Quan 'Black Mirror' es fa realitat: pagar per veure humiliacions i reptes extrems en directe

Pagaven per veure'l drogar-se, beure i humiliar-se. Pagaven, sense saber-ho, per veure'l morir. Darrere la pantalla, desenes de persones l'empenyien a esnifar una ratlla més. No era una escena de Black Mirror. A la matinada d'aquest Cap d'Any, l'streamer Sergio Jiménez Ramos, català de 37 anys, va morir durant un repte retransmès en directe.  

El succés no va tenir lloc en una plataforma clandestina ni a la deep web, sinó en una videotrucada comuna de Google Meet. Per només cinc euros —la quantitat per la qual solia vendre el seu contingut— un grup privat d'espectadors el va poder veure consumir grans quantitats de droga i alcohol en directe fins a acabar amb la seva vida presumptament a causa d'una sobredosi. Jiménez era conegut en el món de l'streaming com Sancho o Sssanchopanza i, segons va publicar El Periódico, estava en tractament psiquiàtric.

Els Mossos han obert una investigació per aclarir les circumstàncies de la mort i determinar si es va poder incórrer en algun delicte.

Aquest és el primer cas a Espanya d'una mort produïda durant una retransmissió en viu d'aquest tipus. Però el fenomen s'ha estès cada vegada més. L'agost de l'any passat, Raphaël Graven, un streamer francès, va morir després d'una retransmissió a la plataforma australiana Kick, marcada per insults i agressions constants dels espectadors. Encara més extrem va ser el cas ocorregut a Rússia el 2020, quan un youtuber va deixar morir la seva nòvia embarassada de fred al carrer després que els seus seguidors li paguessin per fer-ho.

Simón Pérez va popularitzar aquests reptes  

Jiménez havia arribat a aquest sector després d'aparèixer en els directes de Simón Pérez, un streamer famós que fa anys que consumeix droga en directes en línia, fa reptes perillosos i juga a casinos a la xarxa.

El sistema que Pérez va popularitzar a Espanya es basava inicialment a retransmetre en directe en plataformes com Kick, Dlive o Pump.fun. Tanmateix, va ser expulsat de totes elles per consumir drogues durant les emissions i per promocionar casinos en línia. Davant d'aquesta situació, va optar per crear grups privats en què els membres, batejats com Los Diplomáticos, pagaven entre 40 i 120 euros per accedir als directes i a un grup de Telegram compartit amb l'streamer.

No obstant això, la seva vida no sempre va ser així: fa una dècada, Pérez era suposadament un home d'èxit. Treballava com a director financer de diferents companyies després d'haver estudiat Administració d'Empreses i diversos màsters en banca i gestió. Era col·laborador habitual en mitjans de comunicació, tenia casa, parella i estabilitat econòmica.

Tot es va ensorrar arran de la seva addicció a les drogues i d'un vídeo publicat el 2017, protagonitzat juntament amb Silvia Charro, en què explicaven productes hipotecaris sota els efectes de la cocaïna. Des d'aleshores, la seva vida va fer un gir radical.

En l'últim any, desenes de persones l'han vist drogar-se durant hores, llençar una impressora per un balcó, sortir disfressat al carrer, afaitar-se les celles, travessar la síndrome d'abstinència, actuar com un gos, beure la seva pròpia orina o fregar-se una lasanya pel cos. Mentre l'audiència paga per aquest espectacle, ell es degrada públicament i finança la seva addicció. Al principi, també hi participava la seva companya Silvia Charro, però ella ja va deixar enrere aquests reptes.

A l'octubre, Jiménez va començar a aparèixer en alguns d'aquests directes i en videotrucades privades amb Pérez. "Ell va venir aquí, va veure què hi havia i va obrir el seu grup. Molta gent que ve no obre el seu grup. Jo li vaig dir que no fes directes, que sortís del Telegram, que era una merda, que acabaria malament. Jo no en tinc cap culpa", va assegurar Pérez en un directe posterior a la mort.

Relacionat amb aquest tema

Así es el lado más oscuro del streaming: pagar por ver humillaciones en directo

Virginia Simón Vega

Els streamers també recorren a plataformes obertes com YouTube i TikTok com a aparador per atreure nous subscriptors als seus grups privats. Tot i que TikTok ja va eliminar el compte de Pérez fa uns dies.

Els experts assenyalen que els portals digitals reaccionen tard. "En molts casos, aquestes pràctiques vulneren les normes de les plataformes, però en tractar-se de continguts en directe, les mesures es prenen a posteriori, quan el contingut ja s'ha emès i ha estat consumit per altres usuaris. Així, s'observa que alguns comptes o perfils són suspesos o eliminats", explica Sílvia Martínez, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, en una publicació recent.

A més, existeixen comptes de tercers a YouTube que recopilen els “millors moments” dels directes privats i pugen fragments pixelats, en què eliminen les parts més explícites —ja que vulneren les polítiques de la xarxa social—, que ja acumulen milers de visualitzacions.

El morbo que atrau l'espectador  

Tot això passa en un entorn digital saturat, on milions de publicacions competeixen per captar una atenció cada vegada més breu. Segons l'informe Video Attention Span Statistics de WifiTalents Report, la durada mitjana de visualització d'un vídeo a les xarxes socials és de tot just 16 segons.

En aquest context, els creadors de contingut han d'arriscar més que la resta per lluitar per acaparar l'atenció de l'audiència. Una cosa que en un directe es reforça encara més perquè l'espectador s'hi quedi i, sobretot, faci donacions. "Es genera una espiral en què cal traspassar cada vegada més límits, oferir alguna cosa més en la connexió següent, augmentant els actes destructius o denigrants", explica Martínez.

Per la seva banda, els espectadors que segueixen aquests reptes els consideren atractius perquè produeixen "una barreja d'emocions intenses —morbo, tensió, sorpresa— i la interacció en temps real activa el mateix circuit de recompensa cerebral que altres addiccions", assenyala el neuropsicòleg Juan Luis García en el mateix document de la UOC.

A això s'hi afegeix que el món digital i l'anonimat produeixen una sensació d'una impunitat més gran. "L'entorn virtual contribueix a una manca més gran d'empatia, una sensació d'irrealitat i un distanciament emocional que es veuen impulsats per comentaris, memes o reaccions del públic que minimitzen la gravetat dels actes", afegeix Martínez.