Valents emergeix a Catalunya per reformular la dreta espanyolista amb una intensa OPA a Ciutadans i PP

La política catalana no dóna treva en la seva constant i accelerada transformació en els darrers anys. Primer va ser l'esquerra amb l'eclosió d'En Comú Podem després de diverses fases de transfiguració d'Iniciativa per Catalunya, que ja venia de la mutació del PSUC. Tot això al socaire del 15-M. Després, amb el Procés independentista, va ser el moment del nacionalisme català de dretes que va desintegrar la històrica CiU en una infinitat de sigles donant pas a nous partits com Junts, PDECAT, Units per Avançar, Partit Demòcrata, PNC o l'últim de Centrem, entre altres. Ara sembla que és el torn de mutar de la dreta espanyolista que havia tingut, al PP primer i Ciutadans després, com els seus dos grans pilars. La irrupció de Vox a les darreres eleccions al Parlament de fa un any i la imminent aparició d'un nou partit anomenat Valents pot canviar totalment el dibuix del que han estat les forces autodenominades constitucionalistes de les dues últimes dècades.

Ciutadans i PP s'han mirat de reüll durant anys amb l'objectiu mutu de neutralitzar-se. A la resta de l'Estat és una evidència que els d'Inés Arrimadas estan sent absorbits pel PP. Però a Catalunya la precària situació dels populars mantenia a Ciutadans l'esperança de refer-se a costa de les malmeses files del PP. No en va Albert Rivera va fundar al seu dia el partit a Catalunya.

Mentre que els dos partits del centredreta espanyolista es resistien a possibles aliances que acabessin en absorció, a poc a poc ha anat emergint un nou projecte polític. Valents els pot arrabassar el poc oxigen que els queda amb un projecte que compta amb la regidora de Barcelona pel Canvi i exdirigent d'Unió, Eva Parera, com a cara més visible i dissidents de Ciutadans o exdirigents del PP com Joan López Alegre, el mediàtic candidat que va acompanyar com a número dos Cayetana Álvarez de Toledo en la seva frustrada aventura electoral a Catalunya.

De moment, abans de néixer Valents ja han aconseguit que se sumin a la formació els dos exdiputats de Ciutadans que van encapçalar les llistes per Girona i Lleida, Jean Castel i Jorge Soler. La marxa de la regidora de Ciutadans de l'Ajuntament de Barcelona, Marilén Barceló, va certificar la ruptura a la capital catalana i l'anunci dels tres regidors de Sitges d'integrar-se a Valents va obrir la veda per a molts municipis.

Presentació aquest dissabte

Valents té previst presentar-se aquest proper dissabte al Born de Barcelona

Valents té previst presentar-se aquest proper dissabte a Barcelona i ho farà en un espai emblemàtic per a l'independentisme a la capital catalana. Davant del Born, Centre de Cultura i Memòria. O el que és el mateix, les ruïnes arqueològiques de la Barcelona que les tropes de Felip V van arrasar després de l'ocupació que va culminar l'11 de setembre del 1714. No amaguen doncs els promotors de la nova formació política el seu ADN de confrontació independentista. Però en realitat la principal batalla ara mateix en el seu momentum fundacional és més aviat amb sectors polítics molt més afins ideològicament.

Valents ha desplegat una intensa OPA hostil contra Ciutadans i PP amb l'objectiu de captar bona part de les seves bases territorials, especialment regidors amb què afrontar amb garanties les properes eleccions municipals que pensen concórrer en la seva estrena electoral el maig del 2023, només poc més d'un any després de la presentació en societat. I diverses fonts apunten que l'operació podria estar donant millors resultats del que s'esperava, amb una gran preocupació per al PP i Ciutadans.

"L'objectiu és reconfigurar, refer i aglutinar l'espai polític de centredreta i constitucionalista que hi ha a Catalunya, entre el que representa la ultradreta de Vox i el PSC".

Valents neix així amb la intenció de "reconfigurar, refer i aglutinar l'espai polític de centredreta i constitucionalista que hi ha a Catalunya, entre el que representa la ultradreta de Vox i el PSC". D'aquesta manera descriu l'objectiu amb què el nou partit neix un dels seus impulsors, exdirigent i destacat excandidat del PP.

