Al voltant de 150 artistes, rapers, tuitaires, periodistes i polítics han estat condemnats per delictes d'opinió

El raper Pablo Hasél podria ser considerat el paradigma dels delictes d'opinió a l'Estat espanyol. El seu cas ha estat el detonant de l'anunci del Govern estatal aquest dilluns de reforma del Codi Penal amb l'objectiu que els delictes relacionats amb la llibertat d'expressió no impliquin una pena de presó. Hasél està a punt d'ingressar a la presó per complir una condemna de nou mesos imposada pel Tribunal Suprem al maig de 2020 per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona i les institucions de l'Estat.

Hasél va ser condemnat per publicar uns missatges, considerats delictius, a la xarxa social Twitter sobre el grup terrorista Grapo: "Les manifestacions són necessàries, però no suficients, fem costat als qui han anat més enllà" . També, per una cançó difosa en Youtube en la qual, entre altres coses, deia: "Els amics del regne espanyol bombardejant hospitals, mentre Juan Carlos se'n va de putes amb ells"; també es referia a la Guàrdia Civil i a les tortures. En el seu cas, en acumular aquesta condemna amb una altra anterior, de dos anys per fets similars, ha d'ingressar el presó abans del pròxim divendres.

No és la del Govern espanyol l'única proposta per reformar el Codi Penal en relació amb els delictes d'opinió. Unidas Podemos ha presentat ja una proposició de llei en aquest sentit, clara i concisa, en la qual demana la derogació dels articles més polèmics de l'actual Codi Penal que xoquen directament amb la llibertat d'expressió, consagrada com a dret fonamental a l'article 20 de la Constitució Espanyola. Indica en el seu text Unidas Podemos que, malgrat que la jurisprudència constitucional espanyola estableix que en cas de conflicte ha de prevaler la llibertat d'expressió si no s'exerceix amb la intenció de ferir, "estem assistint a Espanya a una deriva autoritària que ha portat a restringir d'una manera alarmant el dret a la llibertat d'expressió".

La formació morada cita les dues vies per les quals en la seva opinió s'està vulnerant aquest dret fonamental: l'anomenada 'Llei Mordassa', en l'àmbit administratiu; i la via penal, que "amb l'aplicació de determinats articles es criminalitzen conductes com enviar missatges a través de les xarxes socials, cantar rap, utilitzar la imatge d'un Crist i publicar-la a xarxes socials (...) criticar al Rei o silenciar l'himne nacional".

En aquest sentit, són diversos els exemples recents i sonats de condemnes per delictes relacionats amb la llibertat d'expressió, com l'escarni de les expressions religioses (article 525 del Codi Penal) pel qual es va castigar una dona a Màlaga per organitzar la 'processó del cony insubmís' per reivindicar els drets de les dones, amb una multa de 2.700 euros; o la ratificació per part del Tribunal Constitucional de la condemna a 1.260 euros de multa a un sindicalista gallec per un delicte d'ultratge a la bandera (article 543) per instar la crema de l'ensenya espanyola.

Al marge d'aquests últims casos, amb l'entrada en vigor de l'actual Codi Penal, el 1995, al voltant de 150 persones han estat condemnades a Espanya per delictes d'opinió. A aquesta xifra ha arribat aquest diari buscant en les bases de dades del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, per la qual cosa la quantitat de sentències condemnatòries serà superior, al no arribar tots els casos al recurs d'apel·lació al Suprem. Fonts d'informació també han estat informes d'organismes internacionals, com Amnistia Internacional.

Una protecció especial per al rei

Josep Antonio Barroso, alcalde de Puerto Real (Cadis) entre 1999 i 2011, per Esquerra Unida, va ser condemnat per un delicte d'injúries greus al rei el 2009 per l'Audiència Nacional, al pagament d'una multa de 6.840 euros, en entendre que en qualificar-lo de corrupte es va excedir de la crítica política. Segons la sentència, l'alcalde Barroso va caure en l'"insult personal" i es va excedir, "en molt", de la crítica política, en haver violat l'àmbit privat en qualificar al cap de l'Estat com a "fill de crápula" i "menyspreable".

El de José Antonio Barroso és un dels deu casos que atresora la història penal espanyola de condemnats per aquest delicte, recollit als articles 490 i 491 del Codi Penal; un delicte "anacrònic" que "no es pot emmarcar en un sistema democràtic", opina Joaquín Urías, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla. "Directament caldria suprimir-lo, voreja la inconstitucionalitat; no es pot condemnar a ningú per opinar sobre el rei", indica a Públic Uría. I afegeix una interessant reflexió: "El Govern i el manifest d'artistes a favor del raper Pablo Hasél estan posant el focus en les penes de presó sobre aquests delictes relacionats amb la llibertat d'expressió, però pràcticament ningú a anat a la presó per ells. El focus cal posar-lo en la condemna: ningú ha de ser condemnat a pagar ni un euro per exercir el seu dret a la llibertat d'expressió".

