Unes 2.500 persones es manifesten a Barcelona per defensar la sanitat pública

Unes 2.500 persones s'han manifestat aquest diumenge al centre de Barcelona a favor de la sanitat pública, segons xifres de la Guàrdia Urbana. Coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Salut, la Marea Blanca i la Marea Pensionista han impulsat la protesta, que ha arrencat a plaça Urquinaona fins a desembocar a la plaça Sant Jaume, baixant per la Via Laietana.

Els manifestants han reivindicat el dret a la salut i la sanitat pública i han aixecat la veu contra les llistes d'espera excessives i la "privatització" de la sanitat. Entre altres, han reclamat també més recursos per a l'atenció primària i l'abordatge de la salut mental, així com unes condicions laborals dignes per als professionals sanitaris.

"O la ciutadania es posa dempeus i entén que la salut es un dret o ens quedarem sense sistema", ha dit en declaracions als mitjans Toni Barbarà, metge jubilat i un dels portaveus de la Marea Blanca. Barbarà ha recordat que "si no hi ha salut no hi ha vida" i ha carregat contra la "liquidació" del sistema sanitari, tot prometent seguir lluitant "fins a l'extenuació" en contra de les "privatitzacions" i "mercantilitzacions".

Conchita Ribera, portaveu de la Marea Pensionista, ha denunciat la "degradació" de la sanitat pública i les llargues llistes d'espera per a algunes intervencions o visites amb el metge de capçalera. "No podem suportar-ho", ha afirmat.

"Precarització" del sistema i reclamacions

El manifest unitari, que han llegit a la plaça Sant Jaume, denuncia la "precarització" de la sanitat pública, que "atempta" contra el dret a la salut, "menysté" els professionals i beneficia interessos privats.

Davant d'això, els moviments socials exigeixen més recursos per a l'Atenció Primària i denuncien que les llistes d'espera són "excessives", tant a la primària com a l'hospitalària. També alerten que el servei d'atenció sanitària a la infància i adolescència està "en perill" i qüestionen el nou model d'atenció pediàtrica. Alhora, demanen més recursos per a la salut mental, per a la detecció precoç i l'atenció integral i transversal a cada etapa de la vida a tots els àmbits de l'atenció assistencial.

D'altra banda, exigeixen posar fi als contractes i convenis privats i aturar les "privatitzacions" i remarquen que "la salut no és un negoci". Per acabar, el manifest també posa el focus en les condicions laborals. El sistema actual, denuncien, abusa de la temporalitat en què es troben una gran part de les treballadores i estableix diferències "injustes" entre el personal sanitari. Per això, fan una crida a dimensionar les plantilles i establir condiciones d'estabilitat laboral.