Yanis Varoufakis: "Si el govern espanyol hagués permès el referèndum, s'hauria acabat el problema"

Exministre de Finances grec i fundador del Moviment per la Democràcia a Europa 2025 (DiEM25), Yanis Varoufakis, (Atenes, 1961) no vol dir si desitja la independència de Catalunya o no. El que sí té clar és que la crisi entre Catalunya i Espanya és un problema essencialment europeu i que des de la Unió Europea s'han d'establir mecanismes que contemplin aquests tipus d'escenaris polítics.

Vostè ha dit que si a Escòcia s'hagués viscut la violència que es va viure a Catalunya l'1 d'octubre, ara mateix ja seria independent de Gran Bretanya. Malauradament, encara hi ha gent a Catalunya i a Espanya, segurament també a Europa, que veu aquestes imatges com naturals: "Ells s'ho han buscat"

El dia del referèndum va ser un dia molt trist. Si algú considera que colpejar votants en els col·legis electorals és normal, té un problema. Què és el que ve després? Un camp de concentració?

Catalunya té la meitat del seu govern a la presó

Mai m'hagués imaginat que en ple 2017 haguéssim d'assistir a aquest tipus d'escenes. Però molta més tristesa em produeix que hi hagi gent que ho vegi com una conseqüència natural, que normalitzi la situació. Això sí que és greu, perquè vol dir que no hi ha esperança.

Diu que la crisis entre Catalunya i Espanya és un problema essencialment europeu, ja que la desafecció catalana creix el 2010 amb l'aplicació de les mesures d'austeritat. No obstant, la Unió Europea continua mirant cap a una altra banda. Per què?

La crisi catalana posa en evidència que no tenim una veritable Unió Europea, perquè si la tinguéssim, no s'hagués arribat a aquest extrem. A la UE hi ha solidaritat entre els governs, però no entre els ciutadans, i aquest és el gran problema. La Unió Europea és un càrtel de governs, però no una unió. Si això passés als Estats Units, si hi hagués un càrtel de governs independents, per exemple, els drets civils mai haguessin estat respectats i tots els moviments socials que van aparèixer durant els anys seixanta, no haguessin aparegut.

Sí, però no li estem demanant a la Unió Europea que actuï en una direcció concreta? És a dir, si ara surt Merkel o Macron fent lobby per la unió d'Espanya i en contra del referèndum, potser ens queixaríem d'ingerència i diríem que es tracta d'un problema entre Espanya i Catalunya?

La no acció és acció. Si vas pel carrer i veus un crim i no dius res, ets responsable i n'estàs participant. I aquest és el punt que des de DiEM25 volem remarcar: volem desintoxicar la conversa europea i fer un exercici d'abstracció. Oblidem-nos de Catalunya. Es pensa la Unió Europea que en els propers 1000 anys no hi haurà casos de separatisme a Europa? No pensa legitimar cap procés d'independència, sota cap circumstància? Es pensa la Unió Europea que el separatisme s'acaba amb el cas de Catalunya? Vam tenir el cas d'Eslovènia i Croàcia, que es van declarar independents de Iugoslàvia amb el suport explícit de la Unió Europea, també el cas de Kosovo, independitzat de Sèrbia. I el Parlament Europeu ha acceptat Kosovo i l'ha reconegut! Eslovàquia també es va separar de Txecoslovàquia i és un membre de la Unió Europea i de l'Eurozona...Així, en què es basa la UE per pensar que no hi haurà més moviments d'independència? El proper pas racional que hauria de fer la Unió Europea és establir una sèrie de condicions per a que els moviments independentistes que vulguin tirin endavant.

Establir un protocol general europeu per regular els casos secessionistes

Exacte.

A Escòcia es va fer amb naturalitat. Es va votar que no i la gent va quedar contenta

Jo estic convençut que si el govern espanyol hagués permès el referèndum el primer cop, de manera natural, el resultat hauria estat que no i aquí s'hauria acabat el problema.

En el manifest de DiEM25, el moviment paneuropeu que vostè lidera i que es presentarà a les eleccions al Parlament Europeu el 2019, es diu, i cito: "Per desgràcia, a dia d' avui la burocràcia comú i la moneda comú divideixen els pobles d'Europa que havien començat a unir-se tot i tenir diferents llengües i cultures (...) Nacions orgulloses s'estan contraposat les unes a les altres. El nacionalisme, l'extremisme i el racisme estan despertant de nou"

Som molt antinacionalistes. Ens oposem a tots els nacionalismes, però s'ha de fer la distinció entre nacionalisme i patriotisme. Jo em considero un patriota grec, però no un nacionalista. El patriota se sent orgullós del lloc d'on ve però no pensa que el seu lloc d'origen sigui millor que cap altre, això és el que pensen els nacionalistes. Vull especificar: no tots els moviments d'independència són de caire nacionalista. Deixa'm que et posi un exemple. Pensem en el Partit Nacional Escocès i la Lliga Nord d'Itàlia. Des del meu punt de vista, la Lliga és nacionalista, racista i xenòfoba. El Partit Nacional Escocès és patriòtic perquè es vol separar de la Gran Bretanya però és un partit pro migració i pro refugiats, per exemple. Hi ha una diferència considerable. El patriotisme d'Escòcia s'alinea amb el moviment DiEM25 i el nostre manifest, però no el nacionalisme de la Lliga. Ens oposem al nacionalisme amb caire xenòfob, sí.

Aquí a Catalunya no sé si som tan específics amb la terminologia

Deixi'm ser més clar. No fem costat els nacionalistes catalans que diuen que no volen pagar per Andalusia. No és legítim ni democràtic, des de la meva perspectiva. No és lícit demanar la independència per tenir més diners si vols estar dins d'un conglomerat, en aquest cas, la Unió Europea. Guarda't els diners i marxa, però no seràs part de la nostra UE.

Es tracta d' una solidaritat entre països i entre regions, entenc.

Sí, d'altra manera, estaríem parlant de germanitzar Catalunya. De totes maneres, una Catalunya independent no tindria la obligació de contribuir als pressupostos de Madrid, sempre i quan no hi hagués una garantia segura que aquests diners són destinats a les inversions a les zones més empobrides. Posant un exemple extrem: si aquests diners fossin empleats en armament o de manera corrupta...

Llavors no seria solidaritat

És clar. Per això pensem que aquest sistema de contribucions de solidaritat podria funcionar a la Unió Europea i a Espanya, però ha de ser solidari.

Quin poder tenen les empreses pel que fa a la independència de Catalunya? Fins a quin punt tenen la paella pel mànec?

En una Unió Europea on tot funcionés bé, donaria igual on s'establissin les empreses i això no seria un problema. Ara ho és perquè el sistema polític no funciona. Als Estats Units no passaria mai.

Parlem, per últim dels Paradise Papers i la corrupció. Amb tota la informació que tenim, per què la ciutadania no surt al carrer? Perquè ho trobem normal i per què ho permetem? Ens hem acostumat a tenir governs corruptes?

Històricament, el poder dels poderosos sempre ha estat subjecte a l'apatia dels ciutadans. Per poder entendre el poder de la oligarquia recau en la nostra incapacitat per organitzar-nos en contra seva. Així ha estat sempre.