L'actual líder d'EH Bildu, Arnaldo Otegi va ser condemnat a un any de presó, el 2005, per injuriar al rei Joan Carles en referir-se a ell com a "cap dels torturadors". No va arribar a entrar a la presó per aquesta condemna, però el seu cas va merèixer el retret a l'Estat espanyol per part del Tribunal Europeu de Drets Humans, el 2011, que va condemnar a rescabalar Otegi amb 20.000 euros per danys morals i va titllar la sentència de "desproporcionada" . Va indicar el Tribunal d'Estrasburg que va haver-hi violació de l'article 10 del Conveni Europeu, relatiu a la llibertat d'expressió, i va dir que la protecció que gaudeix el rei a Espanya a través de l'article 490 del Codi Penal, amb un nivell de protecció superior al d'altres persones o institucions no és, en principi, conforme amb el Conveni Europeu.

No obstant això, des de llavors, Espanya no ha mogut peça per a derogar aquest article que limita la llibertat d'expressió de la ciutadania en la crítica a la Corona. Al contrari, el 2018 el Congrés dels Diputats, amb els vots en contra de PP, Ciutadans i PSOE, va rebutjar la proposició de llei d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) perquè es despenalitzessin els delictes d'injúries a la Corona i d'ultratge a Espanya.

Per aquest mateix delicte va ser condemnada, el 2017, la revista satírica El Jueves, per publicar una caricatura del llavors príncep Felip i la seva dona, Letizia, en una postura sexual. La condemna va ser de 3.000 euros de multa; a més, la publicació va ser segrestada per ordre judicial.

Delicte d'enaltiment del terrorisme

Un altre dels delictes que entra en col·lisió amb la llibertat d'expressió, i per al qual Unidas Podemos demana la derogació, és el d'enaltiment del terrorisme; una figura penal que va entrar en vigor l'any 2000. Des de llavors, han estat condemnades 112 persones, segons càlculs d'Amnistia Internacional, en el seu informe de 2018. Un dels advocats que millor coneix aquest delicte és Iñigo Iruin, per haver defensat d'ell a polítics abertzales: "Ens trobem, sens dubte, davant un delicte d'opinió que es va introduir l'any 2000 com a instrument de control penal de la discrepància política i ideològica o del pensament simplement diferent o heterodox. A Euskal Herria aquesta finalitat s'ha evidenciat especialment després del final d'ETA, en haver-se convertit aquest delicte en una peça clau per a l'Estat en la denominada "batalla pel relat" de l'esdevingut en els últims 50 anys. Prova d'això és que després de la reforma de 2015 hi ha un enduriment en les penes i s'afegeixen una sèrie de tipus agreujats i altres mesures punitives igualment greus". Amnistia Internacional corrobora que el gruix de les condemnes per enaltiment del terrorisme s'ha produït en els anys 2018 i 2019, amb "gairebé 70 condemnes".

El polític de la Izquierda Abertzale Tasio Erkizia va ser condemnat a un any de presó per unes paraules seves en l'homenatge al membre d'ETA 'Argala' , assassinat pel grup terrorista Batalló Basc Espanyol el 1978. Erkizia va demanar una "reflexió per triar el camí més idoni, el camí que més mal li faci a l'Estat, que condueixi a aquest poble a un nou escenari democràtic" i va acabar amb crits de "Gora Euskal Herria Askatuta" . El seu cas es troba ara a Estrasburg.

A un altre any de presó va ser condemnada la tuitaire Cassandra Vera Paz per enaltiment del terrorisme per publicar 13 tuits en les seves xarxes socials amb acudits sobre Carrero Blanco, encara que finalment va ser absolta pel Tribunal Suprem.

Menys sort van tenir els integrants del grup de rap La insurrección. El Suprem va confirmar la seva condemna a sis mesos de presó per a cadascun dels dotze músics pel delicte d'enaltiment del terrorisme, ja que considera que les lletres de les seves cançons enalteixen al grup terrorista Grapo. El magistrat emèrit del Tribunal Suprem, José Antonio Martín Pallín, creu que "arribats a aquest punt, ha faltat equilibri i sensibilitat per part de jutges i jutgesses quan enjudicien aquest tipus de delictes, que no són delictes com un robatori o una violació".

Sentiments religiosos contra la llibertat d'expressió

Un clàssic al Codi Penal espanyol des de la seva creació, a la primera meitat del segle XIX, és el delicte d'ofenses religioses (article 525), que podria tenir els dies comptats; un delicte al calaix des de 1995, que ha despertat abruptament des de fa dos o tres anys. Ho explica el professor de Dret Penal José Antonio Ramos, de la Universitat de A Coruña: "És quan van començar a querellar-se grupuscles catòlics, mai l'Església, sinó entitats com a Advocats Cristians, la Falange Vasconavarra, Haz-te oir, etc. amb l'única finalitat de donar-se publicitat, com a aparador polític". Ramos ha estudiat en profunditat aquest delicte relacionat amb la llibertat d'expressió i l'evolució de les causes obertes. "Diria que ningú ha entrat a la presó per aquest delicte, però el greuge és que existeixi i que es condemni al pagament de multes per exercir la llibertat d'expressió", indica el professor Ramos, que es queixa que a "Espanya les administracions no realitzin estadístiques judicials, com les que afecten la llibertat d'expressió".

