públicament la qüestió: "Està la sedició, però també hi ha la rebel·lió, determinades desobediències i moltes altres coses que cal reformar i que poden servir per a la desjudialització que perseguim".

"Ambdues parts manifesten la voluntat que aquestes modificacions legislatives s'aprovin, si s'escau, abans que finalitzi el proper període de sessions"

Pel que fa al calendari, el document base que surt de la taula d'aquest dimecres també deixa clar que "ambdues parts manifesten la voluntat que aquestes modificacions legislatives s'aprovin, si s'escau, abans que finalitzi el proper període de sessions". Cosa que quadra amb els terminis amb què treballa el Govern. El "si s'escau" serà determinant, ja que, perquè hi hagi tramitació, hi ha d'haver acord. I aquest és molt lluny de produir-se.

Pressió amb els pressupostos, negociació en paral·lel

Però per si serveix d'incentiu, fonts de la direcció d'Esquerra recorden a Públic que a partir d'ara, la negociació de la taula de diàleg anirà en paral·lel a la que els republicans establiran amb el Govern de Pedro Sánchez per a l'aprovació dels pressupostos generals. I aquestes mateixes fonts asseguren que els avenços en una negociació i una altra "haurien d'avançar de forma harmònica" si és que el Govern espanyol vol els vots d'Esquerra als comptes estatals, mantenen els republicans. "ERC ja no fia", asseguren.

D'altra banda, la taula de diàleg i negociació entre els dos governs es va crear per arribar a una solució acordada sobre el conflicte polític en relació amb la demanda d'autodeterminació d'una part substantiva de la societat catalana i que l'Estat no reconeix. Aquest és un objectiu reconegut a l'acord: "La voluntat d'avançar en aquest àmbit mitjançant l'impuls i el compromís polític de les dues parts que reforcin l'aposta pel diàleg i la negociació com a via per a la resolució del conflicte polític i l'aprofundiment de la democràcia". Un objectiu, que ara mateix, les parts reconeixen que està aparcat per centrar-se en el tema judicial.

"La negociació definitiva del conflicte només començarà quan aquesta pressió judicial quedi anul·lada o molt disminuïda"

"No renunciem a l'autodeterminació, ni de bon tros", asseguren des de la direcció d'Esquerra. Però també afegeixen que "no es pot negociar el fons de la qüestió sense equilibrar les forces, cal estar en les mateixes condicions. Si als independentistes se'ns persegueix i reprimeix judicialment, és impossible avançar. La negociació definitiva només començarà quan aquesta pressió judicial quedi anul·lada o molt disminuïda. I que ningú no s'enganyi, el conflicte no es resoldrà sense que els catalans i les catalanes puguin decidir el futur polític i l'estatus de Catalunya". "Però també hem de ser molt conscients que no és un procés gens fàcil i que requerirà molts sacrificis, esforços, determinació i temps", remarquen a Esquerra. "Això serà llarg", adverteixen.

El català, primer acord

L'impuls i blindatge del català ha estat el primer acord de la taula de diàleg com ja va avançar en exclusiva Públic. Tot i que és un acord que es considera als marges de l'objectiu de fons de la taula de diàleg. Una consideració que va frustrar una reunió de la taula de diàleg com va explicar Públic en aquella informació per considerar l'acord insuficient. Tot i això, des del Govern defensen la seva inclusió per dos motius: "Forma part de la desjudialització després de l'ofensiva judicial contra la immersió lingüística a les escoles catalanes, i la llengua és un tema troncal de país que no es pot considerar un tema sectorial més".

"Tots dos governs comparteixen que el català ha de continuar sent la llengua utilitzada normalment com a vehicular i d'aprenentatge al sistema educatiu de Catalunya, i l'aranès a la Vall d'Aran"

En aquest sentit, s'ha pactat "contribuir a l'enfortiment i la millora del model educatiu de Catalunya", d'acord sempre amb les lleis aprovades pel Parlament i el model lingüístic vigent a les aules catalanes. "Tots dos governs comparteixen que el català ha de continuar sent la llengua utilitzada normalment com a vehicular i d'aprenentatge al sistema educatiu de Catalunya, i l'aranès a la Vall d'Aran, que l'ensenyament i l'ús curricular i educatiu del castellà també ha d'estar garantit i ha de tenir una presència adequada als currículums i projectes lingüístics, i que s'ha d'enfortir l'autonomia i la capacitat dels centres per desenvolupar projectes educatius adaptats a la realitat social i lingüística del seu entorn i d'acord amb l'avaluació de les competències lingüístiques ", es detalla a l'acord signat aquest dimecres, que fa èmfasi que "la presència de les llengües oficials a l'ensenyament no universitari haurà d'estar basada exclusivament en criteris pedagògics de forma singular per a cada centre".

En conseqüència, diu el document, es dóna "suport al desenvolupament del marc normatiu recent, consagrat pel Parlament de Catalunya" i que a la pràctica elimina la sentència judicial que imposava un 25% de castellà a les escoles catalanes. Legislació que molt probablement haurà de ser revisada pel Tribunal Constitucional després de diversos recursos anunciats. Però de moment a l'acord establert, el Govern espanyol admet que "les disposicions d'aquesta Llei s'adeqüen als marcs constitucional i estatutari".

En el mateix acord es parla de "promoure la pluralitat lingüística a les institucions i el dret de la ciutadania de ser atesa en la llengua oficial que elegeixi", i es concreta que es "promouran aquesta legislatura les reformes reglamentàries a les Corts Generals per ampliar el dret dels representants dels espanyols a fer la tasca en totes les llengües de l'Estat". En aquest sentit, de moment la presència del català a les Corts Generals es limita al Senat només, ja que l'acord diu que "es començarà per impulsar la revisió del reglament" de la cambra alta "per ampliar aquest dret". Igualment, s'han compromès que l'Estat promogui "les reformes normatives necessàries per garantir la plena disponibilitat lingüística i el dret de ser correspost oralment i per escrit en català a l'administració perifèrica de l'Estat", cosa que permetria un cert ús del català al Parlament Europeu.

Relacions descongelades, sense Junts però amb Giró

Amb aquest acord del català i el procés de negociació en marxa es poden donar per reactivades les relacions entre els dos governs que van quedar congelades a causa de l'escàndol de l'espionatge polític a nombrosos dirigents independentistes amb el sistema Pegasus. O almenys les relacions de part del Govern, la d'Esquerra, ja que Junts continua negant-se a participar-hi. Tot i que l'assistència del conseller d'Economia, Jaume Giró, a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera celebrada a Madrid, casualment paral·lelament a la taula de diàleg, indica que des de Junts no tots estan per la congelació de relacions.

El viatge té la seva importància, ja que cal recordar que es tracta de la primera vegada des del 2017 que un conseller assisteix presencialment a aquesta reunió. No en va, Giró s'ha pogut atribuir el mèrit negociador que Catalunya pugui gastar 3.100 milions d'euros addicionals al pressupost del 2023, que es destinaran a combatre la inflació, el "gran problema econòmic" que afronta el país i el continent europeu, segons el conseller. Encara que en la negociació hagi tingut com a ariet al president de la Generalitat, Pere Aragonès, i no als seus col·legues de formació política.