La nova formació política parteix de les cendres de l'efímer projecte de l'exprimer ministre francès Manuel Valls creat per concórrer a les eleccions municipals de fa dos anys en coalició amb Ciutadans. La ruptura entre tots dos va ser immediata a causa de la maniobra de Valls i els seus afins de fer alcaldessa Ada Colau per evitar que accedís al càrrec el candidat independentista d'Esquerra, Ernest Maragall, que havia guanyat les eleccions. Una estratagema que Ciutadans no va assumir amb una posició clara contra Colau.

Parera i Barcelona pel Canvi a l'origen

Aquesta va ser la primera i última actuació política de Valls, que va caure en la irrellevància i va perdre ràpidament l'interès per la política barcelonina, catalana i espanyola fins a abandonar recentment l'acta de regidor a l'Ajuntament de Barcelona per tornar a França.

Qui va aconseguir les regnes de Barcelona pel Canvi, la regidora Eva Parera, és ara una de les principals impulsores de Valents. Parera és una exdirigent de l'extinta Unió Democràtica de Catalunya de Josep Lluís Duran i Lleida, que va ocupar nombrosos càrrecs a l'entramat de la poderosa CiU. I es dóna la paradoxa que actualment és a més diputada pel Partit Popular al Parlament, partit amb què es va presentar a les eleccions del febrer com a fitxatge estrella del PP.

Els mals resultats obtinguts pels populars amb només 3 diputats i a prop de quedar extraparlamentaris va conduir Parera al convenciment que feien falta altres sigles i va decidir aliar-se amb dirigents crítics amb la marxa del PP i trucar a la porta de càrrecs territorials de Ciutadans per crear Valents .

Parera assegura que el projecte de Valents és d'"unió constitucionalista". "No venim a competir, sinó a unificar aquest espai perquè el constitucionalisme sigui fort a Catalunya", assegura un dels dirigents del nou partit.

Aquesta font, que es mostra molt crítica amb la marxa del seu expartit, el PP, considera que sense Valents "Vox arrasarà quedant-se tot l'espai constitucionalista que no quedi integrat al PSOE amb una representació poc fidedigna del que és aquest espai entre la ciutadania catalana". Per a aquest exdirigent popular "el PP ha perdut el rumb", fet que atribueix a deixar-se portar exclusivament per la competició electoral amb Vox al conjunt de l'Estat sense definir un projecte clar i comprensible que comuniqui amb la gent a Catalunya.

Aquest mateix exdirigent popular reconeix que el principal objectiu de Valents està sent Ciutadans, ja que la residualització a què ha arribat el PP no ho fa interessant ni per a una OPA. Més enllà del fenomen de Xavier García Albiol a Badalona, la força municipal del PP és irrellevant i no supera els 70 regidors a tot Catalunya.

Diferent és Ciutadans que disposa de 244 regidors. Alguns dels dissidents de Ciutadans asseguren que ja són algunes desenes, potser un centenar, els càrrecs municipals del partit d'Arrimadas que estarien fent el pas per incorporar-se a Valents. Una fugida que des de la direcció del partit neguen. El portaveu, Nacho Martín Blanco, assegura que "crear un nou partit no és la millor manera d'unir al constitucionalisme. Estan atacant els dos pilars del constitucionalisme a Catalunya, que són Cs i PP".

Martín Blanco (Cs): "Crear un nou partit no és la millor manera d'unir al constitucionalisme

La veritat és que cada dia que passen augmenten les tensions internes a Ciutadans i ja s'han produït fractures en grups municipals rellevants com els de Girona, Lleida, Tarragona, Reus o la ja consolidada de Barcelona. Amb molta probabilitat els dissidents que deixen la disciplina del grup municipal per passar a ser regidors no adscrits acabin a Valents.