La primera condemna que va trobar aquest expert va ser la d'un jove de Jaén, el 2016, que va pujar una foto de Crist a les xarxes socials i va fer un fotomuntatge amb el seu propi rostre. Diu la condemna: "L'acusat va publicar una fotografia de la imatge de Jesús Despojado, titular de la Confradía Hermandad de la Amargura, en la qual i amb manifest menyspreu i mofa dela mateixa i amb el propòsit d'ofendre els sentiments religiosos dels seus membres, va realitzar una vergonyosa manipulació del rostre d'aquesta imatge, fent figurar en la mateixa la seva pròpia cara i fotografia, publicant d'igual manera un missatge de text en el qual afirmava "sobren paraules, la cara ho diu tot, makiaveli sóc el teu Déu", provocant amb aquest escarni una profunda indignació en les persones integrants de l'esmentada confraria".

Va ser una condemna de conformitat, ja que el noi va admetre els fets i va demanar disculpes. "El van condemnar a 400 euros de multa, però és inadmissible una condemna semblant avui dia. Per sobre dels sentiments religiosos d'algú està la llibertat d'expressió, i sembla que alguns jutges ho han oblidat", explica José Antonio Ramos, que indica que hi ha dues condemnes per aquest delicte, encara que la de la feminista de 'la processó del cony Insubmís' encara no és ferma. Una tercera que guarda relació és la que acaba de confirmar el Tribunal Constitucional contra un activista per interrompre

Un 'calaix de sastre' anomenat 'Delictes d'odi'

El jurista José Antonio Martín Pallín considera que l'article 510, sobre els delictes d'odi, "hauria de suprimir-se". Diu que "ja estan els delictes de calúmnies i injúries", per a tot aquell que senti que s'ha vulnerat el seu honor o la seva intimitat. És un delicte polèmic. "Pensat per col·lectius que creguin lesionat el seu honor", incideix el professor José Antonio Ramos. Des de 2015, el Codi Penal castiga fins amb quatre anys de presó les conductes que "fomentin, promoguin o incitin directament o indirectament a l'odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup, una part del mateix o contra una persona determinada per raó de la seva pertinença a aquell, per motius racistes, antisemites o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat". Però com conviuen la llibertat d'expressió i l'existència d'aquest ampli tipus penal? Quan és delicte opinar sobre els grups abans esmentats?

Segons la Fundació Advocacia Espanyola, que ha editat una guia per a lletrats referent al tractament penal d'aquests delictes, "la deficient delimitació jurídica que existeix respecte del concepte "delictes d'odi" afecta de manera

directa quan xoca amb un dels drets fonamentals del nostre ordenament jurídic: el de la llibertat d'expressió". Esmenta aquesta fundació fins a deu sentències del Tribunal Suprem en el qual la llibertat d'expressió s'ha vist compromesa per manifestacions dirigides a uns certs col·lectius.

Per exemple, un treballador de TVE que en dues entrevistes amb altres mitjans va criticar durament al conjunt de directius de l'ens públic i va acabar sent acomiadat. El Tribunal Constitucional no el va emparar, encara que va reconèixer el seu dret a la llibertat d'expressió, però va concloure que les seves manifestacions havien sobrepassat la crítica a una empresa pública en emprar insults.

Els delictes d'odi augmenten, segons el Ministeri de l'Interior. El 2019, les Forces i Cossos de Seguretat a Espanya, van registrar 1.706 fets, la qual cosa suposa un augment del 6,8% en relació a 2018. D'aquesta xifra total, 108 són infraccions administratives i la resta d'incidents. La major part d'ells es refereixen a qüestions ideològiques. Però pocs d'aquests casos arriben a enjudiciar-se com a vulneració del dret fonamental a la llibertat d'expressió.

Una de les sentències que estudien els lletrats referent a la col·lisió entre delictes d'odi i llibertat d'expressió és la de Pedro Varela Geis, propietari de la Librería Europa de Barcelona, dedicada a temàtica filonazi, condemnat per un delicte de justificació de l'Holocaust del qual no va ser acusat en primera instància i per això va rebre l'empara del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Un altre cas significatiu va ser el de Violeta Friedman, al qual finalment el Tribunal Constitucional va emparar davant de León Degrelle, excap de les SS nazis. Aquest militar alemany havia fet unes declaracions en una revista espanyola en les quals es referia a la comunitat jueva, posant en dubte l'Holocaust, del qual ell va formar part. Violeta, jueva, supervivent d'un camp de concentració, es va querellar contra Degrelle, però la Justícia espanyola no la va trobar legitimada per a això, al no ser concretament nomenada pel responsable nazi.

Per a l'elaboració d'aquest reportatge s'han consultats les bases de dades de jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional; a més d'informes d'Amnistia Internacional, estudis universitaris i de la Fundació Advocacia Espanyola.