Quina relació hi ha entre les desigualtats i els incidents a Manresa o a Molins de Rei?

En les últimes setmanes han saltat als mitjans diverses notícies de baralles i aldarulls a Molins de Rei, Vic, Manresa, Barcelona... En el marc de festes majors, però no només, hi ha hagut des de baralles entre grups a batalles campals, enfrontaments amb la policia i detencions. Què està passant? Està passant, de fet, alguna cosa (nova)?

El Govern s'ha compromès a reforçar la policia i els Ajuntaments condemnen "l'incivisme". És això la solució? Què hi ha darrere d'aquests conflictes? En parlem amb José Mansilla, antropòleg i membre de l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà, i Nora Miralles, investigadora en drets humans i membre de A l'Aguait, una col·lectiu de seguretat comunitària de Manresa.

Casos molt diferenciats

"Cadascun d'aquests incidents és diferent, tenen arrels i casuístiques diferents". Així ho resumeix Mansilla, que diferencia entre les situacions que es donen en un "fi de festa", com pot ser a Molins de Rei o a La Mercè, a Barcelona, o baralles entre grups que tenen un origen molt anterior a l'incident en si.

"Cadascun d'aquests incidents té arrels i casuístiques diferents"

A Molins de Rei (Baix Llobregat), en acabar la festa major un dissabte, prop d'un centenar de persones van llençar objectes contra la Guàrdia Urbana en un primer moment i després contra els Mossos d'Esquadra, que van activar agents antidisturbis. Es tractava de joves de fora del municipi, la majoria, dels voltants. 

Van cremar algun mobiliari urbà i també es van produir saquejos en alguns comerços, com un concessionari de cotxes. Posteriorment els Mossos van detenir tres homes de L'Hospitalet, Pallejà i Santa Coloma de Gramenet, respectivament.

A Manresa, uns dies després, hi va haver una baralla entre dos grups de joves que es coneixien de l'institut i estaven enfrontats per un incident amb un patinet. "Va ser una baralla vistosa, però poc lesiva, sense ferits. Eren nois molt joves", de tan sols 13 o 14 anys, apunta Miralles.

Pocs dies després hi va haver un gran desplegament policial que va detenir 11 nois, dels quals vuit menors, a casa seva. A l'Aguait, on pertany Miralles, va qualificar-ho de "batuda racista": "Es va crear un caldo de cultiu tan bèstia que va acabar amb aquestes detencions espectaculars per calmar la ciutadania", afegeix la investigadora.

D'altra banda, a Vic, a finals de setembre quatre persones van resultar ferides per arma blanca arran d'una baralla entre dos grups en un aparcament de la ciutat. 

La construcció d'un relat

Aparentment es tracta de casos molt diferenciats i sense una causa comuna. "Per què hem agafat aquests casos i els hem posat junts? No hi ha un denominador comú. Que passen coses al carrer? Clar", rebla Mansilla. L'antropòleg explica que l'objectiu és la construcció d'un "relat" de què "està passant alguna cosa", i dir-ne fenomen és part d'aquesta construcció.

El Govern s'ha compromès a reforçar els Mossos

Amb aquest enfocament, es justifica l'augment de la policia o mesures repressives que ha defensat el Govern i també diversos ajuntaments, com a part d'un "relat securitari" que deixa de banda les causes, més complexes, de la situació.

El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, va garantir al Parlament una "resposta clara" dels Mossos davant de la "violència gratuïta" i va voler enviar un missatge de "tranquil·litat" a la ciutadania: "Hi som i hi serem reforçant la policia de Catalunya", va assegurar en declaracions recollides per l'ACN. El PSC va anar més enllà i va reclamar un ple monogràfic per abordar la qüestió.

Els Mossos, però, han qualificat de "normal" la xifra de 133 baralles tumultuàries a Catalunya en els últims vuit mesos.

La concepció de l'espai públic

La relació que tenim amb el carrer defineix en bona manera la nostra concepció de les coses que hi passen. Els dos experts destaquen els canvis dels usos de l'espai públic amb l'augment de certa percepció d'inseguretat. "Arriba el bon temps, [aquests joves] estan al carrer i es visibilitzen més. Això sumat a un augment de furts que se'ls atribueix a ells i a masculinitats joves i hegemòniques provoca que la gent tingui por", resumeix la investigadora sobre la situació a Manresa.