El model UPN

Per part seva, els dirigents de Valents consultats asseguren que la seva proposta podria acabar en una confluència. Consideren que Valents hauria de ser la referència del centredreta a Catalunya sense interferència d'altres partits com el PP o Ciutadans. Seguint el model que proposa històricament la Unió del Poble Navarrès (UPN), formació amb què el nou partit manté "bones relacions".

Sobre aquesta qüestió, a Valents admeten que ara mateix ni a Ciutadans ni al PP estan per la tasca d'una confluència constitucionalista. Però no descarten que en el cas de Ciutadans es pugui arribar a produir.

Després dels successius daltabaixos electorals a les últimes generals, però sobretot a les eleccions de Catalunya i Madrid, Arrimadas afrontarà les municipals amb previsibles desfetes també a Castella i Lleó i possiblement a Andalusia. Unes debacles electorals que podrien precipitar la fugida de molts més regidors a Catalunya i forçar un canvi de postura.

Més escèptics es mostren sobre el PP. En aquest cas, "l'obsessió dels dirigents del PP és visibilitzar-se per optar a càrrecs si el partit a nivell estatal governa i es conformen a ser un petit reducte", afirmen. "Segurament els haurem de guanyar electoralment una o diverses vegades perquè entenguin la necessitat de la necessària unió del constitucionalisme". Tampoc ajuda a l'entesa la indignació que ha despertat a la direcció del PP a Catalunya -que presideix Alejandro Fernández- que sigui Eva Parera la principal impulsora de Valents, després d'haver-li cedit un dels pocs escons de què disposen els populars al Parlament.

Extensió territorial

L'objectiu de Valents és presentar-se a tots els municipis de Catalunya perquè "els catalans que no són independentistes estiguin representats",

L'objectiu de Valents és presentar-se a tots els municipis de Catalunya perquè "els catalans que no són independentistes estiguin representats", asseguren. I al·leguen que volen "acabar amb la sensació que hi ha comarques senceres alienes al compliment de la llei i de la neutralitat exigibles a les institucions".

Eva Parera serà la presidenta de Valents i els dos exdiputats de Ciutadans també tindran càrrecs rellevants. Jean Castel assumirà les funcions d'Organització, mentre que Jorge Soler s'encarregarà de les Relacions Institucionals, a més de la coordinació territorial de Girona i Lleida respectivament.

Segons Castel, la nova organització que es presenta dissabte vol obtenir representació a tots els ajuntaments catalans per recuperar-los "com a garants del compliment de la llei i respecte a les institucions". Per a Soler, els consistoris "han de deixar de ser una joguina a les mans de l'independentisme, repartidors de subvencions a organitzacions afins, tolerants amb la violència, i generadors d'impostos i traves en la gestió que comporten pèrdues d'oportunitats".

Per part seva, Parera considera que cal "reduir la representació" d'ERC "per evitar que utilitzi el seu poder decisiu en la governació d'Espanya". "Volem que Valents arribi fins al darrer racó de Catalunya perquè no hi ha lloc de Catalunya que sigui aliè a Espanya", reivindica.

L'ideari de dreta constitucionalista

Valents es mou ideològicament al centredreta autonomista. Aposta per "la cultura de l'esforç individual" i per "la llibertat d'empresa i l'impuls a l'activitat empresarial com a font de creació de llocs de treball". El seu ideari creu que "el marc més adequat per al foment de la convivència i el desenvolupament de l'individu és apostar per la llibertat de les famílies com a factor estructurador de la societat i principal transmissor de valors. Defensem la llibertat i el dret d'escollir l'educació dels nostres fills".

Es mostren partidaris de l'Espanya autonòmica, sempre des de la "lleialtat institucional com a part singular i essencial d'Espanya" i fins i tot reivindiquen "un finançament just per a Catalunya, i solidari amb la resta de les comunitats autònomes, que tingui com a objectiu, una redistribució equitativa per a tots els espanyols". I defensen "el bilingüisme" assegurant que "lluitarem contra qualsevol discriminació per raó de llengua", sense concretar a quin idioma es refereixen. Tot i que no sembla que pensin plantejar solucions a les evidents dificultats per a l'ús del català en nombrosos aspectes de la vida quotidiana que es produeixen constantment a Catalunya.