L'ocupació de l'espai públic i els seus usos es vincula amb la percepció d'inseguretat

Es tracta de joves, majoritàriament migrats o racialitzats, a qui ja fa un temps alguns grups van intentar linxar. Arran d'això i d'experiències de mediació i col·lectius com la PAH Bages, va néixer A l'Aguait. Aquest grup posa el focus en les "violències socials" que han augmentat i que generen aquesta atmosfera d'inseguretat, com el racisme i les desigualtats.

Per a Mansilla, la concepció de l'espai públic que es té a Catalunya beu d'una concepció "petitburgesa" o de classe mitjana, on el carrer no és un espai de trobada. "Ara tenim gent que ve de fora que fa un ús diferent de l'espai públic", puntualitza.

A Catalunya històricament s'ha concebut el carrer com una cosa a controlar: "Al carrer no passarà el que vulguem nosaltres, passarà el que la gent que hi és vulgui, és una cosa indomesticable", afegeix l'antropòleg.

Augmenten les desigualtats, augmenta la sensació d'inseguretat

Després de la baralla i les detencions a Manresa, A l'Aguait va organitzar un acte de rebuig als posicionaments racistes que hi havia hagut. Un parell de dies després se celebrava una manifestació reclamant més presència policial "contra l'incivisme i la delinqüència" que va reunir 2.000 persones i va comptar amb el suport dels partits d'ultradreta Vox i Front Nacional. El lema era "Manresa diu prou".

"Cal donar la volta al discurs securitari que s'està posant al cap de la gent, que és un placebo i no aporta cap solució", diu Miralles. A Manresa, constaten un augment important del racisme, l'atur i les desigualtats, juntament amb un decreixement de la renda i el trencament de la cohesió social.

"La gent no coneix les seves veïnes, i Manresa és una ciutat conservadora, costa d'adaptar-se"

"El perfil poblacional de la ciutat ha canviat, sobretot en algun barri. La gent no coneix les seves veïnes, i Manresa és una ciutat conservadora, costa d'adaptar-se els canvis", enumera Miralles com a context de la "sensació de vulnerabilitat" que impera i que, sumada a "l'ultraindividualisme", dona ales a la visió securitària. "Els vincles s'han esquerdat".

En aquest context de precarització, Mansilla assenyala que "l'espai públic és un salari indirecte", en el sentit que davant el cost d'econòmic de l'oci nocturn, com les discoteques, queda el carrer, els botellots, i altres espais gratuïts. "L'espai per excel·lència de trobada i de desigualtats és el carrer. Un carrer amansit i tranquil només ha existit en societats ni tan desiguals ni tan urbanes".

Polítiques proactives i no reactives

Un dels perills del discurs securitari és la "capitalització" per part de l'extrema dreta, que hem vist a la manifestació de Manresa però també en els discursos reclamant més presència policial. 

Un dels perills del discurs securitari és la "capitalització" per part de l'extrema dreta

"L'extrema dreta s'aprofita d'aquesta ideologia, i davant d'això cal apostar per polítiques que no siguin de reacció sinó proactives, que trenquin amb els mecanismes de generació de desigualtats", sosté Mansilla. El diagnòstic és clar: "El millor que podem fer per tenir un carrer més tranquil és que hi hagi menys desigualtats".

Miralles també apunta en la mateixa direcció i assenyala que, enlloc de més efectius policials, una política que té efectes immediats en la reducció de delictes econòmics com els furts és la creació de llocs de treball. "Fa 40 anys que la criminalitat a l'Estat es manté estable, hi pot haver repunts però la majoria són furts, un delicte sense violència".

La mediació i tornar a crear xarxes veïnals per poder confiar en el propi entorn són altres línies d'actuació que proposen. "Són eines diferents que la policia, perquè no tenen com a últim mitjà la coacció, la violència". "Cal capgirar els discursos securitaris, perquè el dret a la seguretat no existeix, però sí la seguretat dels drets", conclou Miralles.